Herois i heroïnes de l’economia local

    A poques hores de les eleccions municipals em poso a escriure aquest article. Més enllà de la tendència política guanyadora als diferents municipis de les nostres comarques, crec que no m’equivoco en afirmar que és una voluntat compartida el fet de revitalitzar l’economia local.

    Hi ha molts herois i heroïnes que cada dia s’encarreguen de forma anònima de fer “rutllar” aquesta economia. Els pagesos i pageses, el botiguers i botigueres, les petites empreses locals, autònoms, grans empreses, serveis diversos i un llarg etc. que composa l’activitat d’un petit poble, d’una vila o d’una ciutat.  Aquesta activitat està plena de traves, de dificultats de regulacions sovint excessives i lentes i tot això fa que subestimem el paper dels ajuntaments en el foment de l’economia local i els critiquem per les seves accions.

    No obstant això, crec que  és important reconèixer l’impacte positiu que pot tenir un ajuntament en el desenvolupament econòmic d’una comunitat (en la gestió urbanística que fa, en el foment del comerç, en les xarxes que construeix, i els “aparadors” que facilita, en la formació que ofereix, en el sistema impositiu, en l’organització de fires i esdeveniments, en els incentius diversos...). Hi ha moltes accions que o bé les fa un ens local o ningú no les farà.

    En tenim molts exemples d’accions que es fan i s’han fet a les nostres comarques i que han contribuït al progrés de molts d’aquests negocis que hem mencionat.

    No vull aquí llistar el munt d’accions que pot fer un ajuntament per impulsar l’economia del seu municipi. Senzillament vull aportar alguns exemples que poden ser suggerents i ens poden fer de referents per alçar la mirada i veure quines coses estan funcionant en d’altres llocs i potser buscar una adaptació a la dimensió del nostre municipi i dels recursos disponibles. Els herois i les heroïnes només ho són de forma individual a les pel·lícules. Tots ens necessitem. Ajuntaments, us necessitem.

    En primer lloc, és fàcil caure en el discurs de veure els ajuntaments com una font de regulacions excessives i traves burocràtiques per als negocis locals. No obstant això, si m’ho plantejo de manera objectiva, m’adono que els ajuntaments tenen el poder i la responsabilitat de crear un entorn propici per als negocis locals. Això implica establir normatives clares i adaptades a les necessitats locals, simplificar els processos administratius i facilitar l’accés a finançament i recursos per als emprenedors. Aquestes mesures, encara que puguin semblar restrictives a primera vista, en realitat serveixen per garantir la seguretat, la justícia i la sostenibilitat de l’economia local.

    D’altra banda, també és habitual sentir crítiques cap als ajuntaments per la seva suposada manca de suport als negocis locals o per no promoure prou el consum en els comerciants de la zona. Però, quan reflexiono més a fons, em dono compte que els ajuntaments poden tenir un paper clau en la promoció del comerç local. A través de campanyes de sensibilització i promoció, poden educar a la ciutadania sobre la importància de consumir en els negocis de proximitat, organitzar esdeveniments i activitats per atraure visitants i potenciar les compres locals, i establir col·laboracions amb associacions de comerciants per desenvolupar estratègies conjuntes. Aquests esforços no només beneficien els comerciants locals, sinó que també ajuden a dinamitzar l’economia local i a mantenir l’essència de la nostra comunitat.

    Alguns exemples propers:

    Girona: Girona ha desenvolupat una estratègia per impulsar l’economia local basada en la promoció del turisme i la gastronomia. L’Ajuntament de Girona ha invertit en la millora de la infraestructura turística, la promoció d’esdeveniments gastronòmics i la col·laboració amb restaurants i productors locals. A més, s’han implementat programes de suport a emprenedors en el sector turístic i gastronòmic.

    Terrassa: Terrassa ha apostat per l’economia del coneixement i la innovació. L’Ajuntament de Terrassa ha promogut la creació de parcs tecnològics i la col·laboració entre empreses, universitats i centres de recerca. S’han establert programes de suport a emprenedors en sectors com la tecnologia, l’energia sostenible i la indústria creativa, fomentant la generació d’ocupació i el desenvolupament de noves empreses.

    Reus: Reus s’ha destacat pel seu enfocament en el comerç local i la promoció de productes autòctons. L’Ajuntament de Reus ha dut a terme iniciatives per revitalitzar el centre històric, promocionant l’obertura de nous comerços i la col·laboració entre els comerciants locals. A més, s’han organitzat esdeveniments i fires comercials per promocionar els productes locals i posar en valor la identitat cultural de la ciutat.

    Alguns exemples més llunyans:

    Àmsterdam: La campanya “Startup in Residence” és una iniciativa innovadora implementada a la ciutat d’Àmsterdam, Països Baixos. Aquesta campanya té com a objectiu principal resoldre desafiaments urbans mitjançant la col·laboració entre el govern municipal i startups emergents.

    La campanya convida les startups a presentar propostes per resoldre problemes específics de la ciutat, com ara la mobilitat sostenible, la gestió de residus o la inclusió social. Les startups seleccionades reben suport financer, accés a mentors i experts, i l’oportunitat de provar i desenvolupar les seves solucions en col·laboració directa amb les autoritats municipals.

    Durant un període de diversos mesos, les startups treballen estretament amb els departaments governamentals corresponents, obtenint retroalimentació en temps real i adaptant les seves solucions d’acord amb les necessitats i regulacions locals. Al final del programa, les startups tenen l’oportunitat d’implementar les seves solucions a gran escala a la ciutat.

    La campanya “Startup in Residence” ha aconseguit generar una cultura d’innovació i emprenedoria a Àmsterdam. Ha promogut la col·laboració entre el sector públic i les startups, impulsant la creació de solucions creatives i eficients per als desafiaments urbans. A més, ha reforçat l’ecosistema emprenedor de la ciutat i ha atraït l’atenció internacional cap a Àmsterdam com un hub d’innovació.

    Un poble petit a França, Rochefort-en-Terre. Aquest poble situat a la regió de Bretanya ha estat capaç de revitalitzar la seva economia local a través del turisme i les arts.

    Rochefort-en-Terre ha implementat una estratègia de promoció del turisme cultural i creatiu. L’Ajuntament ha treballat estretament amb els artistes locals per convertir el poble en un autèntic museu a l’aire lliure. S’han realitzat murals i instal·lacions artístiques a les parets dels edificis, s’han creat tallers d’artesania i s’han organitzat esdeveniments culturals com concerts i exposicions.

    Aquesta iniciativa ha atret turistes i visitants d’arreu del món, creant una gran demanda per allotjaments, restaurants i botigues locals. A més, els artistes locals han tingut l’oportunitat de vendre les seves obres i guanyar visibilitat a través dels esdeveniments organitzats.

      

    Quatre notes pel bloc: què podem aprendre d’aquesta experiència?

    1. Mirar arreu del món hi ha infinitat d’exemples d’accions conjuntes públiques i privades que aconsegueixen revitalitzar economies.
    2. Posar el focus en allò que ens permet generar marca. 
    3. A tots i totes els qui formem part de les economies locals ens cal trobar espais d’entesa i col·laboració per dissenyar conjuntament estratègies de promoció de les ciutats.
     

     

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu