Estimar la intenció de vot dels ciutadans ha esdevingut una disciplina amb un gran interès social: els resultats de diferents enquestes es fan públics, serveixen als partits polítics per dirigir les seves campanyes electorals i alhora fan que els propis votants puguin reajustar la seva intenció de vot en funció dels equilibris de forces.
La major implicació dels mitjans de comunicació i l’augment de l’interès de la població pels assumptes polítics ha fet créixer la popularitat dels sondejos electorals. Amb tot, l’anàlisi de la intenció de vot ha posat la investigació social a l’aparador, de manera que un major o menor encert en els vaticinis influeix en una major o menor credibilitat de tot tipus d’enquestes.
Val a dir que la dificultat d’encertar el comportament de vot que finalment tindran els ciutadans és màxima, principalment:
- Pel vot ocult: es manté una certa tendència a no voler manifestar el partit polític a qui volem confiar el nostre vot.
- Per l’ajornament de la decisió de vot, que es dóna en molts casos en un moment molt proper a la pròpia votació; a vegades perquè deliberadament es deixa la decisió per més endavant, però sovint també perquè la pròpia informació política que es rep durant la campanya fa que la direcció del vot es modifiqui.
- Pel propi sistema de votació, que fa que el repartiment d’escons (Llei d’Hondt) faci més complexa l’estimació.
Hi ha tres característiques que determinen la precisió de les enquestes, i que són aplicables a tot tipus d’estudis quantitatius: la representativitat (la mostra que contesta l’enquesta ha de ser un fidel reflex de la població objecte d’estudi); la fiabilitat (o precisió, que bé determinada per la grandària de la mostra) i el momentum (el moment en el què portem a terme el treball de camp pot influir en els resultats). Com més i millor controlem aquestes variables, més realistes seran els resultats.
Per altra banda, no hem d’oblidar que també en temes polítics estem en un entorn VUCA: volatilitat, incertesa (de l’anglès uncertainty), complexitat i ambigüitat. Tot plegat fa que les forquilles en les que es mouen els sondejos electorals siguin molt àmplies.
Igual que passa en el món empresarial, conèixer quines són les actituds, les valoracions i el comportament és essencial per valorar i redirigir accions destinades al públic objectiu. Fer-ho amb el màxim de garanties és crucial per arribar a conclusions que reflecteixin fidelment la realitat i que permetin arribar a recomanacions estratègiques plenament operatives.
