Acabem el curs social 2021/22 i ens adonem que potser tenim més “assignatures” a la nostra vida col·lectiva pendents de recuperació que en els darrers anys, i que haurem de fer un esforç col·lectiu molt potent si realment les volem “aprovar” i viure en una societat que ens il·lusioni. Anant dels temes més globals als més locals, ens trobem que:
Hem d’ aturar la guerra europea que només beneficia a uns pocs i ens castiga a tots; aquests dies, tot i les dificultats, s’ ha pogut negociar la sortida de blat tant d’Ucraïna com de Rússia i això ens hauria d’esperonar a exigir als nostres governs que deixin de treballar per la guerra i ho facin per la pau.

Hem de moure’ns perquè Catalunya puguem exercir el nostre dret d’autodeterminació; les mobilitzacions de l’Onze de Setembre i la campanya unitària per impulsar l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació ens haurien d’ esperonar en aquesta llarga lluita que sovint ens desanima.
Des del Penedès hem d’ xigir que el nostre país lluiti contra el canvi climàtic; això vol dir impulsar una mobilitat sostenible basada en el tren, produir energia renovable i cuidar l’aigua des del sistema públic sense que els monopolis de distribució privada ens condicionin.
Al Penedès ens hem d’organitzar per tenir d’ una vegada un Pla Territorial que respongui a les necessitats actuals; no es pot allargar més la seva redacció ni es pot fer d’esquena a la ciutadania.
Al Penedès hem de ser, no en exclusiva, una Regió Agroalimentària en la que hi càpiguen empreses grans i també de familiars, sense que cap de gran pugui marcar les condicions en les que ha de treballar aquest sector, tant si és el del vi com la resta.
A pocs mesos de les eleccions municipals, hauríem d’aprovar l’assignatura de com volem que s’ organitzin els nostres pobles i el nostre Penedès.
Bon estiu, malgrat la calor!!!