Entrevisto l’Anna el segon dia de l’obertura del Gastrocafè Manpuk a la Plaça de Santa Maria. Ella, el Koji i la Miyuki, que regenten el restaurant la Fàbrica porten una nova proposta innovadora al cor de Vilafranca.
Com tants negocis, la pandèmia els va fer adonar d’una evidència. Tenien la intenció d’ampliar la Fàbrica, però els esdeveniments del darrer any els van fer replantejar l’escenari. Van veure clar que en aquest moment, tothom vol estar fora, i es pregunten, què li falta al nostre restaurant...? La resposta era clara, terrassa.
Com vau arribar a aquest espai tan bonic?
Va ser d’una forma totalment casual. Ja estàvem pensant en el nostre projecte, però una tarda, passejant el meu fill es va amagar aquí i vaig veure el cartell “es lloga”. Vaig pensar, que estrany que estigui tancat. Vaig trucar i de seguida ens vam entendre amb la propietat. Els va agradar molt la nostra proposta i la veritat és que ha estat un procés molt fàcil.
A més el local té molta història, fa molts anys era de l’església i es deia la Pia Almoina, es va fundar el 1401. Era un menjador social dins la muralla per la gent pobra. Un majordom en tenia cura i també allotjava a qui ho necessités i hi havia fins i tot un orador que encara es manté.
Què té de diferent Manpuk respecte a d’altres bars i cafeteries de Vilafranca?
Teníem molt clar que la nostra aposta era per un grastrocafè. Oferim cafeteria, però també cuina per sopars i brunchs el cap de setmana.
Fem servir cafè de finca orgànic que comprem directament a un productor d’Hondures i ens el torra Quality blends a Sant Pere Molanta. Són els nostres torradors i ens porten el cafè acabat de torrar, és un cafè d’especialitat.
D’altra banda també som teteria. Fem servir tes importants, orgànics, de molta qualitats que acompanyem amb la litúrgia de prendre un bon te. La tetera, la tasseta... Tenim teteres antigues d’Anglaterra i alemanyes comprades en una botiga d’antiguitats. També en tenim de japoneses, xineses... amb els diferents sistemes de preparació.
Una altra cosa que ens fa diferents són els nostres pastissos. Els fem tots nosaltres, l’Andrea, la nostra pastissera, és qui se n’encarrega. Tenim els pastissos de sempre, però també en tenim sense gluten, vegans i tots són molt saludables sense sucres. Volem que tothom pugui gaudir de la pastisseria, tant si ets una persona vegana, si menges sense gluten o ets celíaca (ens serveix directament un obrador de Barcelona).
I l’altra especialitat és l’street food japonès que són tapetes del carrer del tipus: takoyaki, karaage, ramen, gyozas, curry i hamburgueses madurades de 200 dies i al cap de setmana fem brunch amb carta una mica diferent.
Quin voleu que sigui el públic del Manpuck?
És molt ampli, des de famílies amb nens que volen estar en un lloc tranquil com aquest i que dóna per fer un te amb calma fins a persones que cuiden molt de la seva alimentació i per salut o pel plaer de fer-ho.
Aquesta proposta està inspirada en el somni de la Miyuki, i a mi la possibilitat de poder ajudar els qui no poden trobar una oferta diferent i l’aposta pel menjar sa, em resulta molt atractiu.
Pels qui els agradi buscar cafès diferents, doncs també trobaran a Manpuck una oferta poc habitual. Hem investigat, vam estudiar la traçabilitat i ens va agradar i vam buscar molt i fins i tot la gent d’Hondures ens va venir a conèixer. La seva finca es diu GAYA.
Ara es veu tot molt bonic, però quines han estat les principals dificultats?
Portem quasi un any muntant el projecte, no hi havia res, s’ha fet tot de nou, totes les instal·lacions i l’obra ha sigut llarga.
Sense cap dubte la dificultat més gran ha estat l’obra i la inversió que hem hagut de fer. No hem tingut en canvi cap problema amb els permisos de l’ajuntament que ens han ajudat molt.
Com us heu donat a conèixer?
Jo mateixa porto les xarxes socials de Manpuck, però la veritat és que m’hi he pogut dedicar molt menys del que voldria. Des de la Fàbrica hem anat fent promo... Els mateixos clients de la Fàbrica ja ens coneixen, però estem fins i tot sorpresos de la resposta que han tingut. Ara és qüestió de treballar i d’anar agafant ritme, tots som molt nous.
Volem també fer una web, però és bàsic tenir unes bones fotografies que encara no tenim. Ara ens hem posat en mans de professionals perquè ens sembla clau poder mostrar amb la màxima qualitat possible tot el que oferim.
Com imagines el negoci a dos o tres anys vista?
Doncs l’imagino funcionant bé i éssent un lloc de referència a Vilafranca i també veig muntant-ne algun altre igual en un altre lloc.
Que recomanaries a algú que vulgui començar el seu negoci?
Buf, recomanaria molta paciència i no atabalar-se; quan t’atabales les coses no surten bé. És bàsic compartir les feines i confiar en que el què oferim és bo i funcionarà. També recomanaria tenir experiència en el sector perquè cal invertir molts diners per tenir una bona oferta i és molt necessari saber “on et poses”.
1- Flexibilitat és possiblement un dels aprenentatges més importants d’aquest temps de pandèmia. Planifiquem un objectiu i n’hem d’acabar executant un altre.
2- Mirada atenta al que demanen els clients. Si veiem que el què ara volen els clients és espai obert, potser, per més que ampliem un menjador, no donarem satisfacció a la demanda actual.
3- La suma de petites diferències fan una gran diferència. Sovint no es tracta tant de buscar grans diferències, sinó de diferenciar-nos en els detalls, unes tasses, una tetera, un cafè d’origen, uns ingredients de molta qualitat... El resultat, una gran diferència.
4- La paciència per bandera.
