PE91 l El preu del raïm ha caigut gairebé un 30% respecte a l’any passat i això ha provocat una crisi en el sector que ha enfurismat els viticultors
El Penedès ha estat el focus mediàtic durant les darreres setmanes per la tensió que s’ha generat entre els viticultors de la zona i les empreses cavistes. Els pagesos han denunciat que les empreses els paguen el quilo del raïm a un preu molt baix, al nivell de fa vint anys.
Així doncs, com a protesta i envers la falta d’acord durant les reunions prèvies que van tenir viticultors i empreses cavistes, els pagesos van optar per convocar una vaga el dia 5 de setembre. L’aturada va consistir a no collir ni entregar raïm a cap empresa durant aquell dia i manifestar-se amb marxes lentes de tractors per tota la comarca. Aproximadament unes 500 persones i uns 300 tractors van adherir-se a la vaga convocada per Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l’Associació de Viticultors del Penedès a l’Alt Penedès. Amb el lema Preus justos per al raïm i el vi, els pagesos van manifestar-se davant les seus de Freixenet i Codorniu, els ajuntaments de Vilafranca i Sant Sadurní, a la seu del Consell Regulador del Cava i al celler de Pacs de Família Torres, Segura Viudas i García Carrión, a la Bleda.
Els preus del raïm, equiparables als de fa 20 anys
A principis d’agost les empreses cavistes van fer arribar als viticultors els preus de la verema d’enguany. En diversos casos, el quilo del raïm es va valorar en 30 cèntims; un preu tan baix com fa 20 anys. De fet, comparat amb el que es va pagar l’any passat, el preu ha baixat gairebé un 30%. L’Observatori de la Vinya i el Vi de l’Incavi fa anys que du a terme un estudi de costos en diverses explotacions. El resultat és que el cost de producció està entre els 35 i 40 cèntims el quilo. Amb un preu per sota del cost de producció, els viticultors hauran de fer tota la feina ells mateixos, per minimitzar costos, i no podran fer noves inversions.
Unes 500 persones i uns 300 tractors van participar en la vaga del passat 5 de setembre
Com es pot veure al gràfic, el preu del raïm ha disminuït des de la campanya de la verema de 2017/2018. La gràfica correspon als preus imposats per Segura Viudas, empresa del grup Freixenet, a través de la qual l’empresa sadurninenca efectua la compra de raïm. Les varietats clàssiques del Penedès (macabeu, xarel·lo i parellada) es valoren actualment amb el preu més baix i, a més, en els darrers 5 anys en cap moment ha superat els 0,50 cèntims el quilo.
Bona part dels viticultors “culpen” a les grans empreses del sector del cava com Freixenet, Codorniu o Garcia Carrión d’abaixar els preus, perquè la resta de cellers ha seguit el seu camí.
Evolució del preu del raïm a Segura Viudas
Font: Unió de Pagesos de Catalunya
Mentrestant, els elaboradors de Clàssic Penedès pagaran el raïm entre 0,65 i 0,70 euros, igual que els integrants de la marca col·lectiva Corpinnat (que van sortir del cava al gener). Els preus que es paguen al Penedès estan molt lluny, però, dels que es paguen pel raïm del prosecco i el champagne, principals competidors del cava. A la regió italiana del Veneto, el raïm de la varietat glera per a l’elaboració de prosecco es vendrà entre 1 i 1,20 euros, mentre que a la Xampanya, els preus oscil·len entre els 5 i 7 euros per quilo, i no hi ha previsió de canvis en aquesta collita.
A la DO Cava, els preus més elevats es troben pels raïms ecològics i de certificació démeter (de vinyes biodinàmiques). És el cas de Pinord que compra a 0,60€/kg les varietats macabeu, xarel·lo, parellada i chardonnay que siguin ecològiques i démeter.
Els cellers han pagat a 30 cèntims el kg del raïm, per sota del cost de producció
Factors que motiven la baixada de preus del raïm
L’acumulació d’estocs és el principal motiu que les empreses cavistes han donat als pagesos per justificar la baixada de preus del raïm i la disminució de la quantitat comprada enguany. Fa anys que s’acumulen ampolles de cava sense vendre als cellers, motiu pel qual els empresaris no necessiten produir-ne més sinó que el que volen és alliberar-se dels seus excedents.
La DO Cava, el passat mes de juny va presentar les dades de l’exercici 2018. El president de la DO, Javier Pagès, va explicar que el nombre d’ampolles del mercat intern va caure un 12% el 2018 perquè “als cellers hi havia més producte acumulat de l’últim any”.
Preu del raïm per a la collita de 2019 (€/kg)
Font: Associació de Viticultors del Penedès i Unió de Pagesos de Catalunya
Actualment, la DO Cava té potencial per produir fins a 400 milions d’ampolles, amb el rendiment autoritzat del Consell Regulador de 12.000kg de raïm per hectàrea, però els darrers tres anys el sector s’ha mantingut en 240 milions per exercici, tot i això el Govern espanyol va autoritzar l’augment d’hectàrees de vinya per produïr cava. Aquest fet va provocar un desequilibri entre l’oferta i la demanda de cava, provocant l’actual excedent.
A partir d’ara però, serà el Consell Regulador del Cava qui controli la limitació de les plantacions; una feina que fins ara feia el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya. Javier Pagés, es mostrava satisfet amb aquesta notícia que permetrà que un òrgan més proper i coneixedor del sector controli les hectàrees destinades al cava.
El director general de Família Torres, Miquel Torres, també apunta que “el món del vi no és aliè a les dificultats econòmiques del mercat” i posa d’exemple els problemes que hi ha per entrar al Regne Unit com a conseqüència del Brèxit.
La do cava té potencial per produir 400 milions d’ampolles però el sector s’ha mantingut en els 240 milions
Principals solucions que els viticultors proposen
La solució principal que plantegen els pagesos és apostar perquè el cava sigui un producte de qualitat. En aquest sentit, s’aposta per una viticultura ecològica per tal que les ampolles de cava que es produeixin siguin ecològiques. Com s’ha vist en les dades del darrer exercici de la denominació, la demanda de cava Gran Reserva (o superior) i de cava ecològic ha crescut exponencialment, per la qual cosa la idea de produir i vendre “cava barat” hauria de marxar fora de la ment de les empreses. En aquest sentit, el coordinador comarcal d’Unió de Pagesos de l’Alt Penedès, Rafel Ramon, explicava que “tota la producció de la DO Cava hauria de ser ecològica. Hi ha moltes zones on es fan escumosos que la seva producció no pot ser ecològica, ja sigui pel clima, el sòl, etc. però el Penedès sí que té capacitat per assumir una producció totalment ecològica i això hauria de ser un valor afegit dels nostres productes”.
Preu del raïm per a la collita de 2019 (€/kg)
Font: Associació de Viticultors del Penedès i Unió de Pagesos de Catalunya
En aquest sentit, el director general de Família Torres, Miquel Torres, explicava a Penedès Econòmic que “estem potenciant el raïm orgànic i el de qualitat superior i apostant pel Penedès com a regió vitivinícola històrica i per això incorporarem nous vins, que aviat sortiran al mercat, emparats sota la DO Penedès.” i afegia que “entre tots hem de treballar perquè el Penedès tingui el prestigi que es mereix i per això cal un compromís mutu entre els elaboradors i els viticultors”.
El penedès té capacitat per assumir una producció de raïm ecològica total
Tanmateix, Ramon argumenta que a la DO cal “una millor identificació perquè és molt gran”. En aquest sentit treballa actualment el Consell Regulador, el qual ha elaborat un Pla Estratègic per abordar els nous reptes de futur i consolidar-se com una de les denominacions d’origen més importants del món. Es preveu que el pla s’enllesteixi a finals d’any i que s’estructuri en tres pilars: segmentació/zonificació, garantia i promoció. La segmentació consistirà a donar valor al producte, diferenciar les seves característiques i distingir els productes de més qualitat. La zonificació pretén donar valor al Cava destacant i significant els diferents territoris d’origen. El pilar de la garantia aprofundirà en el control de la regulació i una producció en equilibri amb la demanda. Finalment, en l’àmbit de la promoció, el Consell Regulador aposta per incrementar el prestigi del Cava i incentivar el seu consum a nivell nacional i internacional. Tot això amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del territori.
Rafel Ramon aposta per “tornar al passat” i afegeix que l’ideal seria “recuperar les 32.500 o 33.000 hectàrees, no les actuals”. Actualment, la DO Cava agrupa a 6.800 viticultors de set comunitats autònomes, les quals es reparteixen 38.000 hectàrees on produeixen cava.
