Aquests dies estem començant un nou curs acadèmic i climàtic, amb examen electoral local inclòs, que es preveu molt complicat a nivell global per les conseqüències de la guerra a Europa, en la qual, en lloc de treballar per la pau, Occident està aixecant un nou Mur que torna a dividir el món i fa que grans empreses, sobretot energètiques, banca i multinacionals de l’alimentació, multipliquin els seus ingressos i la gent siguem cada dia més pobres. I al nostre país, els dubtes de com avançar políticament  fan que gastem moltes més energies discutint que fent.

Llegeix més …

Acabem el curs social 2021/22 i ens adonem que potser tenim més “assignatures” a la nostra vida col·lectiva pendents de recuperació que en els darrers anys, i que haurem de fer un esforç col·lectiu molt potent si realment les volem “aprovar” i viure en una societat que ens il·lusioni. Anant dels temes més globals als més locals, ens trobem que:
Hem d’ aturar la guerra europea que només beneficia a uns pocs i ens castiga a tots; aquests dies, tot i les dificultats, s’ ha pogut negociar la sortida de blat tant d’Ucraïna com de Rússia i això ens hauria d’esperonar a exigir als nostres governs que deixin de treballar per la guerra i ho facin per la pau.

Llegeix més …

El Consell de Direcció del Servei Català de la Salut va acordar, en la seva reunió del passat mes de maig, iniciar la tramitació de la nova delimitació de les regions sanitàries de Catalunya, tot fent-les coincidir amb les 8 Vegueries, excepte la de Barcelona que pel seu volum la divideix en tres. Aquest és un procés que durarà fins a primers del 2023 quan està previst que aprovi el corresponent Decret el Consell Executiu de la Generalitat, ja que ha de passar abans per diversos organismes i informació pública fins arribar al final. Amb aquest pas es culminarà una reivindicació que va ser molt explícita durant els confinaments de la covid, que les comarques penedesenques som una unitat també en els temes de salut, diferenciada d’altres zones.

Llegeix més …

Al 1966 John Lennon escrivia aquesta cançó, en plena guerra del Vietnam, que ha sigut mítica i vigent durant 56 anys, i que ara  ens hauria de guiar als europeus quan el sistema capitalista “imperialista” nord-americà i el seu homòleg versió “autoritari” rus han decidit resoldre les seves diferències de la manera més salvatge possible, que és fer una “guerra vicària” en la que el patiment i els morts, per una de les parts, els posen un tercer país que en aquest cas és Ucraïna. Un país aquest que ja feia anys que es va presentar com a candidat a víctima al voler fer el que també 60 anys enrere ja va intentar Cuba de ser una base de míssils russos (llavors soviètics) a les portes dels EE.UU.; un intent que va tallar de soca/arrel el llavors president dels EE.UU. John Kennedy, amb el suport entusiasta del món “occidental”, amenaçant amb una guerra nuclear però amb la diferència que el rus Kruschev  va entendre la situació, es va arribar a un ampli acord i va retirar l’armament.

Llegeix més …

Aquests dies he tingut la sensació de que les comarques penedesenques estem revivint l’any 2003 (i els següents fins al crac del 2008), quan es va anunciar la redacció del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès que ja pretenia que el Quart Cinturó no entrés al territori sinó que es milloressin les carreteres existents i es construís l’Eix que unís en bones condicions Vilanova-Vilafranca-Igualada; pel que fa als trens, l’Estat va imposar el traçat de l’AVE i en els anys següents es va dibuixar el Tren Orbital (Vilanova-Vilafranca) i l’Eix Transversal Ferroviari que podria unir Lleida-Igualada-Martorell, els dos sense que l’Estat hi volgués fer res. Així mateix es va començar a treballar en el Codi de Bones Pràctiques Vitivinícoles per potenciar el paisatge i la qualitat de la viticultura. Alhora es va intentar millorar l’entorn de les zones industrials, considerant que calia que augmentessin en qualitat però no en quantitat i començà a esclatar l’oposició al Logis Penedès, un projecte que mai ha marxat del tot.

Llegeix més …

A finals de febrer, dins del cicle “Arxiu Most”, el Vinseum va projectar una de les pel·lícules guardonades al Festival Most; es tractava de “El vino, el mundo y nosotros” d’Antonio Lobo Daza (2019), en la qual es fa un repàs exhaustiu de la història dels vins de Jerez, narrada per alguns dels seus protagonistes, des del naixement com a un sector autònom potent, tot el seu creixement i esplendor, com comença la davallada que va implicar una arrencada massiva de ceps en els temps en que la U.E. ho finançava, i fins a l’estabilització a la baixa actual. Era molt il·lustratiu sentir els protagonistes analitzar com va ser aquella davallada. Resumint, deien que el creixement desmesurat en quantitat, que no en preu, va provocar un apropament al capital internacional que va acabar adquirint diverses grans marques que (aquí ve una reflexió clau) no tenien una visió a llarg termini sinó que només prenien decisions a curt.

Llegeix més …