PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Penedès Econòmic celebra 10 anys amb un resum d’algunes de les notícies més destacades de la dècada

 

2011

Neix Penedès Econòmic, el mensual d’economia del Penedès i el Garraf

El primer número es va distribuir durant les Fires i Festes de Maig de Vilafranca i el van fullejar destacats consellers del govern català

L’aparició del primer número de Penedès Econòmic, el nou mensual editat pel grup El Cargol Publicacions, va tenir un gran èxit a les Fires i Festes de Maig o dels enamorats de Vilafranca. El nou mitjà va ser molt comentat i felicitat per les autoritats presents a les Fires.
La vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, que va ser l’encarregada d’inaugurar-les oficialment en aquesta edició, va encoratjar-nos per aquesta iniciativa. Tant a la consellera com l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, els va sorprendre gratament i van afirmar que “projectes com aquest són molt necessaris en aquests moments”. Totes les autoritats municipals que acompanyaven la consellera van encoratjar-nos a tirar endavant el projecte. Així mateix, l’aleshores nou director de l’Incavi, Jordi Bort, que ens va oferir la primera entrevista en profundidat des que va accedir al nou càrrec, també va tenir entre les mans el nou mitjà.

Des d’aleshores, han passat deu anys. Una dècada en la qual hem viscut dues crisis, una econòmica, que es va allargar des del 2007 fins al 2011, i la de la pandèmia de la Covid-19, en la qual encara estem immersos. Uns anys convulsos en els quals les turbulències han deixat pel camí un gran nombre d’empreses. Tanmateix, des de Penedès Econòmic continuem amb el mateix esperit del primer número, i amb la voluntat de continuar informant-vos molts anys més.


Les Cabanyes tenia 17.333 vehicles matriculats al municipi 

Les Cabanyes, amb poc més de 900 habitants, tenia l’any 2011 17.333 vehicles matriculats al municipi, 12.633 turismes i 4.700 camions i furgonetes, fet que correspon a una mitjana de catorze turismes per habitant.
El motiu és que una empresa catalana de rènting de vehicles, amb una oficina al municipi, matriculava els seus vehicles allà.
Segons reconeixia l’alcalde, Francesc Olivella, “som un poble petit i tenir aquesta empresa ens dóna un benefici a tots els veïns” i explicava que “el nostre impost de circulació està per sota del que es paga en molts municipis. Per llei, hi ha un mínim establert i nosaltres estem just en aquest límit”.
Els impostos de matriculació poden ser, en els pobles petits, fins a vuit vegades inferiors als municipis grans i, en alguns casos, les diferències arriben fins al 360%, especialment en els casos de les motocicletes.
Segons Automobilistes Europeus Associats (AEA), l’origen d’aquest fenomen cal buscar-lo en l’eliminació de l’indicatiu provincial de les matrícules espanyoles al setembre del 2000. L’alta fiscalitat que mantenien alguns ajuntaments va motivar que milers d’automobilistes canviessin el seu lloc d’empadronament per matricular els vehicles en municipis amb una menor pressió fiscal, encara que no circulessin per aquests pobles.
Qui va iniciar aquest èxode cap als anomenats “paradissos fiscals de l’automòbil” van ser el propietaris de les grans flotes de vehicles destinats al lloguer de cotxes i al rènting.
Un fet que ho demostra és que en cinc municipis d’Espanya es van matricular l’any 2010 el 22% del total dels cotxes d’empresa a causa del seu privilegiat tractament fiscal.


L’atur va arribar al 15,30% al març a la comarca de l’Alt Penedès

L’Alt Penedès va registrar al març de 2011 una taxa d’atur del 15,30% i 8.434 aturats, unes xifres gairebé idèntiques a les de l’any anterior en el mateix mes, que registrava una taxa del 15,32% i 8.422 persones, segons les dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès Garraf.
La comarca continuava en als màxims nivells d’atur dels darrers 25 anys, tot i que estava per sota de la mitjana de Catalunya, situada en el 19,01%.
Entre els municipis que registraven una taxa d’aturats superior a la mitjana comarcal es trobaven Torrelles de Foix (21,89%), Pontons (20,27%), Sant Quintí (19,52%), Vilafranca del Penedès (17,93%) Santa Margarida i els Monjos (18,04%), i Castellet i la Gornal (15,31%). Pel que fa als municipis que tenien menys atur eren Vilobí (8,90), Torrelavit (9,19) i Subirats (9,78).


Les empreses de l’Alt Penedès tenien nou treballadors de mitjana

Una empresa petita, de menys de 5 treballadors, ubicada a Vilafranca i del sector dels serveis era el perfil més habitual de l’empresa a l’Alt Penedès.
Segons dades del Registre d’Afiliació a la Seguretat Social, a finals del 2010 hi havia 3.430 empreses a la comarca, un 1% menys que l’any anterior.
Aquesta disminució va ser inferior a la registrada els anys anteriors (–6% del 2007 al 2008 i –5% del 2008 al 2009).
El 75% de les empreses tenien menys de 5 treballadors, el 22% entre 6 i 50, el 2,7% entre 51 i 250 i el 0,3% més de 250. La dimensió mitjana era de 9 treballadors per empresa, inferior als 10,5 de la província.
La variació interanual mostrava pèrdues d’empreses industrials (–2%, –13) i de la construcció (–7%, –32) i manteniment d’empreses de serveis.

 

2012

El valor cadastral mitjà a l’Alt Penedès superava els 60.000 euros

Font-rubí i Olesa de Bonesvalls eren els municipis més cars de la comarca amb un valor cadastral de més de 165.000 euros

Després del boom immobiliari molts municipis van haver de posar al dia els valors cadastrals. Després d’uns anys en els quals el sòl estava en auge, el preu dels habitatges i locals, va baixar, fent albirar un respir per a les butxaques.
La comarca de l’Alt Penedès registrava un valor cadastral mitjà de 61.592,6 euros, segons les dades del ministeri d’Hisenda.
Font-rubí i Olesa de Bonesvalls eren els municipis de l’Alt Penedès que tenien un valor cadastral mitjà més elevat, superior als 165.000 euros.
Segons les dades que va facilitar el Ministeri d’hisenda, Vilafranca es mantenia a la meitat de la llista entre els municipis de la comarca. Torrelles de Foix era el que tenia un valor cadastral més baix amb 24.609 euros, que el situava en la posició 700. A excepció dels primers sis municipis altpenedesencs, el cadastre de la resta oscil·lava els 24.000 i 55.000 euros, unes xifres que donaven marge a les famílies de classe mitjana per a que poguéssin viure a la comarca sense fer grans dispendis en habitatge.
En aquell moment, sorprenia la posició dels primers sis municipis de l’Alt Penedès, sobretot pels quatre primers, que registraven un valor cadastral superior als 142.000 euros amb una població que no arribava als 1.800 habitants. Si bé podien ser poblacions idònies per establir una segona residència pels habitants de l’Àrea Metropolitana, el cert és que amb la darrera revisió el cadastre va quedar força elevat. Aquest preu podria ser un impediment important a curt termini, ja que podria ralentir la construcció de segones vivendes i, per consegüent, el creixement econòmic dels municipis.


Boom del cava rosat: el consum es triplicava en els darrers deu anys

 

El consum de cava rosat es triplicava respecte els últims deu anys. Els cellers cada vegada s’animaven més a llançar al mercat novetats d’aquest tipus. L’any 2011 es van vendre un total de 24 milions d’ampolles, mentre que el 2002, el consum va ser de 8 milions.
Tal com publicàvem, “la tendència de consum ha canviat força en els últims anys”. Segons xifres del Consell Regulador del Cava, als anys noranta hi havia molt poques empreses que elaboressin cava rosat i el 90% d’aquest cava es venia al mercat exterior. El 2012, ja eren 160 les empreses que tenien caves rosats entre la seva oferta.


La crisi immobiliària va deixar desenes de blocs de pisos inacabats

D’ençà que la bombolla immobiliària va esclatar per sorpresa de molts, municipis d’arreu del país van anar acumulant parcel·les amb edificis a mig construir i d’altres per estrenar. Aquests “esquelets” d’habitatges contrastaven amb l’entorn del barri, però també escenificaven el paisatge desolador del pas de la crisi.
A Vilafranca, els barris més perjudicats van ser el del Molí d’en Rovira, la Girada o el Pla del Diable. S’hi observaven terrenys preparats per edificar o amb les obres ja iniciades.
El municipi fins i tot va haver d’aturar la construcció de l’Auditori, tot i estar en funcionant des del 2007.

 

2013

Caixa Penedès desapareix després  d’integrar-se a Banc Sabadell

Caixa Penedès es va fundar el 6 d’abril de 1913 a Vilafranca amb el nom de Caja de Ahorros del Penadès, com una institució de caràcter social i benèfic. Una entitat que, de mica en mica, va anar expandint el seu negoci i la xarxa d’oficines fins arribar a ser la tercera caixa catalana.
El juny del 2009, amb l’aprovació del fons de reestructuració bancària (FROB), l’entitat va iniciar un procés de fusió amb Caixa Laietana però, finalment, el preacord es va suspendre i Caixa Penedès va iniciar el procés de constitució d’un sistema institucional de protecció (SIP) amb Sa Nostra, Cajamurcia i Caja Granada, que va acabar a finals de l’any 2010 amb la constitució del Grup BMN (Banc Mare Nostrum). L’activitat del banc, però, no va començar fins al juny del 2011, quan les assemblees generals de les quatre caixes fundadores van donar llum verda al un procés de segregació mitjançant el qual van transmetre tot el seu negoci financer a BMN.
Tanmateix, la integració de la caixa catalana en aquest entramat de caixes no va acabar fins un any i mig després.
El 18 de desembre de 2012 Banc Sabadell va arribar a un acord amb el Grup BMN per adquirir la xarxa d’oficines a Catalunya i Aragó (462), operació que es va tancar el 31 de maig de 2013 i que va culminar el 12 d’octubre amb la integració tecnològica entre la caixa penedesenca i el banc vallesà i la retirada de rètols de la marca penedesenca.
D’aquesta manera, es posava fi a cent anys d’història de l’entitat penedesenca.


Penedès Econòmic va rebre el premi ADEG 2013 en la Nit de l’Empresa

 

El nostre mensual va ser reconegut amb el premi ADEG 2013 com a millor mitjà d’economia en el decurs de la Nit de l’Empresa, que es va celebrar el divendres 26 d’abril a l’Hotel Melià Sitges. El guardó el va recollir l’aleshores editor i fundador de Penedès Econòmic, Josep Barella. L’acte va estar presidit pel conseller d’Economia i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, i el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà. 


Banc Sabadell va escollir Vilafranca com a una de les tres seus regionals 

La reestructuració de Banc Sabadell, arran de l’adquisió de la xarxa d’oficines i del negoci financer de BMN a Catalunya i Aragó, va atorgar un gran pes estratègic i de decisió a Vilafranca del Penedès.
La capital penedesenca es va transformar en una de les tres seus regionals del banc a Catalunya, arran de la creació de la Direcció Territorial de Catalunya, formada per Barcelona-ciutat, Catalunya Est i Catalunya Oest, i concentrava un terç del negoci del banc a Catalunya. La Regional Catalunya Oest, ubicada a Vilafranca, a l’antic edifici de Caixa Penedès de la Rambla Nostra Senyora, està formada per les zones de Vilafranca; Tarragona Sud, Nord, i Centre; Segarra; Anoia, Prat Viladecans; Martorell; Lleida; Garraf, Baix Llobregat i Bages. És a dir, que un terç del negoci del banc es concentra a la capital penedesenca.

 

2014

El sector agrari liderava l’economia amb la creació de més de 2.500 llocs de treball

 

La verema era, i és, un dels pilars per a l’economia del Penedès. No només per l’època de collita, que pot allargar-se fins als tres mesos, sinó per tota l’activitat que es genera al seu voltant.
En aques sentit, el 2014 els tractors van tornar a tenir sortida al mercat, després d’un any amb mals números. Des del primer quatrimestre de 2013 es van vendre a Catalunya 308 tractors, fet que suposava un 24% més que l’any anterior. Les Fires de Maig, d’aquell any, es van arribar a fer comandes i contactes de venda molt avançats.
Més enllà del que representava l’agricultura a les comarques del Penedès, amb l’Alt Penedès com a exponent principal on suposava el 4%, el que era notori era la gran capacitat que tenia per generar llocs de treball. En els mesos de menys activitat (majoritàriament els d’hivern) es produïen unes 400 contractacions, però l’auge de la temporada arribava passat el mes d’abril amb prop d’un miler de contractacions. L’estiu, l’època clau per a la verema, disparava totes les estadístiques i arreu del Penedès-Garraf s’arribaven a contractar més de 2.500 persones, que permetien cobrir la demanda de feina any rere any.
En aquell moment, molts cellers estàven apostant per una millora de la qualitat dels seus vins i caves. El productes penedesencs vivien un moment de revalorització. En aquest sentit, és cert que la reducció de la mecanització en certs processos com la collita o la poda per tal de tenir més cura de la vinya augmentava els costos, però cada vegada eren més els cellers que optaven per aquesta via per, més endavant, apujar el preu del vi o del cava.


Freixenet celebrava 100 anys de la seva primera ampolla 

 

En un acte ple de personalitats, Freixenet va celebrar el centenari de la seva primera ampolla de cava amb un dinar presidit pel president de la Generalitat en aquell moment, Artur Mas.
La festa va comptar amb més de 200 convidats a l’acte, en què no van faltar les principals empreses del sector com Codorníu, Juvé y Camps, Torres, Vallformosa, Gramona, Torelló, Nadal, Mascaró, entre altres, i representants de la DO Penedès, Institut del Cava, Pimecava, Confraria del Cava, Tastavins Penedès i una àmplia representació de la política comarcal.
L’acte va començar amb la rebuda oficial per part de la família Ferrer-Bonet, una visita al celler i un dinar a les instal·lacions.
La cloenda del centenari finalitzaria l’any següent amb la visita dels reis Felip VI i Letizia i altres autoritats estatals. 


El projecte Reempresa donava els primers fruits a l’Alt Penedès 

 

El projecte Reempresa, consistent a traspassar empreses en funcionament a emprenedors per fer-les créixer sense passar per la fase de crear-les des de zero donava els primers fruits a l’Alt Penedès.
L’any 2014 es van traspassar amb èxit les primeres empreses. Els primers negocis traspassats es van donar a Avinyonet del Penedès i a Santa Margarida i els Monjos.
Tal com publicàvem, els dos moviments empresarials van suposar una inversió induïda de més de 100.000 euros. Durant tot l’any, Reempresa a l’Alt Penedès va atendre 22 empreses cedents i 21 reemprenedors.
Pel que fa al Garraf es van atendre 20 cedents i 15 reemprenedors.


El Garraf potenciava els rodatges com a via de negoci

 

Cada vegada era més freqüent la presència de càmeres a Sitges. En set anys, des del 2007 fins al 2014, l’Ajuntament de Sitges va rebre més de 700 peticions de productores que volien filmar a la ciutat. Fins a l’abril del 2014 havien rebut més de 30 peticions i ja s’havien fet 24 rodatges. Sitges entrava a formar part de les cinc destinacions catalanes que acollien més rodatges. Altres espais del Garraf com ara la Masia d’en Cabanyes, rehabilitada feia un parell d’anys, també es volia impulsar com a localització per a rodatges. Així mateix els cellers i les caves del territori també obrien les portes als cineastes i els acollien a les seves instal·lacions i a les seves vinyes.

 

2015

Els vehicles híbrids començaven a arrencar motors al Gran Penedès

Un total de 40 vehicles híbrids es van vendre al Penedès i al Garraf durant els primers sis mesos de l’any 2015

 

Els visionaris, els conscienciats amb el medi ambient i els amants de les noves tecnologies van ser els primers en entrar al mercat dels vehicles elèctrics, uns productes fins al moment poc convincents pels seus inconvenients. Entre ells destaca l’elevat preu pel cost que tenien les bateries, la poca autonomia i una infraestructura de punts de recàrrega que no cobria el territori necessari per poder circular llargs recorreguts. Algunes fonts del sector de l’automòbil apuntaven que el vehicle elèctric no seria d’adopció massiva fins que el consumidor no veiés un valor afegit superior al que tenia el vehicle de carburant. Els vehicles híbrids de gasolina i elèctrics eren els que estaven donant més bon resultat, tant en prestacions, per la seva àmplia autonomia com per la competitivitat en el preu (si bé una mica més elevat que altres models de benzina), fet que es traduïa en un major volum de vendes que els 100% elèctrics. Tot i així, encara era un mercat incipient.
Tots els concessionaris coincidien a afirmar que l’aposta pels vehicles elèctrics era ferma, però a llarg termini. Les vendes eren paulatines, més encara si es tractava d’un vehicle elèctric pur. A Catalunya se’n van vendre 353 al llarg de 2014, gairebé el doble que l’any anterior, segons dades de l’Institut Català d’Energia. Molts d’ells es trobaven a Barcelona i l’Àrea Metropolitana més propera, ja que és on es trobava el major nombre de punts de recàrrega i els recorreguts eren més curts i sovintejats. En el cas del Penedès i el Garraf, la gran majoria de matriculacions realitzades eren de vehicles híbrids que combinaven els motors de benzina i elèctric. D’aquest tipus es van matricular fins a mitjans de l’any 2015, un total de 40 vehicles, segons dades del Gremi del Motor. La previsió era que la xifra anes augmentant durant els següents mesos.
D’altra banda, de vehicles elèctrics pur encara no s’havia registrat cap matriculació.


La moda de les food trucks guanyava popularitat al Penedès

Les food truck: camions o furgonetes de menjar importades d’Amèrica, anaven guanyant presència a fires i esdeveniments de tota mena al territori.
Es reinventava el model de venda ambulant tradicional i arribava aquest nou model per quedar-se.
A la comarca destacaven les food trucks de Joan Roura, -afincat a Pontons- que capitanejava el food truck Era Cambuleta. També Montse Rial i Santi Hernández, dos fotògrafs que van decidir compaginar la seva professió amb el seu estil de vida naturalista, ja que al seu food truck, Happy Foods, cuinaven exclusivament amb productes ecològics. En aquell moment, el sector criticava que encara no s’hagués regulat la seva activitat i se’ls restringís en excés, ja que la venda ambulant era prohibida a Espanya i només se’ls permetia vendre en recintes tancats, esdeveniments i fires. Actualment, aquesta regulació segueix vigent.


El comerç online va fer revifar les vendes de les empreses de missatgeria

La manca de confiança dels consumidor en el canal online anava reduint-se progressivament fins que l’any 2015 ja podia considerar-se una línia de negoci, no només viable, sinó essencial per a la gran majoria de comerços.
En la campanya de Nadal d’aquell any, moltes empreses van veure incrementar-se les seves vendes amb el model d’e-commerce.
Això va comportar que altres sectors de l’economia es beneficiessin d’aquest boom. En van ser un exemple les empreses de missatgeria. Així ens ho van fer saber les diverses seus del territori. En el cas de SEUR, amb oficina a Vilafranca del Penedès, l’augment va ser del 15%. En d’altres com MRW, el comerç online ja suposava el 60% del seu negoci, i a Nacex l’increment de comandes els va animar a ampliar la plantilla de treballadors. Algunes empreses com Zara, Fnac o El Corte Inglés van augmentar un 60% les vendes online.

 

2016

 

La IGP Gall del Penedès va ser reconeguda per la Generalitat

L’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca va sol·licitar la IGP per dinamitzar, valoritzar i protegir l’aviram

El dijous 25 de febrer de 2016, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) per la qual s’aprovava el reconeixement transitori i el reglament, també amb caràcter transitori, de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Gall del Penedès, i es reconeixia el seu consell regulador provisional.
Això significava que després d’anys de dedicació i feina, la IGP Gall del Penedès ja era una realitat a Catalunya.
Posteriorment, el mes de juny es va aconseguir el reconeixement definitiu, que va arribar amb la inscripció de la marca en el registre europeu de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides i es va deixar constància al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).
L’esmentada Indicació Geogràfica Protegida (IGP) va ser promoguda i sol·licitada per l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca. Durant anys, l’entitat va intentar que es reconegués l’IGP d’aquest producte amb la intenció de dinamitzar, valoritzar i protegir la producció d’aviram penedesenc. Els productors preveien que el reconeixement com a IGP servís per a incrementar les vendes i el valor afegit del producte. També es preveia un impacte indirecte sobre l’economia del territori a causa de la repercussió turística.
Uns mesos més tard del reconeixement, es va dur a terme la primera Fira del Gall amb l’IGP Gall del Penedès en marxa.
Aquell any, es va batre el rècord de visitants, comptabilitzant més de 43.600 persones durant els dos dies de la fira. Es tracta d’un increment del 7,25% respecte a l’any anterior.
L’Associació de Criadors del Gall del Penedès va vendre les 4.000 peces criades que es van portar a la fira i es van esgotar la totalitat de les 380 peces sacrificades amb el distintiu de la Identificació Geogràfica Protegida (IGP).


La DO Cava va crear la categoria de Cava de Paratge Qualificat

El Palau de la Música Catalana va acollir la presentació del Cava de Paratge Qualificat, una nova categoria que tenia l’objectiu d’incloure el caves elaborats amb raïm procedents d’un paratge determinat com excepcional per les seves condicions climatològiques o geològiques.
El president del Consell Regulador del Cava d’aquell moment, Pere Bonet, va explicar que “el Cava de Paratge Qualificat neix per situar el cava en la punta de la piràmide qualitativa del vi” i “per fer justícia a la qualitat d’aquest escumós”. El subsecretari d’Agricultura, Jaime Haddad, va destacar que el Cava de Paratge Qualificat representa “un esglaó de qualitat més per a un dels elements més significatius de la nostra cultura”. En la mateixa línia, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va dir que “és un pas ferm que ajudarà a prestigiar encara més els nostres vins i caves”.


Es va dur a terme la primera edició dels premis Talent Femení

Les caves Vallormosa van acollir la primera edició dels premis Talent Femení, impulsats per l’associació de dones empresàries i emprenedores del Penedès-Garraf.
A l’acte, hi van assistir més d’un centenar de persones. Entre elles, càrrecs institucionals com Muntsa Vilalta, directora general de Comerç de la Generalitat, Teresa Maria Pitarch, presidenta de l’Institut Català de les Dones, i Sònia Recasens, diputada de la Diputació.
La premiada d’honor va ser Maria Reig, presidenta de Reig Capital Group d’Andorra i propietària dels hotels Mandarin Oriental situats a Barcelona i Nova York.
Les altres guardonades van ser Maria Rosa Ferré Galimany (Trajectòria), Ana Isabel Pastor (Enginyeria), Mireia Torres Maczassek (Vinicultura), Sílvia Laplana (TIC), Mayra Adell (Innovació) i l’entitat Teatre Spai (Arts Escèniques).

 

2017

 
El territori destacava per la quantitat i la qualitat dels festivals musicals

Els festivals de música, majoritàriament de l’Alt Penedès i el Garraf van començar a esdevenir-se com una font d’ingressos important. Van començar a envoltar-se de nous atractius per convertir-se en experiències i a ser cada vegada més nombrosos i destacats.
El mesos de juliol i agost el Gran Penedès s’omplia de música i de visitants amb ganes de passar-ho bé.
Destacava el Banc Sabadell Vijazz Penedès a Vilafranca; el festival Vida a Vilanova i la Geltrú; el Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell; Sons Solers a Sant Pere de Ribes; el Tingladu a Vilanova; el festival Nowa Reggae al parc de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú; i el VinyaSons a diferents cellers del Penedès, Bages i Empordà. L’any 2017, a més, es va inaugurar el Festival Jardins Terramar a Sitges, el qual arrodonia la jornada amb una programació de dansa, art i gastronomia.
A dia d’avui molts d’aquests festivals continuen al peu del canó, i tot i haver patit la cara més crua de la pandèmia continuaran oferint al territori un bon repertori d’actuacions de nivell.


La compravenda d’habitatges va augmentar un 25% al Gran Penedès

Les transaccions immobiliàries van experimentar una gran revifada el mes d’octubre a tot el país i també es va fer notar al Penedès-Garraf. Trimestre a trimestre es van anar superant tots els registres de l’any anterior.
Al nostre territori la compravenda d’habitatges va augmentar un 25,53% el tercer trimestre, fet que suposava 1.811 habitatges més que el mateix període de l’any anterior, segons les dades del Ministeri de Foment. En relació al 2015, l’increment va ser pràcticament el doble, del 48,42%, passant de 2.687 a 3.988 habitatges.
A nivell comarcal, el creixement de les transaccions immobiliàries també va ser sostingut amb repunts a l’alça significatius. Destacava el Garraf, on es va registrar un 57,55% d’augment en dos anys i un 25,85% en el darrer any, passant de 1.327 a 1.670 compravendes. En segon lloc es trobava el Baix Penedès. Fins el setembre, es van comptabilitzar 1.572 compravendes d’habitatges, un 22,33% més que l’any anterior i un 43,17% més que feia dos anys. A l’Alt Penedès, les transaccions immobiliàries es van intensificar el darrer any amb un creixement del 32%.
Per municipis, els majors augments interanuals es van registrar a Masllorenç i a Pacs del Penedès.


La producció ecològica va créixer al Penedès-Garraf

La producció ecològica va créixer exponencialment, sobretot a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf, liderada en gran part per la vinya.
El mes de setembre les comarques del Penedès-Garraf van registrar 426 operadors en agricultura ecològica, un 33,54% més que a finals de 2015, segons el Consell Oficial de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
D’aquests, la majoria es trobaven a l’Alt Penedès (360), com a resultat de ser una comarca bolcada en el cultiu de la vinya. En poc menys de dos anys els operadors van augmentar un 35,85%.
Al Baix Penedès, en canvi, es registraven 41, una xifra que pràcticament s’havia mantingut intacte entre 2015 i 2017.
Pel que fa al Garraf la producció ecològica també va augmentar, duplicant els operadors de 12 a 25.
Aquest increment al Garraf va ser provocat, en gran part, per l’auge dels espigalls, un producte autòcton que s’havia revalorat gràcies a la reivindicació del territori per aconseguir la Identificació Geogràfica Protegida (IGP).
En global a tot el territori, l’increment de la demanda es va produir per una major conscienciació mediambiental i de salut. Això va originar que molts productors comencessin a fer el salt cap al món ecològic.
En aquell moment, la vinya (39,90%) i l’olivera (22,67%) lideraven la superfície conreada ecològica. Després, seguien els cereals i llegums (15,76%), guaret, adob verd i erm (8,37%) i fruits secs (6,90%). Amb un pes inferior al 2,5% se situaven els fruiters, l’horta, els cítrics i altres conreus.

 

2018

Freixenet i Codorníu es van vendre bona part de les seves accions

El grup alemany Henkell va passar a formar part de Freixenet i fons d’inversió estatunidenc Carlyle, de Codorníu 

El grup alemany Henkell, la filial de vins escumosos, vins i licors d’Oetker Group, i Freixenet van tancar el 16 de març l’acord mitjançant el qual la companyia alemanya adquiria el 50,67% de l’empresa penedesenca. Tanmateix, el president d’honor de Freixenet, José Ferrer, va optar per ampliar el seu capital i elevar la seva participació en el grup, de forma que Henkell reduïa la seva presència en l’accionariat al 50%.
Amb aquesta signatura que arribava després de dos anys de negociacions, ambdues empreses unien forces amb l’objectiu de convertir-se en el líder mundial del sector dels vins escumosos.
D’altra banda, el mes de juny, l’altra marca històrica de cava, Codorníu, es va vendre també bona part de les seves accions. En el seu cas, el fons d’inversió estatunidenc Carlyle va ser el comprador de les accions. Els estatunidencs van passar a controlar les caves, ja que es van quedar amb la majoria de les accions. No es va fer públic el tant per cent de les accions venudes, però el que sí que va sortir a la llum és que va ser entre el 55 i el 60% de les accions. Aquesta operació va tenir un cost de 300 milions d’euros.
Carlyle va valorar l’empresa en 300 milions d’euros, després d’elevar fins en dues ocasions l’oferta i fer-la així més atractiva davant de les darreres trucades que havia rebut Codorníu, principalment de l’empresa francesa de xampany Vranken Pommery. A més, el grup català havia contractat AZ Capital per trobar una oferta alternativa a Carlyle, però va acabar per recomanar l’operació del fons d’inversió.
Finalment, el grup Carlyle va acabar pagant fins a 390 milions d’euros en assumir el deute pendent de la família Raventós.


Els vins de la DO Penedès van ser els tercers més venuts a Catalunya

 

Els vins catalans incrementaven el seu consum a Catalunya i creixien en vendes (un 2%) i facturació (un 8%), segons dades de l’informe Nielsen.
En el Penedès, les vendes es van situar en 5.540 milers de litres en els sectors d’alimentació i hostaleria a Catalunya, i un percentatge del 10,91% en volum.
Tanmateix, les dades indicaven que els darrers tres anys s’havia produït un retrocés tant en vendes com en quota de volum. En aquest darrer cas, s’havia passat del 12,12% del 2015 al 10,91% l’any passat. Tot i així, es mantenia a gran distància de la resta de denominacions d’origen catalanes, a excepció de la DO Catalunya.
El conjunt de les DO catalanes liderava el rànquing de vendes en volum a Catalunya, amb un 35,71% de quota de mercat. La quota de mercat, tenint en compte només les DO catalanes, la liderava la DO Catalunya (11,79%) i després el Penedès (10,91%).


Nou productes gastronòmics del territori, entre els més singulars

 

L’ànec mut del Penedès, el Gall del Penedès, els vins de la DO Penedès i el préssec de secà d’Ordal a l’Alt Penedès; i els espigalls, la malvasia de Sitges, les gambes de Vilanova, el cargol punxenc de Vilanova i l’escarola perruqueta del Garraf van ser alguns dels 55 productes gastronòmics singulars dels municipis de la demarcació de Barcelona que va catalogar i promocionar la Xarxa de Productes de la Terra.
Destacava el fet que l’Alt Penedès era la comarca amb més empreses productores d’aliments amb trets singulars propis de la demarcació de Barcelona. En concret, en tenia 159 (la majoria del sector vitivinícola) fet que representava el 14% del total.
Aquest va ser un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu d’enfortir el teixit empresarial de productes alimentaris locals i de qualitat de la demarcació per tal d’aconseguir més competitivitat.

 

2019

 

Els viticultors van sortir als carrers per reivindicar un preu just per al raïm i el vi

Els viticultors van omplir els carrers de reivindicacions a causa del baix preu al qual es venia el raïm, una quota similar a la de feia 20 anys.
Així doncs, com a protesta i envers la falta d’acord durant les reunions prèvies que van tenir viticultors i empreses cavistes, els pagesos van optar per convocar una vaga el dia 5 de setembre. L’aturada va consistir a no collir ni entregar raïm a cap empresa durant aquell dia i manifestar-se amb marxes lentes de tractors per tota la comarca. Aproximadament unes 500 persones i uns 300 tractors van adherir-se a la vaga convocada per Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l’Associació de Viticultors del Penedès a l’Alt Penedès. Amb el lema Preus justos per al raïm i el vi, els pagesos van manifestar-se davant les seus de Freixenet i Codorniu, els ajuntaments de Vilafranca i Sant Sadurní, a la seu del Consell Regulador del Cava i al celler de Pacs de Família Torres, Segura Viudas i García Carrión, a la Bleda.
A principis d’agost les empreses cavistes van fer arribar als viticultors els preus de la verema d’aquell any. En diversos casos, el quilo del raïm es va valorar en 30 cèntims; un preu tan baix com feia 20 anys. De fet, comparat amb el que es va pagar l’any 2018, el preu havia baixat gairebé un 30%. L’Observatori de la Vinya i el Vi de l’Incavi feia anys que duia a terme un estudi de costos en diverses explotacions. El resultat va ser que el cost de producció estava entre els 35 i 40 cèntims el quilo. Es tracta d’un preu per sota del cost de producció, que feia que els viticultors no poguessin subsistir amb la seva feina.


S’inaugurava la xarxa de caravanes de l’Alt Penedès

 

Al novembre es va inaugurar a Sant Martí Sarroca la nova Xarxa d’Autocaravanes-RV Penedès Sites&Vineyards, integrada per dotze àrees ubicades a dotze municipis de la comarca: Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca, Vilobí del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Sant Cugat de Sesgarrigues, Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i el Pla del Penedès.
RV Penedès volia oferir un servei al visitant que es desplaçava en camper o autocaravana, que permetés visitar els pobles, els seus voltants i els atractius turístics de la destinació.
Actualment, aquesta xarxa s’ha convertit en un reclam de la comarca. L’auge de les caravanes s’ha fet notar al país i sovint es poden veure la majoria d’aquestes àrees amb vehicles estacionats.


La DO Cava anunciava un pla de zonificació i segmentació

 

El Consell Regulador del Cava va anunciar que treballava en un pla de zonificació i segmentació, amb l’objectiu de prestigiar el cava i donar més informació al consumidor.
Un any més tard, la DO Cava va establir una triple divisió: una zonificació marcada per grans trets climàtics i geogràfics; així com una divisió per subzones, segons les característiques climàtiques, orogràfiques, històriques o humanes i que coincidien amb regions existents. Finalment, el tercer nivell de zonificació era el del Paratge Qualificat.
Així doncs, es van determinar les zones de Comtats de Barcelona, que comptava amb les subzones Valls d’Anoia-Foix, on s’englobava el Penedès, Serra de mar, Conca del Gaià, Serra de Prades i Pla de Ponent; del Valle del Ebro, amb les subzones Alto Ebro i Valle del Cierzo; de Viñedos de Almendralejo i d’Altos de Levante.
D’altra banda, als caves de més de 9 mesos van passar a denominar-se Cava de Guarda, i als de més de 18 mesos, Cava de Guarda Superior. En aquesta última categoria s’englobaven els Reserves, els Grans Reserves i els Paratge Qualificat.


Cafès Novell treia al mercat les primeres càpsules “Residu 0”

 

L’empresa vilafranquina Cafès Novell va treure al mercat una nova línia de càpsules compostables de cafè Residu 0, les quals es caracteritzaven per haver eliminat totalment el plàstic i reduït un 45% la quantitat de cartró utilitzat.
El nou disseny eliminava l’envàs flowpack (l’embolcall) de plàstic que contenia i conservava les càpsules.
Amb el nou format, el sistema de conservació del cafè passava a estar en la mateixa càpsula i a ser 100% estanca, fet que permetia mantenir intactes totes les qualitats del cafè.
Així mateix, les càpsules eren “Residu 0” també per al consumidor, ja que els cafès eren 100% orgànics, certificats i sostenibles, cultivats sota un sistema d’agricultura ecològica.

 

2020


L’impacte econòmic de la Covid va generar gran inquietud empresarial

 

El cessament d’activitats comercials i d’oci en compliment de la resolució decretada pel Govern de la Generalitat i la posterior declaració de l’estat d’alarma a tot el país, que va restringir encara més les obertures permeses, i la disminució del consum associada han suposat un fort cop tant per empresaris, autònoms com treballadors, que estan patint l’efecte directe i indirecte de la crisi sanitària global provinent de la Xina.
Més de 19.200 treballadors de l’Alt Penedès i el Garraf van quedar afectats per Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERTO) ja un mes després de l’inici de la pandèmia, a l’abril, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf.
Empresaris, patronals i treballadors demanaven reiteradament als governs central i català mesures més contundents i ajudes davant de les pèrdues de tota o gran part de facturació, i l’acumulació de factures, que impliquen la pèrdua de llocs de treball, la multiplicació d’expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) i dificulten la supervivència dels negocis. Entre els sectors més afectats es trobaven la restauració, el comerç, el turisme i l’automoció.
Davant de la incertesa generada, la Federació d’Empresaris Gran Penedès (FEGP) va llençar un crit d’alerta davant de les mesures i ajudes que inicialment havien presentat els governs autonòmic i central, que les consideraven clarament “insuficients”.
Per la seva banda, el Consell General de Cambres va demanar la coordinació del sector empresarial, financer, sanitari i del Govern per minimitzar l’impacte econòmic del coronavirus a Catalunya. Volien que es concretés com arribarien a l’economia real les ajudes anunciades i facilitar l’adaptació de les empreses durant i després de la crisi, per “maximitzar la supervivència dels actius empresarials”. Des dels sindicats, s’alertava sobre l’allau d’ERTOs presentats i contra “l’ús fraudulent” que algunes empreses podrien fer-ne, perquè creien que “alguns no són per força major”.


El sector de l’automoció al Penedès, durament afectat per la pandèmia

 

La pandèmia va afectar durament el sector industrial, i a l’Alt Penedès ho va fer especialment en l’automoció i les empreses dedicades als components.
Amb poques setmanes de diferència, un reguitzell d’empreses del sector industrial del Penedès van anunciar expedients de regulació d’ocupació i algunes el futur tancaments de les seves seus al Penedès, com Robert Bosch.
Alfisa va aturar la seva producció per acumular diversos impagaments i Marelli (Calsonic Kansei) va acomiadar 27 treballadors de la planta dels Monjos a causa de la disminució de la producció, després del tancament de Nissan.
A manca de nous components, les fàbriques d’automòbils i de recanvis van optar per elaborar viseres, ulleres, màscares de protecció i mascaretes per als sanitaris i altres professionals amb impressores 3D.


Família Torres va celebrar els seus 150 anys amb l’edició d’un llibre

 

Familia Torres va celebrar els seus 150 anys com a celler familiar amb l’edició d’un llibre commemoratiu que recull les principals fites de la seva llarga trajectòria i les aportacions de les cinc generacions al capdavant del negoci, il·lustrades amb anècdotes i fotografies inèdites.
Fa 150 anys, els Torres van passar de ser petits viticultors del Penedès a convertir-se en comerciants de vi gràcies a l’esperit emprenedor del Jaime, que havia fet fortuna a Cuba abans de tornar al Penedès i associar-se amb el Miguel, el seu germà viticultor.
El negoci va néixer i aviat va iniciar la seva expansió. Amb la incorporació de la cinquena generació, Família Torres va iniciar la seva incursió a les principals zones vinícoles espanyoles. Actualment té nou cellers, 2.000 ha de vinya i és present a 150 països.

 

 

 

0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 112

Subscripció newsletter Penedès Econòmic

Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic i rebràs totes les notícies en un sol correu