Aquests dies he tingut la sensació de que les comarques penedesenques estem revivint l’any 2003 (i els següents fins al crac del 2008), quan es va anunciar la redacció del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès que ja pretenia que el Quart Cinturó no entrés al territori sinó que es milloressin les carreteres existents i es construís l’Eix que unís en bones condicions Vilanova-Vilafranca-Igualada; pel que fa als trens, l’Estat va imposar el traçat de l’AVE i en els anys següents es va dibuixar el Tren Orbital (Vilanova-Vilafranca) i l’Eix Transversal Ferroviari que podria unir Lleida-Igualada-Martorell, els dos sense que l’Estat hi volgués fer res. Així mateix es va començar a treballar en el Codi de Bones Pràctiques Vitivinícoles per potenciar el paisatge i la qualitat de la viticultura. Alhora es va intentar millorar l’entorn de les zones industrials, considerant que calia que augmentessin en qualitat però no en quantitat i començà a esclatar l’oposició al Logis Penedès, un projecte que mai ha marxat del tot.