Enguany fa 10 anys que vaig engegar el meu projecte personal i professional. Vaig treballar durant molt temps a l’Ajuntament de Vilafranca i diferents circumstàncies em van empènyer a prendre la decisió d’emprendre en solitari. No ha estat un camí fàcil, les dificultats que tants emprenedors fan evidents en aquesta mateixa secció, serveixen per descriure la meva pròpia trajectòria. Però encara em sento més identificada quan escolto els motius que empenyen, que motiven, que t’impulsen a innovar, a buscar noves maneres de fer, a trobar reptes... perquè emprendre va d’això: de tenir projectes il·lusionants.
I és precisament aquest el tema que vull tractar avui. Els projectes, siguin personals o professionals articulen la nostra vida. Entenc per projecte petit o gran, una fita a aconseguir d’una certa dificultat. És un projecte per exemple escriure un bloc, o un llibre, però també ho és preparar un viatge o una cursa i evidentment muntar un negoci. No tenir-ne ens porta a la inacció i moltes vegades al sense sentit. Els projectes ens donen la força propulsora per engegar tasques i afrontar reptes. Però de què estan fets els projectes?
Tot comença per un “per què”?
De vegades confonem el MOTIU, amb la MOTIVACIÓ. En el meu cas vaig emprendre perquè havia pres la decisió de no seguir treballant a l’Ajuntament (això és el motiu). Em seduïa (i em sedueix avui encara més després de 10 anys) la idea d’ensenyar a emprendre, de donar les eines necessàries perquè una persona pugui transformar les seves idees en projectes concrets i això és una autèntica MOTIVACIÓ. M’apassiona la docència i el coneixement sobre la creativitat.
Podríem fer servir la metàfora de la pólvora i la metxa. El motiu seria la metxa que encén la pólvora de la motivació.
Sabries dir quina és la teva autèntica motivació per a algun dels projectes que tinguis en mans aquest 2019?
La motivació t’estimula a generar moltes idees.
La fase inicial d’un projecte és tant estimulant que provoca un efecte creatiu d’una gran potència. El nostre cap es focalitza en aquell tema i qualsevol estímul, qualsevol petita casualitat connecta amb les nostres idees i objectius. És una fase generadora, possibilista, expansiva, plena d’alternatives, rica i oberta.
De fet és tant així, que sovint ens sentim atabalats perquè de tantes idees no sabem per on començar. Podria fer això, o allò...
Necessitem aquesta fase tant divergent per poder seleccionar després i quedar-nos amb les idees més bones i suggerents.
Ens cal obrir el ventall de possibilitat per després poder-lo tancar i triar les opcions més valuoses i que tenen més sentit.
Aquesta és una mena de fase d’enamorament del nostre projecte. Amb totes les virtuts i riscos que comporta mirar-nos el projecte amb els ulls de l’amor.
Amb qui o per a qui?
No cal dir que si el projecte que tenim entre mans és un projecte que repercuteix en tercers (siguin clients o beneficiaris de la nostra acció), els hem de situar en el centre de les nostre idees.
Qui pagarà per això que vull oferir (si es tracta d’una empresa), què necessiten, que els agrada, com satisfan avui aquesta necessitat.
Imaginem que el que vull fer és un bloc: qui em llegirà, quan em llegiran, que els pot agradar, per què em llegiran a mi i no un altre bloc...
Potser el projecte no té beneficiari però en canvi necessita algú per fer-se realitat, qui és aquest algú, on el trobaré.
Tocar de peus a terra. Temps i recursos
La fase creativa ha de donar peu a transformar les idees en realitats. I això passa per buscar els recursos necessaris que de vegades són materials i d’altres són de temps. Depenent de la tipologia del projecte que ens hem marcat la complexitat serà una o l’altra.
Si el que vull és per exemple obrir un bloc, després d’haver fet una bona pluja d’idees hauré de buscar quina és la millor plataforma per fer-lo realitat i sobretot destinar molt temps a organitzar-lo i escriure-hi.
Si el meu projecte passa per fer una cursa, doncs hauré de trobar el temps d’entrenament.
I si el meu projecte és obrir un negoci, la llista de passos a donar és llarga i no gens fàcil.
Planificació i organització
Fer un projecte realitat demana planificació i organització. Més complex és el projecte més necessitat tenim de fer visibles les etapes i les fites aconseguir.
El sistema de planificació inversa ens ajuda a garantir que arribarem a temps a aconseguir allò que ens havíem planificat.
De fet quan l’objectiu és ambiciós i llunyà en el temps, el fet de trossejar el projecte en petites fites assolibles a més curt termini, serveix d’estímul per acostar-nos amb més facilitat a l’objectiu final.
Passar a l’acció
Quants projectes no es queden en la fase d’ “hauria de...”.
Emprendre és un verb d’acció i no només d’ideació. La constància d’un dia i un altre avançant mica en mica permet fer realitat un projecte.
Aquesta mateixa secció d’aquest diari va ser un projecte que vam començar amb el Josep i el Marc. Era només una idea incipient i avui portem més de 70 emprenedors/es entrevistats.
Els projectes es materialitzen amb l’acció repetida i continuada que transformen idees, objectius i reptes en realitats.
Ensenyar a tenir projectes
En la societat de la immediatesa i de la impaciència, ensenyar petits i joves a tenir projectes és una manera d’educar la seva iniciativa i alhora perseverança.
Si estàs llegint això i has arribat a aquest punt deu voler dir que també tu ets una persona emprenedora.
Si tens nens i nenes i/o joves al teu voltant, ensenya’ls educa’ls en l’habilitat d’emprendre projectes, siguin petits o grans, és la millor garantia que així entrenaran l’habilitat de ser persona activa, compromesa i responsable del seu propi futur.
1- Emprendre és practicar l’ofici de ser persona. Tenir projectes ens empeny a il·lusionar-nos i actuar.
2- El motiu és el detonant per començar un projecte però la motivació és el que de veritat ens fa seguir endavant.
3- Tenir projectes ens converteix en persones més creatives.
4- Trossejar els projectes en reptes més petits ens ajuda a assolir els objectius.
