PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

“The Garden by Oriol Rossell”, el nou Wine Bar del Celler Oriol Rossell

 

En un entorn privilegiat a la finca de Cal Cassanyes, m’entrevisto amb el Toni Rossell el propietari del Celler Oriol Rossell. Cada racó que veig està ple d’història i d’històries que ell mateix m’explica amb l’orgull de formar part d’aquest llinatge i alhora amb la responsabilitat de fer-la actual, moderna, sostenible i competitiva. I per això sóc aquí per conèixer de primera mà com ho fa un negoci hereu de segles, no només per seguir viu sinó per créixer i diferenciar-se en un sector tan competitiu com és el del vi i el cava.

Una feina familiar i d’equip, com ell destaca, els ha portat a ser un lloc i una marca de referència tant pels seus productes com per la bellesa i la cura minuciosa de la bonica finca. Emprendre no és només obrir un negoci, sinó també és saber adaptar, transformar i innovar en negocis familiars a partir de relats reals que captiven i donen solera als productes que elaboren, amb respecte al passat, des del present i amb mirada a futur.

En quin moment de la llarga història familiar es veu la necessitat de tenir una marca pròpia?
A finals dels anys 70 i inicis dels 80 al Penedès hi va haver una inquietud en molts cellers de crear empresa i marca. Ja es veia que amb l’activitat vendre el vi a granel difícilment les finques serien sostenibles. Fins aleshores només hi havia les marques històriques del Penedès. El pare tenia la finca i les instal·lacions i va decidir muntar la marca comercial Oriol Rossell SA.

Com ha evolucionat la marca i què va representar la teva incorporació en el negoci familiar?
Em vaig incorporar del molt jove en el negoci perquè el pare era gran. Gestionava el patrimoni, però no sentia una gran vocació empresarial. Des de l’inici el meu objectiu va ser posar dins una ampolla tot el raïm que elaboràvem. Vaig viure durant molt temps el fet de vendre barat el raïm o no poder vendre’l o tot el que comporta vendre tanta producció a grans corporacions. El camí per donar valor afegit al nostre raïm només podia ser el de l’elaboració. Vam anar pas a pas, primer un percentatge petit i mica en mica vam anar creixent.

Quines varietats teniu i quin és el vostre producte?
Vam començar elaborant només cava fins el 2004 i a partir d’aleshores aprofitant tota la infraestructura que teníem vam començarà elaborar vi a partir del xarel·lo. Després van venir altres varietats com ara el syrah, el merlot, el carbernet, el pinot noir o la garnatxa. Aprofitant el ventall de raïm que tenim, he pogut fer varietats diferents i avui disposem d’una gamma molt àmplia de producte.
Vist en perspectiva veiem que el creixement del vi ha estat més exponencial que el del cava. L’entorn polític no ens va ajudar gens amb el cava, en canvi el vi a les cartes de Catalunya ha tingut molt recorregut.

Hem parlat del producte que elaboreu, però i tot aquest entorn i patrimoni, com ha evolucionat?
El mateix procés que vam pensar i fer amb el producte, posar més en valor el raïm l’hem fet amb el manteniment del patrimoni... Havíem de buscar una solució. Mantenir una finca tan gran és molt costós.
Tenim moltes històries per explicar i coses per mostrar. L’objectiu és aconseguir que la gent vingui a casa i no els hàgim d’anar a buscar. A més quan portes clients d’aquí i internacionals i veuen què hi ha darrere d’aquella ampolla de vi o de cava, els fidelitzes molt més fàcilment. Però si el patrimoni no està arreglat i en condicions, en comptes de sumar, resta. A banda, el turisme de proximitat és un bon complement per la nostra activitat.
Quan vaig a la Fira de Düsseldorf i veig tota la gran varietat de producte sempre penso com de difícil és que arribin a triar el teu...
La nostra historia, la finca tot el que hi ha al darrere també forma part del valor diferencial.

Fa molt pocs dies heu inaugurat el Wine Bar. Quin és l’objectiu d’aquest espai?
El Wine Bar forma part d’un conjunt d’estratègies per potenciar l’enoturisme. Teníem moltes visites d’enoturisme el cap de setmana que, després de veure l’espai, es volien quedar a picar alguna cosa… i no existia aquesta oferta, no ho teníem preparat. Amb la pandèmia i els confinaments municipals, el turisme de proximitat es van començar a obrir i vam pensar que a futur seria una proposta interessant i que podria funcionar.
En d’altres països de tradició vitivinícola això és molt habitual amb la diferència que, per exemple a Napa Valley, la gent fa molts km per arribar-hi i aquí tenim l’avantatge d’estar molt a prop de Bcn.
Però tampoc no és fàcil perquè hi ha una inversió molt important a fer. A més ara a ens hem fet la idea que els caps der setmana caldrà treballar. Els cellers ens feia molta mandra obrir durant el caps de setmana. La majoria som empreses familiar que ens ho fem tot i durant la setmana ja es treballa molt.
L’objectiu és atreure la gent de proximitat però també gent de fora i crear paquets enoturístics que portin winelovers al Penedès.
Hem de buscar-los a destí, i també d’altres empreses que vulguin fer estades a casa nostra amb les sales polivalents que tenim en un entorn privilegiat que aporta molt benestar. Aquí poden treballar i després dinar per exemple...
Malgrat tot el més difícil sempre és la venda, no és fàcil portar la gent de la hostaleria a casa teva.

A futur, quin és l’objectiu que et planteges?
Doncs veig consolidat tot el pack d’enoturisme que comporta el wine bar i també l’oferta a d’altres empreses… Veig les visites de dissabtes i diumenge i les sortides a la vinya també ben consolidades i evidentment la lluita diària de la venda dels nostres productes.
Volem seguir innovant amb el vins de cara l’exportació (per nosaltres avui representa més d’un 50%) a Suècia, Japó, Regne Unit, EUA, Suïssa, Dinamarca, Holanda, Singapur, Taiwan Perú…

Que recomanaries a algú que comenci en el mateix sector?
Començar de nou en aquest sector no és fàcil. Sóc afortunat perquè tinc un patrimoni, en tot cas el meu mèrit ha estat haver-lo conservat i millorat.
Però si es vol introduir en aquest món cal buscar vins molt singulars i anar creixent i amb molta paciència… Això no té res a veure amb el creixement per exemple d’una start up. Això no va d’idees brillants, és un modus vivendi
Es molt artístic fer un vi però després s’ha de vendre...

On són les oportunitats? 

1- Els relats, sobretot si són autèntics, ajuden a vendre: cada vegada com a consumidors valorem més, no només el producte sinó tot el que hi ha darrere. Fonamental que sigui real.
2- La qualitat és sistèmica: no n’hi ha prou en tenir un bon producte, tot el que l’envolta, en aquest cas l’espai físic ha d’estar alineat amb el mateix concepte de qualitat .
3- Emprendre molt més que començar: l’actitud emprenedora d’engegar nous projectes no s’esgota en l’inici d’un negoci sinó que és imprescindible en tota la vida empresarial especialment en aquelles que porten més anys.
4- Estimar el que fas... sovint la diferència està en els detalls i només els cuides quan estimes el que fas.
 

 Ja és a la venda el número 116

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu