Cada poc temps sona alguna alarma indicant que el país no està fent res per la gran aposta de la mobilitat sostenible, que és el tren, i ni tant sols té clar què caldria fer. Darrerament ho ha fet el President del Port de Barcelona quan diu: “la xarxa actual no està preparada ni dimensionada per complir els objectius de la UE a mig termini, que preveuen que el 30% del trànsit de mercaderies es facin en transport ferroviari”. Mentrestant “cada terra fa sa guerra”, com es deia abans; així a Tarragona hi ha un moviment per fer passar les “mercaderies per l’interior”, cosa que vol dir treure-les de la costa i fer-les passar per la línia Reus/Roda, que passa per Valls on ja hi ha una campanya en contra, i empalmar a Sant Vicenç de Calders amb la via del Vendrell i Vilafranca, amb tots els problemes que crearà en la mobilitat d’aquestes comarques.

    Manel Larrosa és un activista de Fem Vallès, una entitat que treballa per dotar d’un cert autogovern al territori vallesà, i que ha estudiat a fons l’impacte que té la governança d’un territori en els seus nivells de benestar econòmic i de representació política. En aquest sentit ha publicat diversos treballs comparant zones de Catalunya amb d’altres d’arreu de l’Estat que disposen d’una sòlida estructura política. En un d’aquests treballs compara les comarques de la Vegueria Penedès amb els 3 territoris que conformen la zona de la D.O. Rioja: Àlaba, La Rioja i Navarra.

    A les quatre comarques del Penedès hi ha moltíssima activitat pública i privada de persones que cada dia fan la seva feina amb una gran dedicació i qualitat, però que sovint es fa amb una mirada molt centrada en l’ espai més proper, com el poble o la comarca, sense tenir en compte, per falta de costum, el conjunt de la Vegueria Penedès i les 500.000 persones que hi vivim. Això ens fa perdre moltes oportunitats de tirar endavant projectes que podrien ser molt més potents si tinguessin com a referència el conjunt del territori. Altres Vegueries tenen molta més tradició de treball en comú, com per exemple la Catalunya Central on en els darrers dies s’han fet activitats organitzades per “PimeComerç Catalunya Central” o la “Delegació del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central”, per exemple.

    El que ens va marcar individualment i com a societat durant els anys 2020 i 2021 va ser el Covid. El que ens ha marcat com a societat durant el 2022 ha sigut la Guerra d’Ucraïna, però encara tenim la sensació de que individualment no hi podem fer res, ni tancar-nos a casa, ni vacunar-nos, ni res que tinguem a l’abast. Això és el que ens volen fer creure  els que hi fan el gran negoci i per això ens expliquen aquesta guerra entre els Estats Units d’Amèrica (que utilitzen a Ucraïna per que hi posi els morts i el sofriment) i Rússia, com un fet inevitable que tan sols s’acabarà amb una victòria. Mentrestant  unes poques empreses d’armament, energia i alimentació acumulen uns beneficis repugnants i mig món vivim amb més precarietat.

    Partim d’una situació amb tres grans problemes: un descontentament de l’assistència Primària, unes llargues llistes d’ espera per intervencions quirúrgiques als hospitals i unes condicions dels professionals que cal millorar; el Govern i el Parlament s’han de posar a la feina. En aquest marc, les quatre comarques de la Vegueria Penedès tenim un repte comú amb la Sanitat de tot el país: que el finançament segueixi sent, com a mínim, el mateix que durant l’època de la Covid. És sabut que durant les retallades de la crisi econòmica que es van fer al 2010, es va deixar la sanitat a uns nivells inacceptables, que hem patit durant molt temps, i que no s’han revertit fins a la pandèmia. Ara cal seguir com a mínim amb el finançament actual, que ha de repercutir en millor servei a la ciutadania i millor tracte i major nombre de professionals.

    El món que ens toca viure no és el món agradable que en algun moment podia haver semblat que tindríem, sinó un món dur, en el qual els grans poders econòmics campen com volen, incloent la guerra a Europa, per anar concentrant els diners en poques mans, i amb un control quasi total dels grans mitjans de comunicació que justifiquen cada mesura que prenen per anar cargolant la societat, per molt inversemblant que sigui. I això ho patim cada dia en temes com l’energia, l’habitatge, la mobilitat, les patents farmacèutiques...És evident que ni individualment ni en cadascun dels municipis per separat serem capaços d’impulsar polítiques que ajudin a què socialment puguem avançar en camins alternatius als que ens estan imposant.

    Ja és a la venda el número 148


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu