Estem en un moment en el qual els països de l’hemisferi nord, encapçalats pels Estats Units i on també hi juga Rússia, han optat majoritàriament per la guerra i l’acumulació d’armes per resoldre els conflictes mundials; d’aquí que l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) estigui fent una forta pressió per gastar molt més en armament i a la qual el Govern Espanyol, com una excepció, s’hi està oposant. En paral·lel, els països de l’anomenat “Sud Global”, com Brasil, Indonèsia, Sudàfrica i, sobretot, Xina entre molts dels més poblats del món, estan fent un esforç perquè sigui el comerç, i no l’armament, el que marqui la relació entre els Estats.
Jordi Cuyàs i Soler
“El que Israel està fent a Gaza està molt a prop d’un crim de guerra”; la frase és de l’ex primer ministre israelià (2006/2009) Ehud Olmert a la BBC, afirmant que la de la Franja és una guerra “sense possibilitats d’aconseguir salvar la vida dels ostatges”. Centenars de milers de persones bombardejades i començant a morir de fam, en un conflicte en el que, com diuen representants de l’ONU, “s’està utilitzant la farina com a arma de guerra”.
Aquest any se celebra el 30è aniversari de la inauguració de l’Hospital Comarcal de Vilafranca, una fita que va suposar un avenç indubtable en la millora de les instal·lacions i el funcionament de l’Hospital Comarcal i que aquest any ha estrenat nous espais i millores. En realitat, però, el nou Hospital es va començar a gestar fa 46 anys, el 1979, amb el nou Consistori sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques de després de la Guerra Civil, en què es va posar damunt la taula la revisió del Pla General de Vilafranca. Un Pla que ja preveia reservar un espai per a la construcció del nou edifici i que va comportar una certa discussió d’on posar-lo, ja que una part de la dreta política no el volia al barri de l’Espirall sinó a prop de la Residència del Molí d’en Rovira. Finalment es va optar per l’Espirall, on ha complert una funció de primera durant tots aquests anys.
A Catalunya hem de fer com els països avançats que programen el sistema ferroviari amb molts anys d’antel·lació. Suïssa, un país que tot i ser muntanyós té una xarxa molt fiable, ja té a punt un document amb la perspectiva del 2050, en el qual plantegen necessitats, objectius i solucions, que després el Govern porta a la pràctica; ja ho varen fer l’any 2000, amb la perspectiva del 2025 i ara hi han tornat veient els bons resultats. Aquest treball a mitjà i llarg termini, és el que hem de fer a Catalunya si volem tenir un bon sistema ferroviari. Ja em disculpareu que torni a insistir en aquest tema, però el país i les 4 comarques del Penedès necessitem aquesta mirada àmplia, amb una planificació que tingui en compte com volem que sigui Catalunya el 2050.
Tothom som ja conscients de que “els temps estan canviant”; ja ho cantava en Bob Dylan a mitat dels anys 60 del segle passat. Un cantautor que va rebre el premi Nobel de Literatura per les lletres de les seves cançons i sobre el qual aquests dies s’estrena una pel·lícula al nostre país que està nominada als Oscar. Però no estan canviant amb l’esperança de millorar la vida per tota la humanitat, sinó amb la idea de que els diners i el poder es concentrin encara més en unes poques mans que organitzin el món per tenir encara més poder i més diners.
La mobilitat, junt amb l’habitatge, s’ha convertit en un dels problemes més seriosos que tenim al nostre voltant, i en els quals cal posar solucions a curt i llarg termini. El projecte és treure camions i cotxes de les autopistes col·lapsades i passar mercaderies i passatgers al tren; però tot això es fa amb les mateixes vies, posant-hi un tercer fil perquè hi puguin passar grans trens de mercaderies en detriment dels de passatgers, tant ara amb les obres com després amb el pas dels grans mercaderies.
| Ja és a la venda el número 162 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu