Un cop constituïts els nous ajuntaments i l’entitat Pro Vegueria Penedès ha fet l’assemblea anual on s’analitza l’estat de la qüestió, podem veure alguns fets destacats. Un primer és com va el desplegament dels diferents serveis de la Generalitat, on dins de l’habitual lentitud hi ha una de calenta i una de freda; per un costat el Departament de Salut ha aprovat el Decret pel qual es constitueix la Regió del Penedès, amb les 4 comarques i amb una visió de com s’ha de governar la Vegueria de Barcelona que hauria de servir de referència per la governança del país, ja que les vegueries no funcionaran  si no és a tot el conjunt de Catalunya. La freda és que del Departament d’ Acció Climàtica, que inclou Agricultura, no ha fet cap pas; no té sentit que un tema clau en aquest moment, com és el canvi climàtic, l’aigua i els models energètic i agrícola, en un territori fortament agroalimentari, no sigui la punta de llança de la preocupació del Govern pel Penedès.

    Hem viscut una campanya electoral per decidir qui ha de governar les nostres  viles en la que els focus s’han posat en allò que pot fer cada un dels ajuntaments aïlladament, sense pràcticament tenir en compte els del costat, i menys encara aquells temes que tan sols es poden abordar en el conjunt del territori de les 4 comarques del Penedès. S’ha fet igual que a l’ Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la diferència que allà tenen instruments per abordar els problemes que superen els límits municipals, com la mobilitat, el planejament urbanístic...

    Ha arribat el moment en el qual, amb l’aigua, tornem a la realitat amb què havíem conviscut a les nostres comarques durant tota la vida: és un bé escàs. Tant sols en els darrers 25 anys a l’Alt Penedès i al Garraf hem tingut tota la què volíem; només ha calgut obrir l’aixeta perquè ens arribés la que subministra l’ens Ter/Llobregat, que la fa arribar per la canonada construïda per la Mancomunitat de Municipis de les dues comarques (el Baix Penedès la té de l’Ebre per “allò de la divisió provincial”). Durant aquests darrers anys, en els quals donàvem per fet que ja no en tornaria a escassejar mai, s’ha produït una relaxació per aprofitar l’aigua, tant de la ciutadania com dels ajuntaments.

    Cada poc temps sona alguna alarma indicant que el país no està fent res per la gran aposta de la mobilitat sostenible, que és el tren, i ni tant sols té clar què caldria fer. Darrerament ho ha fet el President del Port de Barcelona quan diu: “la xarxa actual no està preparada ni dimensionada per complir els objectius de la UE a mig termini, que preveuen que el 30% del trànsit de mercaderies es facin en transport ferroviari”. Mentrestant “cada terra fa sa guerra”, com es deia abans; així a Tarragona hi ha un moviment per fer passar les “mercaderies per l’interior”, cosa que vol dir treure-les de la costa i fer-les passar per la línia Reus/Roda, que passa per Valls on ja hi ha una campanya en contra, i empalmar a Sant Vicenç de Calders amb la via del Vendrell i Vilafranca, amb tots els problemes que crearà en la mobilitat d’aquestes comarques.

    Manel Larrosa és un activista de Fem Vallès, una entitat que treballa per dotar d’un cert autogovern al territori vallesà, i que ha estudiat a fons l’impacte que té la governança d’un territori en els seus nivells de benestar econòmic i de representació política. En aquest sentit ha publicat diversos treballs comparant zones de Catalunya amb d’altres d’arreu de l’Estat que disposen d’una sòlida estructura política. En un d’aquests treballs compara les comarques de la Vegueria Penedès amb els 3 territoris que conformen la zona de la D.O. Rioja: Àlaba, La Rioja i Navarra.

    A les quatre comarques del Penedès hi ha moltíssima activitat pública i privada de persones que cada dia fan la seva feina amb una gran dedicació i qualitat, però que sovint es fa amb una mirada molt centrada en l’ espai més proper, com el poble o la comarca, sense tenir en compte, per falta de costum, el conjunt de la Vegueria Penedès i les 500.000 persones que hi vivim. Això ens fa perdre moltes oportunitats de tirar endavant projectes que podrien ser molt més potents si tinguessin com a referència el conjunt del territori. Altres Vegueries tenen molta més tradició de treball en comú, com per exemple la Catalunya Central on en els darrers dies s’han fet activitats organitzades per “PimeComerç Catalunya Central” o la “Delegació del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central”, per exemple.

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu