El Museu Víctor Balaguer de Vilanova, a punt d’enllestir dos anys de 'reforma invisible' per reobrir el 6 de juliol

    El Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú enfila aquest mes els últims treballs per culminar dos anys de “reforma invisible”. Així ho descriu la direcció de l’equipament, que va tancar portes el març del 2022 per fer una obra integral a tot el sistema de climatització, una de les actuacions més importants de les últimes dècades.

    El museu torna a lloc aquests dies els centenars de quadres i escultures que s’havien retirat mentre es feien les obres. El treball minuciós de recol·locar les peces es fa mentre es redissenyen algunes les sales de cara a la reobertura, agendada el 6 de juliol. Entre els canvis, es preveu donar més protagonisme a les dones i posicionar millor algunes “obres mestres” que hi havia a la reserva.

    Substituir el sistema de climatització dels anys 90, que havia quedat del tot obsolet, ha suposat un trasbals de més de dos anys. I és que ha calgut posar al dia un equipament que custodia més de 10.300 objectes de col·leccions espanyoles, egípcies, filipines i orientals, les quals van des d’abans de Crist fins els anys 60 del segle XX. “Som un museu de museus”, apunta la directora, Mireia Rosich. Celebra que ja s’estiguin recol·locant totes les peces a lloc, si bé precisa que el gruix del llegat de les col·leccions de Victor Balaguer és a la reserva, mentre la part expositiva reuneix unes 1.500 peces.

    D’entre aquestes, n’hi ha hagut dues “molt difícils” de manipular per la seva “fragilitat”. D’una banda, el grandiloqüent ‘Dos de Maig’ de Sorolla (1884), un llenç provinent del Museu del Prado de Madrid que mesura quatre metres d’alçada i quasi sis d’ample, el qual presideix una de les sales principals. Rosich detalla que les seves dimensions feien inviable treure’l de la sala, de manera que van construir un “sarcòfag” de fusta per protegir-lo mentre duraven les obres “amb la dificultat afegida que s’havia de garantir que no estigués exposat a molta calor ni molt fred en cap moment”.

    L’altra obra especialment delicada de traslladar ha estat la mòmia Nessi, “estrella” de la col·lecció egípcia i convertida en tota una “icona” del museu Balaguer. Es tracta del cos d’un infant de cinc o sis anys conservat dins una vitrina especial. La directora recorda que va ser la primera mòmia que va arribar a Catalunya per ser exposada en un museu el 1886, i ressalta que moure la vitrina ha requerit d’un treball molt primmirat per no malmetre el cos i la tela que l’envolta.

    Tot i que el ‘Dos de Maig’ i Nessi han estat les obres més delicades de gestionar, els operaris també han hagut de manipular tot just aquest divendres nombrosos quadres i escultures sota una gran pressió i responsabilitat. És el cas de les dues rèpliques de guix de Venus i Faune que presideixen un dels vestíbuls, i que s’han hagut d’alçar amb un elevador mecànic per situar-les en unes peanes de més d’un metre i mig d’alçada.

    Rosich ressalta que totes les obres -excepte el quadre de Sorolla- s’han anat traslladant sistemàticament de sala a mesura que avançaven les obres, “amb la premisa que totes estiguessin climatitzades en tot moment, jugant amb l’evolució de les noves temperatures de l’equipament”. Aquest divendres, la majoria ja tornen a ser totes al  seu lloc original i en breu començaran les tasques relacionades amb la nova cartelleria.

    Tot i que la reforma d’aquests dos anys s’ha focalitzat en el sistema de climatització per homologar-lo als estàndards actuals, Rosich celebra que han tingut també l’ocasió per fer “petites innovacions” en el discurs de les diferents sale. Apunta que ara volen donar més visibilitat a les dones artistes, com Visitació Ubach i Antònia Ferreras, que fins ara no s'havia exposat. També s’incrementarà la presència femenina a la Sala d'Art Contemporani amb la incorporació de Concha Ibáñez, Esther Boix i M. José Solà Yuste.

    “Fins ara hem tingut dos anys per debatre, però ara ja és el moment de prendre decisions a contrarellotge per a què tot estigui llest el 6 de juliol”, assevera Rosich, tot lamentant que la reforma tècnica s’hagi dilatat més d’un any i mig “mentre el muntatge artístic s’ha de fer en molt poc temps”. “Hauriem desitjat poder fer una proposta més sofisticada”, afegeix.

    La directora també destaca que han canviat el joc de llums i ombres de la pinacoteca, alhora que es repensarà el discurs relacionat amb el colonialisme. També està previst que en algunes sales s’hi situin més quadres per donar espai a obres que fa massa anys que són a la reserva. És el cas de dues natures mortes de Juan de Arellano, “quadres del segle XVII molt cotitzats a les subhastes”.

    Rosich anhela l’arribada del 6 de juliol per “tornar a la normalitat”. Des de l’Ajuntament de Vilanova, es veu la reobertura com l’oportunitat per projectar el museu i que “torni a esdevenir un centre cultural de referència en l'àmbit local i de país”. Els dos anys de reformes han requerit una inversió de 892.000 euros, dels quals quasi el 67% són d’aportació municipal. La resta prové de fons FEDER, la Generalitat de Catalunya I la Diputació de Barcelona.

    Ja és a la venda el número 142

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu