La mobilitat, junt amb l’habitatge, s’ha convertit en un dels problemes més seriosos que tenim al nostre voltant, i en els quals cal posar solucions a curt i llarg termini. El projecte és treure camions i cotxes de les autopistes col·lapsades i passar mercaderies i passatgers al tren; però tot això es fa amb les mateixes vies, posant-hi un tercer fil perquè hi puguin passar grans trens de mercaderies en detriment dels de passatgers, tant ara amb les obres com després amb el pas dels grans mercaderies.

Amb aquesta frase ens va rebre -a la delegació de Pro Vegueria Penedès- el Secretari de Mobilitat de la Generalitat, el veterà Manel Nadal, per parlar de com enfocar el sistema ferroviari a Catalunya. Amb aquesta frase volia dir que ara s’han de posar mesures “pal·liatives”, és a dir provisionals, perquè puguin passar tot tipus de trens per les vies actuals (el famós “tercer fil”), però que s’ha de planificar com ha de ser el sistema ferroviari català d’aquí uns anys. Coincidim en què cal fer una nova línia, que és l’Eix Transversal Ferroviari, i de manera prioritària la fase 1, Lleida/Igualada/Martorell. I per això cal que es faci ja el Projecte Constructiu de l’Eix, que es preveu que es pugui començar l’any 2025.

La posada en marxa de la Vegueria del Penedès per part del Govern de la Generalitat anirà fent el seu curs, amb la lentitud amb la qual ja ens té acostumats l’Administració Pública, però arribarà al seu port perquè és una llei del Parlament. Per tant, anar insistint perquè no s’adormin, però van fent amb més o menys perícia.
El que és realment preocupant és veure com molts dels Ajuntaments, Consells Comarcals, Mancomunitats, Consorcis, així com altres organismes del territori, no tant sols no estan remant en la direcció d’enfortir organismes d’àmbit comú a les 4 comarques de la Vegueria Penedès, sinó que els organismes públics més aviat donen la sensació que es van tancant en ells mateixos.

Esgotats els 4 anys pels que la Conselleria de Salut em va proposar, en plena pandèmia, assumir la presidència del Consell Rector del Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf ha arribat l’hora d’engegar una nova etapa. Era la primera vegada que assumia aquest càrrec en el nostre Consorci, encara molt jove, una persona que no era un tècnic de la Conselleria, sinó algú normal i corrent del territori. L’objectiu era clar: aprofitar els ajuts derivats del COVID perquè els centres del Consorci fessin un salt endavant, ampliant instal·lacions, algunes de les quals eren clarament deficitàries, com els quiròfans de l’Hospital S. Camil; adquirint nou material, que alhora estalviés trasllats dels pacients, com disposar de Ressonància Magnètica en els 2 grans hospitals i donar oportunitats per fer recerca, acollir metges en pràctiques, signar un conveni amb la Universitat de Barcelona o donar tot el suport possible perquè tinguéssim una facultat d’infermeria, que necessita grans hospitals per fer les pràctiques obligatòries, perquè reforci aquest pilar bàsic de la medicina. Segur que s’hagués pogut fer millor, però crec que s’ha donat un bon pas endavant. 

Fa uns dies el Cercle d’Economia de Barcelona va fer públic un document sobre com veu el futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el seu president l’anunciava a La Vanguardia com si haguessin trobat el remei a tots els problemes que té l’Àrea i el territori que l’envolta. La seva recepta és simple: convertim tota l’ actual província de Barcelona en un territori administrat per l’Àrea Metropolitana i els problemes quasi desapareixeran. Amb un document volen desfer l’intent més seriós que s’ha fet a Catalunya per que tot el país pugui desenvolupar totes les seves capacitats sense estar supeditat a uns interessos centrals. La Catalunya de les 8 Vegueries la va tirar endavant el Parlament en diverses fases, justament per trencar els 4 centres de poder absolut amb que es van configurar les províncies i estructurar el país en 8 Regions, que tenen unes característiques pròpies per que es poguessin governar de la millor manera possible.

La mobilitat per tren i  autopistes per les comarques del Penedès està arribant a nivells tercermundistes, de manera que cada vegada hi ha més possibilitats que els trajectes s’allarguin en el temps, no sàpigues quan arribaràs i tot plegat esdevingui un malson. Per un costat, l’AP7, que travessa l’Alt i el Baix Penedès, està sobresaturada de camions i, ara a l’estiu, també de turistes, cosa que fa que hi hagi moltes incidències que provoquen retencions llarguíssimes. El dia que escric aquest comentari, l’autobús Vilafranca-Barcelona del matí ha quedat aturat tant en una direcció com en l’altra. No s’ha sabut trobar un mecanisme econòmic que evités que s’abandonessin altres rutes i totes les Mercaderies passin per aquí. Al Garraf el problema és el contrari: l’elevat cost del peatge fa que molts vehicles agafin la C15 per arribar, via Vilafranca, a la saturada AP7. Segur que no hi ha instruments, com sí que hi són en d’altres països, que ajudin a repartir el trànsit de Mercaderies (fins que moltes viatgin en tren) per les diferents autovies que creuen el país (A2, Eix Transversal, Autopista Pau Casals)?