Durant el desplegament del Corredor de Mercaderies per Catalunya la versió oficial ha anat venent dues fal·làcies per tenir-nos entretinguts. La primera era que pel mateix corredor de vies per on passa l’R4 entre Tarragona i Barcelona, podia passar també el nou corredor de Mercaderies d’ample europeu que enllaça tot l’est de la península ibèrica amb Europa simplement posant un tercer fil, perquè hi poguessin passar els Rodalies d’ample hispà i els Mercaderies d’ample europeu. No cal ser cap expert per veure que si amb els Rodalies i Semi-Directes ja s’anava de corcoll, si hi vols posar trens de Mercaderies de 700 metres de llargada la cosa pinta malament.

Estem en un moment en el qual els països de l’hemisferi nord, encapçalats pels Estats Units i on també hi juga Rússia, han optat majoritàriament per la guerra i l’acumulació d’armes per resoldre els conflictes mundials; d’aquí que l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) estigui fent una forta pressió per gastar molt més en armament i a la qual el Govern Espanyol, com una excepció, s’hi està oposant. En paral·lel, els països de l’anomenat “Sud Global”, com Brasil, Indonèsia, Sudàfrica i, sobretot, Xina entre molts dels més poblats del món, estan fent un esforç perquè sigui el comerç, i no l’armament, el que marqui la relació entre els Estats.

“El que Israel està fent a Gaza està molt a prop d’un crim de guerra”; la frase és de l’ex primer ministre israelià (2006/2009) Ehud Olmert a la BBC, afirmant que la de la Franja és una guerra “sense possibilitats d’aconseguir salvar la vida dels ostatges”. Centenars de milers de persones bombardejades i començant a morir de fam, en un conflicte en el que, com diuen representants de l’ONU, “s’està utilitzant la farina com a arma de guerra”.

Aquest any se celebra el 30è aniversari de la inauguració de l’Hospital Comarcal de Vilafranca, una fita que va suposar un avenç indubtable en la millora de les instal·lacions i el funcionament de l’Hospital Comarcal i que aquest any ha estrenat nous espais i millores. En realitat, però, el nou Hospital es va començar a gestar fa 46 anys, el 1979, amb el nou Consistori sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques de després de la Guerra Civil, en què es va posar damunt la taula la revisió del Pla General de Vilafranca.  Un Pla que ja preveia reservar un espai per a la construcció del nou edifici i que va comportar una certa discussió d’on posar-lo, ja que una part de la dreta política no el volia al barri de l’Espirall sinó a prop de la Residència del Molí d’en Rovira. Finalment es va optar per l’Espirall, on ha complert una funció de primera durant tots aquests anys.

A Catalunya hem de fer com els països avançats que programen el sistema ferroviari amb molts anys d’antel·lació.  Suïssa, un país que tot i ser muntanyós té una xarxa molt fiable, ja té a punt un document amb la perspectiva del 2050, en el qual plantegen necessitats, objectius i solucions, que després el Govern porta a la pràctica; ja ho varen fer l’any 2000, amb la perspectiva del 2025 i ara hi han tornat veient els bons resultats. Aquest treball a mitjà i llarg termini, és el que hem de fer a Catalunya si volem tenir un bon sistema ferroviari. Ja em disculpareu que torni a insistir en aquest tema, però el país i les 4 comarques del Penedès necessitem aquesta mirada àmplia, amb una planificació que tingui en compte com volem que sigui Catalunya el 2050.

Tothom som ja conscients de que “els temps estan canviant”; ja ho cantava en Bob Dylan a mitat dels anys 60 del segle passat. Un cantautor que va rebre el premi Nobel de Literatura per les lletres de les seves cançons i sobre el qual aquests dies s’estrena una pel·lícula al nostre país que està nominada als Oscar. Però no estan canviant amb l’esperança de millorar la vida per tota la humanitat, sinó amb la idea de que els diners i el poder es concentrin encara més en unes poques mans que organitzin el món per tenir encara més poder i més diners.