“Les noves tecnologies ajuden el sector a ser més resilient i eficient”

    Mireia Torres Maczassek
    Directora d’Innovació i Coneixement de Família Torres

    Família Torres està implicada, des de fa anys, en la sostenibilitat i en la lluita contra el canvi climàtic a través de diverses accions. Amb aquest objectiu, la recerca i la innovació juguen un paper clau. Per aquest motiu, la companyia les gestiona de forma transversal, amb la participació de tots els departaments, que posen el seu gra de sorra per aconseguir reduir el seu impacte energètic i la seva petjada de carboni i per gestionar els cultius d’una forma més sostenible, resilient i eficient. 

    Quins són els principals compromisos de Família Torres pel respecte a la sostenibilitat i al canvi climàtic?

    Els temes de la sostenibilitat dins de la companyia impliquen moltes accions i eixos diferents. Quan parlem del programa Torres&Earth o del International Wineries for Climate Action un dels principals objectius és reduir les emissions de C02. Del 2008 al 2020 Família Torres es va proposar arribar a un 30% de reducció i es va arribar a més d’un 34%, i ara tenim com a objectiu fins el 2030 arribar a un 60% de reducció d’emissions. Però, com he esmentat abans, el nostre objectiu no és només reduir les emissions, sinó també la utilització de l’aigua, l’aplicació de productes fitosanitaris, o la petjada de carboni. També aplicar els criteris de l’agricultura regenerativa. 

     

    “L’objectiu de Família torres és la Reducció de les emissions de CO2 el 2030”

     

    En què consisteix aquest tipus d’agricultura?

    És una viticultura que es basa en regenerar els sòls per fer que les vinyes siguin més resilients, frenar l’erosió i ajudar a capturar CO2 atmosfèric gràcies a les cobertes vegetals. Família Torres i Jean Leon, juntament amb Can Feixes, Clos Mogador i AgroAssessors vam fundar una associació de viticultura regenerativa, per intentar col·laborar entre tots i intentar promoure un traspàs de comunicació, formació i experiències en vinyes ubicades en diferents llocs, en climes i en sòls diferents. Al final, el fet de compartir la informació pot ajudar a anar una mica més lluny i ja en formen part més de 90 cellers de diferents països.

    Quines accions es realitzen per reduir les emissions?

    Hi ha moltes iniciatives que es tenen en compte com, per exemple, reduir el pes de l’envàs en vidre. El departament de màrqueting i de compres han realitzat moltes iniciatives per reduir almenys un 30% el pes dels envasos. També s’han fet moltes inversions en energies renovables. Per exemple, en plaques fotovoltaiques, en una caldera de biomassa, etc. A finals d’aquest any ja tindrem un 50% de l’energia pròpia produïda per les plaques fotovoltaiques i per la caldera de biomassa. També hem plantat boscos a Catalunya i a Xile i es fan moltes iniciatives per conscienciar els proveidors i els distribuidors i intentar ser el màxim d’eficients en els processos per tal de reduir la petjada carboni.

    Quines altres línies de treball seguiu per reduir-les?

    Hem treballat en projectes com l’Smart Crops 5.1, que consisteix en estudiar com l’aplicació de les tecnologies intel·ligents pot ajudar a gestionar els cultius de forma més sostenible, resilient i eficient. En base als sensors que tens al sòl i a les estacions meteorològiques, tens un algoritme que t’ajuda a prendre decisions per saber quan regar d’una forma eficient. També estem fent estudis de l’erosió mitjançant drons, fet que és interesssant perquè, per exemple, amb el canvi climàtic, o no plou res o de cop i volta et cau una tromba d’aigua.

    Amb la sequera actual es permet regar?

    Depèn d’on estiguis. Va en funció de cada casuística, perquè no hi ha cap finca que sigui igual.  Amb el tema del canvi climàtic no hi ha una solució única. Al final és com un puzzle en el qual tu has de trobar quines peces t’encaixen a la parcel·la o al clima on tu estàs. La varietat també és important. En aquest àmbit també estem fent recerca en temes de clons, de portaempelts, la recuperació de varietats ancestrals catalanes, etc. Hi ha molta cosa que ens pot fer més resilients de cara a una situació més extrema, però després hi ha l’orientació de la vinya, sistemes de conducció, el reg, l’agricultura regenerativa o plantar a més alçada.

    La reducció dels productes fitosanitaris també és un dels objectius clau.
    Estem implicats en diferents projectes per aconseguir-ho. Ara hem finalitzat un que es diu Coppereplace on hi havia imatges via satèl·lit. A partir d’aquestes fèiem uns mapes de vigor de les vinyes i, en col·laboració amb l’UPC, es desenvolupava un algoritme que la màquina que fa el tractament, en funció de la ubicació del tractor, obre més o menys la vàlvula per fer-ne més o menys en funció de quanta vegetació hi ha en aquell tros de la parcel·la. Amb aquest sistema hem arribat a reduir fins un 30% d’aplicació de fitosanitaris.
    També s’ha fet en aquest projecte, que s’ha acabat aquest any, combinacions de coure amb diferents productes del mercat com algues, glucosei, etc, i al final s’ha identificat algun que ha estat molt interessant per reduir les dosis de coure amb la mateixa eficiència. També es va fer un projecte de microencapsulament de coure  amb l’Eurecat, però encara no hi ha res al mercat.

    És un treball conjunt de diferents països?

    Sí, és un treball europeu i nosaltres col·laboràvem amb el Centre de Catalunya Eurecat i amb la  Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És molt important que els centres de recerca puguin comptar amb empreses que tinguin interès en fer innovació i en millorar. Al final és una sinèrgia que hi ha entre tots. 

     

    ”Amb el canvi climàtic no hi ha una solució única. és com un puzzle en el qual has de trobar quines peces t’encaixen a la teva parcel·la o al clima on estàs”


    “El Penedès És la Denominació d’origen catalana més avançada en les varietats ancestrals més adaptades al canvi climàtic”

     

    Veure les vinyes tan seques deu ser frustrant.

    Jo, com que vinc d’una carrera de ciències i estàs en temes de recerca, d’alguna manera ja saps que has de tenir paciència i que moltes vegades, de deu intents, igual hi haurà un que funcionarà i això si tens sort. Has de saber esperar, no precipitar-te, perquè tot requereix un cert temps, i que els resultats no sortiran d’un dia per l’altre. Encara és aviat com per dir si els efectes que nosaltres busquem al final seran tan notoris com pensem.

    Cada cop s’utilitzen més les noves tecnologies a l’agricultura. Creu que s’hauria de dedicar més recursos a la innovació?

    Jo crec que sí, que hi ha una generació de viticultors que no son d’una generació digital. Tot això porta temps i recursos i no sé fins a quin punt es dona prou suport en aquests temes.  Sí que és veritat que, des de diferents entitats del sector com pot ser l’Associació Vitivinícola Catalana o des de l’Incavi, els consells reguladors, Innovi, es mira de donar un suport i formacions en la matèria, però jo crec que falta molt.

    I a la formació?

    Cada cop hi ha més cellers que ho fan, també perquè tenim una obligació. Ara, per exemple, la  Unió Europea ha fixat que, d’aquí al 2030, s’hagi de reduir un 50% l’aplicació dels fitosanitaris i un 20% els fertilitzants. Això vol dir que tothom s’ha de posar les piles. Al final el fet que hi hagi aquests projectes on hi ha aquests cellers que fan projectes d’assaig-error ajuden a treure unes conclusions i a més tenen una part de difusió molt important. Els centres de recerca i tecnològics amb els quals col·laborem també ho fan envers la societat.

    També s’està innovant en les varietats.

    Aquesta recerca la fem a les nostres finques amb l’Incavi, però fins que les aprova el govern espanyol sortint al llistat al Registro de Variedades Comerciales i tenim l’aprovació a posteriori de l’Incavi passen més de cinc anys entre que es fan microvinificacions i estudiem el comportament de les plantes en diferents climes. Un cop aprovades per la DO, subministrem la planta o fem acord amb viveristes que la vulguin plantar.

    Quina és la denominació DO catalana més avançada?

    El Penedès. Aquí tenim la Forcada i la Moneu, que estan treballant diversos cellers. També tenim la Pirene i la Gonfaus a Costers del Segre, però la DO per ara només ha autoritzat la Gonfaus i la Querol a la Conca de Barberà. Però n’hi ha d’altres de molt interessants que anirem donant a conèixer en els propers anys.

      

    Mireia Torres Maczassek (Barcelona, 1969) és llicenciada en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià i diplomada en Enologia i viticultura per l’École National Supérieure Agronòmic de Montpeller.
    Després d’uns anys treballant en l’àmbit d’innovació dins del sector químic, es va incorporar al celler familiar el 1999 per dirigir el laboratori d’anàlisi. Més tard, va assumir la direcció tècnica, implicant-se en els projectes de Ribera del Duero, Priorat, Rioja i Rueda. Gran part de la seva carrera professional l’ha dedicat a la recerca en l’àmbit de l’enologia i la viticultura, liderant projectes com la recuperació de varietats ancestrals i l’adaptació al canvi climàtic, i desenvolupant nous productes com el vi desalcoholitzat Natureo. A més a més de dirigir l’àrea d’Innovació i coneixement de Família Torres, és directora de Jean Leon i presidenta de la Fundació Família Torres. També és la presidenta del clúster del sector vitivinícola català INNOVI.

     

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu