Més sovint del que ens agradaria, ens trobem amb casos d’empreses que semblaven funcionar bé o si més no, que no s’adonaven que les coses anessin tan malament com per posar-hi un remei immediat, i que quan finalment són conscients que tenen un problema amb la fidelització dels clients ja és molt (a vegades massa) tard.
    Potser heu sentit a parlar de la paràbola de la granota bullint. Diu la saviesa popular que si fiquem una granota dins una cassola d’aigua bullent, la granota saltarà de la cassola així que noti l’escalfor. En canvi, si la posem en una cassola en aigua temperada i anem pujant la temperatura a poc a poc, la granota no notarà el canvi, cada vegada estarà més atordida i finalment quan vulgui sortir ja no serà capaç.

    La societat demana empreses socialment responsables, que siguin conscients, estiguin compromeses i tinguin cura del seu entorn. Un posicionament que cada vegada més deixa de ser un valor afegit de diferenciació per convertir-se en condició sine qua non, davant la necessitat de contribuir a la sostenibilitat. Però en què consisteix exactament la responsabilitat social i com podem fer que els nostres negocis siguin socialment responsables?
    El futur de la nostra societat ve marcat per la manera com influïm en el nostre entorn, tant a nivell individual com grupal. Històricament, a mida que ha anat augmentant la industrialització i, en general, la manera com interactuem i modifiquem l’entorn, ha anat creixent un corrent de pensament enfocat a mantenir una relació saludable amb el món que ens envolta.

    Estimar la intenció de vot dels ciutadans ha esdevingut una disciplina amb un gran interès social: els resultats de diferents enquestes es fan públics, serveixen als partits polítics per dirigir les seves campanyes electorals i alhora fan que els propis votants puguin reajustar la seva intenció de vot en funció dels equilibris de forces.
    La major implicació dels mitjans de comunicació i l’augment de l’interès de la població pels assumptes polítics ha fet créixer la popularitat dels sondejos electorals. Amb tot, l’anàlisi de la intenció de vot ha posat la investigació social a l’aparador, de manera que un major o menor encert en els vaticinis influeix en una major o menor credibilitat de tot tipus d’enquestes.

    Molta és la preocupació sobre com evolucionarà el món del retail en els propers anys. Les noves tecnologies estan afectant la manera com els compradors potencials es relacionen amb marques i botigues, i l’ecommerce ja fa temps que és una realitat. Fins i tot n’hi ha qui dubte sobre la supervivència a mig termini de les botigues més petites, amb la doble amenaça de la compra online i de la major fortalesa de les grans cadenes multinacionals.

    Els programes de CRM s’han posat molt de moda, i amb raó: permeten als establiments comercials disposar d’una base de dades amb informació dels seus clients, que poden aprofitar per enviar tot tipus de comunicacions i promocions.
    Però més enllà de disposar d’una base de dades de clients, el CRM permet disposar de gran informació sobre els actes de compra al propi establiment: quants clients han comprat en l’últim any, quants han deixat de comprar, quantes compres han fet, quin és el tiquet mitjà de compra, què han comprat, quan han comprat...

    A l’hora de prendre la decisió de comprar un producte què valora més el comprador, la qualitat o el preu del producte? Això em preguntava l’altre dia un botiguer de productes tèxtils. M’ho deia perquè ell té productes de qualitat premium al seu establiment, i té la sensació de que els compradors no ho valoren prou i només es mouen per preu. La resposta a la seva pregunta va ser llarga, perquè hi ha compradors de tot tipus, però no és això el que vull destacar.

    Ja és a la venda el número 148


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu