Salvador Puig Rodríguez
Director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 
“Més del 90% del vi que es fa a Catalunya és amb denominació d’origen”
PE 89 | Salvador Puig va ser nomenat director general de l’Incavi fa tres anys i mig, un temps en el decurs del qual han canviat moltes coses en el sector vitivinícola: s’han produït escissions, relleus a les patronals cavistes i a les cooperatives agràries, canvis de propietat a les principals empreses cavistes, que han passat a estar liderades per capital estranger, cellers que han sortit de les denominacions d’origen catalanes, i un llarg etcètera que demostra que és un sector viu i dinàmic, que mira de cara al futur amb esperança i ganes de tirar endavant.
Salvador Puig (Igualada, 1954) és enginyer tècnic agrícola amb un postgrau de Direcció d’Empreses IDEC (UPF). Va començar exercint com a tècnic comercial i després com a director del departament de Serveis Agraris de la Cooperativa Agropecuària de Guissona (1976-1981) i posteriorment a Sandoz SAE a Lleida i Osca (1981-1982). Del 1982 al 1991 va ser nomenat cap de negociat d’estudis i avaluació del gabinet tècnic del DARP. També va ser director gerent de la Unió de Pagesos de Catalunya (1991-2003), director general de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries del DARP (2004-2006), president executiu del Consorci de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER (2006-2011), tècnic de l’àrea Agrícola a l’oficina comarcal del DARP al Bages (2011-2014) i tècnic de la secció de Viticultura i Producció Experimental de l’INCAVI (2014-2015). Des del 26 de gener de 2016 és el director general de l’Incavi.
Recentment es van donar a conèixer els resultats de l’estudi de Nielsen sobre el consum de vins catalans. Aquest deia que gairebé el 40% dels vins que es consumeixen a Catalunya són de DO catalanes. Tot i que la dada millora respecte a anteriors informes, sembla que queda molta feina a fer.
Això està bé, perquè vol dir que encara podem fer moltes coses. Hi un matís molt important a l’hora de llegir aquesta dada: no recull el consum de vi català dels catalans, sinó el consum de DO catalanes a Catalunya. Si l’estadística donés realment el consum dels catalans dins de la DO Catalunya la dada seria molt més alta. A més, si tinguéssim l’estadística sense l’àrea metropolitana de Barcelona estaríem parlant segurament del doble, perquè les àrees rurals tenen més clars els productes de proximitat. Per això crec que estem en una bona línia a nivell de consum, si tenim en compte d’on venim.
I d’on venim?
Fa vuit anys estàvem en un 28%, és a dir, que des del 2010 al 2018 hem passat del 28% al 38,7%. També a nivell de l’estat espanyol estem prou bé, perquè hem crescut un 7,8%. És una feina de pluja fina, d’anar insistint, i si tinguéssim més recursos, segur que es notaria molt més.
Altres DO disposen de més recursos per promocionar-se?
És evident que la Rioja té més volum que el conjunt de les dotze DO catalanes, així que a l’hora de promocionar-se és una sola. Té avantatges ser dotze, perquè hi ha més diversitat, però té l’inconvenient que l’acció de producció és més dispersa. Nosaltres no acostumem a parlar d’altres denominacions, però aquesta en concret té unes accions de promoció molt potents.
Caldria incidir més en la restauració a l’hora de recomanar els nostres vins o tenir cartes amb més presència de vins catalans?
Aquesta és una de les feines que tenim, per això fa anys que impulsem el Cartavi, conjuntament amb l’Associació Vinícola Catalana. Consisteix en uns premis als restaurants que tenen una carta millor des del punt de vista de la presència de vins de les denominacions d’origen catalanes. És curiós que les dades de Nielsen indiquin que el 38% de consum és tant en restauració com en les llars, quan segur que el tipus de vi que es consumeix en ambdós casos és diferent. Si no s’és una mica professional i no s’hi posa una mica de “carinyo” en els nostres vins, i només miren la promoció i els descomptes, això dificulta que tinguem uns millors resultats.
La tasca dels sommeliers és clau.
És important a l’hora de recomanar vins, però potser encara ho és més la del personal de sala, perquè no tots els restaurants es poden permetre un sommelier. S’està parlant amb la Wine Business School i altres escoles perquè és imporant que es formi aquest personal i que tinguin uns mínims de coneixements per tractar millor el vi i per poder-lo explicar millor. A l’hora de servir un vi s’ha d’explicar bé el producte i també la zona d’on és i que som un país amb moltes denominacions d’origen diferents. Aquesta és una manera perquè la gent conegui millor el lloc on està.
Organitzarem un simposi del sector vitivinícola català per reflexionar cap a on ha d’anar
El fet que convisquin tantes denominacions d’origen a Catalunya és un hàndicap o una virtud?
És una oportunitat, a la llarga ajuda. Més del 90% del vi que es fa a Catalunya acaba sent un vi amb DO i el 60% del que es comercialitza és de la DO Catalunya. El model vitivinícola català ha apostat des de fa molts anys per vins amb DO, i n’hi ha que són d’un àmbit geogràfic molt concret, però també existeix la DO Catalunya, que les engloba a totes. Això dóna diferents entrades al vi català des del punt de vista del consumidor. Si algú no té tanta cultura de vi ni tanta curiositat, té la DO Catalunya. A mida que es va coneixent més aquest món, aleshores tens tot un gran ventall de denominacions d’origen per anar coneixent, experimentant, trobant diferències, etc. fet que permet un progrés, I això és la gràcia d’aquest país, que és petit, però que té diferents tipus de vi.
Quines accions s’han emprès des de l’Incavi o des d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya per promocionar els nostres vins?
El sector vitivinícola català s’ha especialitzat molt en l’exportació. El 45% dels nostres vins tranquils s’exporten i, en el cas del cava, més del 60%. Sort n’hi ha hagut d’això, perquè la crisi econòmica que hem viscut aquí durant tants anys a altres països europeus ha estat més curta. Això ha donat moltes oportunitats als nostres cellers. Nosaltres els acompanyem en aquest camí amb diverses accions a través de Prodeca i d’ACCIÓ. A més, també els ajudem en la difusió. Tota feina ha d’anar acompanyada d’una bona campanya de comunicació i de promoció perquè encara hi ha molta gent que desconeix la vitivinicultura catalana.
I en l’àmbit enoturístic?
El 40% dels cellers catalans fan enoturisme, el que vol dir que s’ha vist clarament una oportunitat per al sector, que a més a més, té avantatges per al productor, perquè després d’una visita gairebé sempre hi ha una venda i aquesta es cobra al comptat, i al preu de venda al públic, per tant, és altament rendible. I per al visitant, té l’incentiu de poder tastar, triar, i tenir una opinió i un assessorament sobre quin vi li convé o li agrada més. Aquí la suma de la iniciativa privada amb les administracions públiques ha donat molt de joc, tant des de la Generalitat, els consells comarcals que han desenvolupat serveis d’enoturisme, i els ajuntaments que han ajudat a impulsar-lo.
L’enoturisme és una bona manera de descobrir les diferències entre les DO.
Una cosa és comprar una ampolla de vi i una altra és veure sobre el terreny com són les vinyes on s’ha produït. Una vinya del Priorat és molt diferent d’una del Penedès i una de Costers del Segre també ho és respecte a una del Pirineu o d’Alella.
En aquest sector es dona una cosa que crec que no es dona en cap altre aliment elaborat com en el vi: que la mateixa persona pot fer tot el procés sencer, és a dir, que pot ser viticultor, elaborador i comercialitzador i, a més amb un producte que és molt natural, i que cada any és diferent perquè la meteorologia hi influeix molt. Per tant aquesta és una oportunitat de poder anar descobrint l’efecte del temps en el vi i això qui millor pot explicar-ho és el vitivinicultor, que està a la vinya i fa el vi i sap tot el que li ha costat arribar al final de la cadena.
És el camí de futur de molts cellers, fins i tot dels més petits? Perquè cada cop més fan inversions per poder rebre més visites.
I tant! És una aposta de futur. En la darrera reunió del consell assessor de l’Incavi, un organisme de consulta en el qual està representat tothom que té a veure amb el vi com les dotze denominacions d’origen catalalanes, diversos departaments de la Generalitat com el d’Empresa, Salut i Agricultura, els sindicats agraris, les patronals i persones de reconegut prestigi, es van aprovar dues coses molt importants. La primera és la convocatòria d’un simposi del sector vitivinícola català que es farà entre la tardor d’enguany i la primavera de l’any vinent. L’organitzarem conjuntament l’Incavi I l’Associació Vinícola Catalana (AVC) amb l’objectiu de definir estratègies de futur del sector (de les DO, com s’ha d’organitzar el sector la recerca i la transferència tècnica, i comunicació i cultura del vi). Serà una reflexió a fons per veure cap a on ha d’anar el sector.
Donarem suport a la creació d’una casa del vi català a Barcelona
I quina és la segona acció?
També donem suport a una iniciativa que lidera l’AVC per obrir a Barcelona la Casa del Vi Català que sigui la porta d’entrada als nostres productes. Es fa pensant en el turisme, però no tan sols, perquè serà un centre per ajudar les persones que arribin a la ciutat a entendre que som un país també vitivinícola, que a més del museu del Barça i la Sagrada Família hi ha altres coses interessants. El seu objectiu és promoure el vi català com a exponent singular del territori i com a part fonamental de la gastronomia catalana, posicionar Catalunya com a destinació turística enogastronòmica, i Barcelona, com a referent d’aquesta destinació.
El sector està vivint un moment convuls, amb escissions, relleus a les empreses i patronals i canvis d’accionariat. Què n’opina d’aquest fet?
Això demostra que és un sector dinàmic El Consell Regulador haurà de fer canvis importants per solucionar els principals problemes que té el cava, que són la identificació amb el territori, el preu i la qualitat.
Trump ha amenaçat amb posar nous aranzels als vins europeus. Com pot afectar els nostres?
De moment només és una amenaça, com moltes altres que fa via Twitter, però que preocupa el sector. Els Estats Units són el segon mercat principal dels nostres vins i caves, i un dels que més els valoritza, perquè el preu mitjà de les ampolles està per sobre del 4% el litre. Ja veurem com acabarà, però espero que es quedi en amenaça.
