PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

La realitat i la cursileria crònica que patim

Les germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs són al convent de les Carmelites, a Vilafranca. Aquí hi viuen. Les hem visitat un petit grupet de Randa i cordials i amoroses ens demanaven sobre la realitat de fora, encara que vèiem que la sabien tota. Lloaven al seu germà, Lluís Maria. D’ell deien que es va donar a la vida i que, al final, va donar la vida (“Jo sóc en vosaltres amics”). La realitat és que, ara que han passat deu anys, som més conscients del valor de la seva opció de fer costat als oprimits. Són persones que han realitzat plenament les seves pròpies possibilitats i aspiracions. Han guardat una direcció, seguint la seva inspiració i la seva intuïció. La realitat és tot i res; no pertany a ningú. Ni és teva ni meva. És tot allò que passa, que flueix fora nostre/ex-isteix i dins nostre/in-sisteix íntimament.

En canvi, la cursileria és negar la realitat amb ànsia d’aparentar el que ni s’és ni es té. Una nació és una realitat física i una idea. Segons Noël Valis, (acadèmica estudiosa de la novel·la realista, el realisme sagrat, la religió i la imaginació a l’Espanya moderna, el mite i la llegenda negra de l’Espanya de la conquesta i la Inquisició, a la pretensió ultracatòlica de Franco), la cursileria comença a Espanya el 1830 quan perd les primeres colònies i continua el 1898 amb la desfeta de l’imperi i és desplega mentre que Espanya queda relegada a la irrellevància internacional. Psicològicament, a la nostàlgia de la jerarquia s’hi suma el sentiment que no havia estat mai unida, ni ideològica ni històricament. Canovas del Castillo fabrica l’Espanya de la Restauració. Tothom sap que la propaganda mítica no partia de realitats històriques. La cursileria crònica que patim explica que Espanya hagi quedat com el poder europeu més resistent a la modernització econòmica i social.

Xirinacs ens avança un Model global, compartit, com a font de pau i de superació de conflictes entre grups humans. Aporta eines, a fi d’assolir la perfecció comunicativa pròpia de la vera democràcia que permetin constituir un pacte federal d’idees el més universal possible, on cadascú pot conservar el seu pensament propi però sense cessar de créixer en bona avinença en les coses més essencials. Una bona teràpia psico-social.

0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 79


 
OPINIÓ

El primer de l'any FEGP
Isidre Also Torrents
Disfuncions i altres malalties 
Martí Sistané Planella
La sentència de "La Manada" i l'opinió pública
Daniel Iborra Fort
Les claus de la internacionalització 
Gemma Beltran Aniento
Creadors del nostre destí
Begoña Cartagena Font
  

Cava en liquidació

Eric Enguita Albet
El valor d'un premi
Daniel Lafuente
Ostentació
Agustí Romeo Huguet

Hola RGPD 

Jordi Ventura Massó

Una visió de la realitat
Dolors Marín Tuyà