La directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i professora associada d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Poveda, va protagonitzar divendres el primer acte del Cercle de Direcció del Garraf, que va tenir lloc a Vilanova Park en el marc d’un dinar col·loqui. A l’acte hi van assistir una cinquantena de directius i directives del Garraf i del Penedès.
Poveda és directora i autora de la memòria Econòmica de Catalunya del Consell General de Cambres de Catalunya. Des de l’any 2008, col·labora amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona realitzant estudis de gènere. També ha participat en l’elaboració del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.
Segons va explicar, el 2024 es veu amb "un optimisme moderat", ja que el 2023 va ser “més bo del que havíem imaginat, en passar d’un creixement de l’1% al 2,5%”. Tanmateix va advertir que “els vents de cua no bufaran igual que l’any passat, perquè el 2004 anirà de menys a més i la segona meitat de l’any serà millor que la primera, en funció de la inflació”.
Poveda va apuntar que Europa està en un moment d’estancament, ja que fa dos trimestres que no creix, a causa dels conflictes bèlics oberts, fet que ha repercutit en les exportacions. Pel que fa a les empreses, el 2023 van tenir majoritàriament bons resultats econòmics, el que es va notar en els llocs de treball que es van crear, sobretot a Espanya (1 de cada 4 llocs de treball europeus).
La situació geopolítica està pesant cada cop més i afectarà el consum de cara al 2024. També la pèrdua del poder adquisitiu, ja que els preus van incrementar-se un 16% des del març passat, mentre que el salaris ho van fer un 8%. La inversió, per tant, es contrau, i només s’incrementa en el sector públic, gràcies a l’impuls dels fons Next Generation. En canvi, la inversió en construcció ha estat més positiva des del 2022, tot i que encara no recupera els nivells precovid.
Poveda considera positiu que un 84,6% dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) mobilitzats per l’Estat es destini a inversió. Ara bé, va advertir que gairebé la totalitat són transferències de capital a altres agents institucionals i econòmics per a la seva execució final o mobilització, fet que "dilueix en el temps l’impacte dels fons sobre la inversió".
L’Estat ha compromès un 94% dels fons assignats i a utilitzar abans del 2023. Per tant, s’haurien deixat d’utilitzar uns 4.000 M€ assignats per Europa. Per la seva part, la Generalitat també està mobilitzant a un bon ritme els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) ingressats de l’Estat.
La mobilització de fons MRR per part de l’Estat no ha accelerat la inversió a Catalunya. Els tres possibles motius que Poveda va apuntar per explicar-ho són un desajust temporal entre la mobilització dels fons i l’execució final; l’efecte de la substitució d’inversions que s’haguessin realitzat sense els fons Next Generation i l’efecte compensació de l’impacte de l’augment dels tipus d’interès.
Finalment, pel que fa al mapa de riscos, Poveda va apuntar en verd dels fons Next Generation, la Copa Amèrica, i el turisme internacional i de congressos. En groc la inflació i els tipus d’interès, les eleccions dels Estats Units, Europa i UK, i en vermell el conflicte del Canal de Suez, que incrementarà els preus del transport; la sequera, que ho farà amb els preus dels aliments, i el conflicte Gaza-Israel / Ucraïna-Rússia, que augmentarà els preus de l’energia.
