Entro a la Biciclera i, entre reparacions de bicicletes i serveis de bar, parlo amb els dos Fèlix que regenten aquest negoci que va obrir a Vilafranca poc abans de la pandèmia a l’Era Enrajolada i que aquest mes s’ha traslladat al carrer General Cortijo.
En Fèlix Marc Guardiet té 37 anys i és un gran aficionat a la bicicleta, en el sentit més ampli de la paraula: anar en bicicleta, mirar ciclisme esportiu, arreglar-les... En Fèlix Carbó és més aficionat al ciclisme que a la bicicleta i té 40 anys. Quan treballava a la Moderna quedaven sovint per veure ciclisme per televisió. Sempre deien que seria molt interessant que existís un lloc on poder anar habitualment a seguir el seu esport favorit.
Al cap de 5 anys, quan la situació laboral de tots dos va canviar, van reprendre aquella idea que havien tingut i, avui, és una realitat.
Què és exactament la Biciclera?
Podem dir que és un centre de cultura ciclista; de fet, és el centre de cultura ciclista perquè no n’hi ha un altre. Principalment som taller i botiga de roba de ciclisme i accessoris i una mica de granja-cafeteria amb la particularitat que pots visionar per la televisió els esdeveniments d’aquest esport. Perquè encara que no ens ho sembli, la TV ofereix més ciclisme que futbol. La temporada és molt llarga, s’inicia a finals de gener i acaba al novembre i el “ciclecross” comença a la tardor i acaba a l’hivern.
Però a més, la Biciclera té una vessant cultural i lúdica molt important. Per exemple, el 12 de maig presentem un disc de temàtica ciclista. També fem degustacions de vins “viciclista” que és un vi de diferents procedències, entre elles el Penedès, de diferents varietats i cada vi porta un QR i et proposa rutes ciclables per la zona. A la carta, a més, tenim vins i cerveses tematitzats... Tot respira ciclisme a casa nostra.
Venem bicicletes per catàleg, i de segona mà i estem negociant amb alguna marca que ofereixi alguna cosa diferent i que, alhora no ens obligui a tenir molt stock disponible.
I sempre que podem, participem en diferents esdeveniments com ara la Setmana de la Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de Vilafranca; també en presentacions de llibres, revistes. I en l’àmbit de les rutes, disposem també del Club de la Biciclera que ens permet organitzar coses directament.
Qui són els vostres clients més habituals?
La majoria de la nostra clientela és gent aficionada a la bicicleta o bé aficionats al ciclisme. Hem vist com en els darrers anys, i força condicionat per la pandèmia, l’afició ha crescut molt.
Quan t’aficiones a la bicicleta agafes consciencia i admiració pel ciclisme i hi vas entenent cada cop més i ets capaç d’apreciar totes les coses que passen, que en són moltes, quan mires una cursa.
Ara ja tenim una petita comunitat de persones que segueixen les coses que fem i oferim.
També hi ha el públic de veïnatge, que no té perquè tenir cap mena de relació amb la bicicleta, i que fa ús sobretot del servei de bar.
Després, hi ha persones que tenen la bicicleta com a mitjà de transport i venen al taller a fer les serves revisions bàsiques i a solucionar els problemes que es poden presentar.
I, per últim, hi ha el client del món ciclista que està més especialitzat i ve a buscar coses molt concretes i ens fa preguntes tècniques.
A banda de tot això podem dir que tenim el millor cafè de Vilafranca, que és el cafè Vilanova amb el Cafè La Finca
Què us ha portat a fer aquest canvi d’ubicació i què és el que us ha resultat més difícil?
Era una qüestió d’espai; se’ns feia petit. Amb el canvi, hem guanyat en tot excepte en la terrassa que ara no tenim. Disposem de molt d’espai i podem treballar bé, i el lloc és molt concorregut.
Si mirem enrere el més difícil ha estat el confinament. Només portàvem 8 mesos funcionant. La sort va ser que la gent “es va tirar” a les bicicletes i va ser un sector molt demandat, tant que vam patir la crisi d’estocs.
A banda d’això pensàvem que potser a Vilafranca ens costaria una proposta nova com aquesta però la veritat és que la resposta és molt bona. No coneixem cap altra iniciativa com aquesta nostra, és un mix peculiar, però la gent ho ha acceptat molt bé.
I el nom? D’on surt?
Fàcil; de bicicleta i “era” de l’Era Enrajolada que era la nostra primera ubicació. Un amic ens el va suggerir i ens va agradar molt.
Si haguessis de donar una recomanació a algú que comença el seu negoci, què li diries?
Que tingui diners abans de començar. Je, je, je...
I que s’assessori bé en els passos a donar per obrir el negoci. Els serveis públics municipals ofereixen molt bon servei i n’estem molt contents.
Crec que una altra cosa molt necessària és tenir una ment molt oberta. Pensar que la primera idea serà la bona pot ser un fracàs. Permanentment ens hem hagut d’anar adaptant. Hi ha molts canvis del que vam escriure a l’inici on imaginàvem la Biciclera al que avui és realment. La necessitat d’adaptació és constant.
I a 5 anys vista, com veieu el negoci?
No som molt ambiciosos
Volem haver-nos consolidat, poder treballar tranquils i poder-nos guanyar la vida amb el que fem i ens agrada.
I és que fins i tot l’horari que fem ens agrada que és 9 a 2 i de 5 a 9 i els dissabtes al matí.
1- Barrejar coses poc habituals: diuen que les idees originals mai no neixen del no res; són fruit de combinar de manera diferent coses existents. En el cas de la Biciclera, aquesta barreja de taller, venda, granja cafè i lloc de trobada ha donat com a resultat un model únic i original.
2- Ser únics. Aquesta hauria de ser l’aspiració de tot negoci. Què podem fer perquè la nostra oferta difereixi de tot allò que existeix al mercat?
3- Preguntar. Sovint els emprenedors/res estan tan posats en les seves pròpies suposicions i creences que donen moltes coses per fetes. Preguntar, demanar opinió, escoltar són bons camins per estar en constant adaptació.
4- Treballar del que t’agrada com tants d’altres projectes hem vist en aquesta secció estem de nou davant de dos joves apassionats per un tema que s’acaba convertint en la seva manera de viure.
