La clau perquè l’estat del benestar sigui sostenible és que els recursos públics siguin ben gestionats. La incompetència i el balafiament tenen un enorme cost social i financer.
Una ciutadania amb experiència política, com la dels països de democràcia plena, fa anys que té clara la diferència entre el finançament de l’estat del benestar, millorant els serveis públics i les prestacions socials i la d’un estat clientelista.
L’estat clientelista és l’estat del benestar per a uns pocs, la classe política dirigent i els seus suports i el sector cultural, intel·lectual i mediàtic que comparteixen, amb ells, el banquet dels ingressos públics. La manera que un estat clientelista es converteixi en un estat del benestar és que els contribuents eliminin als intermediaris que utilitzen els recursos públics per al seu benefici electoral i/o personal i per això, els polítics ho temen i gestionen millor els recursos.
El problema és que el nostre estat és insostenible i durant aquest període, la seva deficient gestió, ens portarà a una gran crisi econòmica sobre tots, de qualsevol ideologia, edat o sexe.