La tecnologia de teledetecció permet obtenir un major control de l’estat dels cultius i preveure la seva producció amb setmanes d’antelació
Redacció | Lídia Oñate .- El sector vitivinícola i de l’agricultura en general comença a veure els drons més com una eina útil de futur que no pas com una joguina, com fins ara es veia en el nostre dia a dia.
Les seves potencialitats com a tecnologia puntera estan donant els seus primers fruits al celler sadurninenc Juvé y Camps, el primer en fer proves amb drons a Espanya.
L’empresa AgroMapping ha estat l’encarregada de dur a terme els assaigs, que van començar el 2014 amb un total de 80 hectàrees de la finca, en les quals conreen les varietats pinot noir i chardonnay. “Vam valorar diferents paràmetres de qualitat i d’estimació de la producció”, explicava el cap de Viticultura del celler, Josep Jiménez a Penedès Econòmic, que continuarà les proves amb més hectàrees. Els drons permeten fer captures de les plantacions i elaborar diferents informes a través d’imatges tèrmiques i multiespectrals que extreu durant el vol. “És una eina de control i certificació de la qualitat i quantitat del raïm que ajuda els cellers a fer previsions de collita”, explica Fran García, fundador d’AgroMapping. Des de la seva empresa ofereixen els serveis d’anàlisi i interpretació agronòmica de les imatges capturades amb drons de l’empresa CATUAV. “A través dels mapes que elaborem es determinen la variabilitat de la parcel·la i les zones de creixement. A partir d’aquests mapes, s’ofereix al celler una prescripció de pla d’adobat diferenciat i un servei de predicció de collita. Això ajuda a prendre decisions més precises sobre les seves collites”, afegeix García, que posa com a exemple Xile entre els pioners de la teledetecció i agricultura de precisió. Fa cinc anys els cellers xilens van començar a introduir aquests models de predicció de les collites, ja que el fet de ser eminentment exportadors de raïm, els era necessari preveure amb temps les produccions de cada parcel·la. Segons Garcia, “amb l’ajut dels drons i els mapes de vigor vegetal s’ha reduït el marge d’error de les previsions, que ha passat de ser d’entre el 25 i el 30% a menys del 10%”.
El president de la Denominació d’Origen Penedès, Josep Maria Albet i Noya, veu amb bons ulls els avenços que s’han aconseguit amb la teledetecció gràcies als drons, ja que “es pot accedir a llocs on realment és molt complicat obtenir un major control de la maduració del raïm”. Tanmateix, considera que “és una tecnologia que encara ha de seguir evolucionant perquè falten saber molts paràmetres importants com el color, la tonalitat o la brillantor de la pell, que, de moment, amb fotografies des de l’aire no es poden aconseguir bé perquè els pàmpols ens ho impedeixen”. Fins al moment, s’han fet moltes millores per obtenir imatges més nítides, però Albet i Noya confia que en un futur proper s’incorporin noves aplicacions com la visió artificial en màquines de raïm per tal que puguin destriar els grans i separar-los de les fulles, cucs i altres elements propis dels camps. “Es reduïrà el treball manual en vins de baixa producció i alta qualitat, però es guanyarà en treball tecnològic”, afegeix.
Des de fa un any i mig AgroMapping ha anat evolucionant aquesta tecnologia per fer-la accessible i útil al sector agricultor. “Són molts els usos que se’ls pot donar i el preu no és elevat”, comenta. El preu del servei dependrà de la superfície i les demandes del client, però a nivell orientatiu Fran Garcia comenta que gira entorn els 25 i 85 euros per hectàrea. Sobre la taula ja tenen diversos projectes en altres cultius tropicals fora d’Europa, tot i que la idea és créixer arreu d’Espanya amb plantacions de fruites i vinya. En l’actualitat estan incorporant la tecnologia a diferents tipus de cultius a Catalunya i properament començaran a treballar a Castella i Lleó i Extremadura, entre d’altres zones. García reconeix que li ha resultat difícil convèncer el sector, que defineix com a “molt tradicional. El bagatge de la història i la filosofia del vi té molt valor i costa que els viticultors apliquin aquestes tecnologies, i només ho faran si els hi podem demostrar els beneficis”.
