Ciceró,  cònsol de Roma l’any 63 abans de Crist, començava amb una frase semblant que s’ha fet cèlebre (ara diríem que s’ha “viralitzat”) un discurs al senat de Roma contra L.S. Catilina, patrici romà que conspirava contra la república. I és que CIMALSA, una empresa “pública” de la Generalitat no es cansa mai d’insistir en què vol construir al Baix Penedès una plataforma logística lligada a la xarxa ferroviària de Mercaderies.

    No n’ha tingut prou amb l’oposició ciutadana contra el CIM, que finalment es dedica a altres usos, sinó que aquests dies han presentat un nou document en una trobada sobre el Corredor Mediterrani, en el qual selecciona 4 terminals estratègiques, una d’elles “a la zona del Penedès, que és un projecte atractiu per al port de Barcelona”. 

    Ja fa molts anys que es va començar a redactar el Pla Territorial que ha de marcar les línies mestres del futur de les quatre comarques que constitueixen el Penedès. Durant el Covid es van fer unes sessions telemàtiques molt participades, però encara no s’ ha presentat l’Avanç del Pla. Mentrestant no s’acaben de prendre decisions que afecten al més de mig milió de persones que vivim en aquest territori i que haurien de millorar-lo.

    Un dels temes recurrents que es van posar sobre la taula durant la passada campanya electoral fou el funcionament de Rodalies, un servei que hauria de funcionar com un rellotge i que és una vergonya. Però aquest és un tema que no es resoldrà mirant tant sols els Rodalies, sinó veient si la xarxa ferroviària que tenim és suficient perquè hi passin tots els trens actuals i els que es preveuen els propers 10 anys: Rodalies, Mercaderies, Regionals, Alta Velocitat,...

    Un cop constituïts els nous ajuntaments i l’entitat Pro Vegueria Penedès ha fet l’assemblea anual on s’analitza l’estat de la qüestió, podem veure alguns fets destacats. Un primer és com va el desplegament dels diferents serveis de la Generalitat, on dins de l’habitual lentitud hi ha una de calenta i una de freda; per un costat el Departament de Salut ha aprovat el Decret pel qual es constitueix la Regió del Penedès, amb les 4 comarques i amb una visió de com s’ha de governar la Vegueria de Barcelona que hauria de servir de referència per la governança del país, ja que les vegueries no funcionaran  si no és a tot el conjunt de Catalunya. La freda és que del Departament d’ Acció Climàtica, que inclou Agricultura, no ha fet cap pas; no té sentit que un tema clau en aquest moment, com és el canvi climàtic, l’aigua i els models energètic i agrícola, en un territori fortament agroalimentari, no sigui la punta de llança de la preocupació del Govern pel Penedès.

    Hem viscut una campanya electoral per decidir qui ha de governar les nostres  viles en la que els focus s’han posat en allò que pot fer cada un dels ajuntaments aïlladament, sense pràcticament tenir en compte els del costat, i menys encara aquells temes que tan sols es poden abordar en el conjunt del territori de les 4 comarques del Penedès. S’ha fet igual que a l’ Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la diferència que allà tenen instruments per abordar els problemes que superen els límits municipals, com la mobilitat, el planejament urbanístic...

    Ha arribat el moment en el qual, amb l’aigua, tornem a la realitat amb què havíem conviscut a les nostres comarques durant tota la vida: és un bé escàs. Tant sols en els darrers 25 anys a l’Alt Penedès i al Garraf hem tingut tota la què volíem; només ha calgut obrir l’aixeta perquè ens arribés la que subministra l’ens Ter/Llobregat, que la fa arribar per la canonada construïda per la Mancomunitat de Municipis de les dues comarques (el Baix Penedès la té de l’Ebre per “allò de la divisió provincial”). Durant aquests darrers anys, en els quals donàvem per fet que ja no en tornaria a escassejar mai, s’ha produït una relaxació per aprofitar l’aigua, tant de la ciutadania com dels ajuntaments.

    Ja és a la venda el número 149


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu