Satisfacció agredolça al Gran Penedès per l’alliberament d’alguns peatges catalans

    El pacte Penedès Marítim reclama més descomptes a la C-32 perquè no es té en compte la recurrència i perquè els actuals “no solucionen els problemes”

     

    L’1 de setembre de 2021 quedarà gravat en la memòria de la majoria de conductors que circulen per les vies ràpides catalanes. Després de 50 anys, es van alliberar 556 quilòmetres de peatges de les principals autopistes que es troben a Catalunya (l’AP-7 entre Parets i la frontera francesa i entre Vila-seca i Molins, l’AP-2, entre la Bisbal del Penedès i Alfajarín, la C-32 entre Montgat i Blanes i de la C-33 entre Barcelona i Montmeló). Es tractava d’una reclamació històrica pel greuge comparatiu envers altres comunitats autònomes espanyoles, i que suposa un estalvi d’uns 46 euros per un turisme que realitzi el recorregut complet per les quatre vies.

    Tanmateix, no tot són flors i violes, perquè l’alliberament ha generat un increment de trànsit considerable en aquestes vies, amb les conseqüents cues i accidents, i de retruc, una disminució del trànsit per l’N-340, fet que afecta centenars de negocis sorgits al seu pas, i perquè encara queden un 30% de quilòmetres de vies d’altes prestacions de pagament. En 120 quilòmetres hi ha un peatge a la C-16 (que inclou els túnels de Vallvidrera, l’autopista Terrassa-Manresa i el túnel del Cadí) i la C-32 sud (túnels del Garraf), ambdues gestionades per Autopistes de Catalunya, i en 345 quilòmetres més un peatge a l’ombra, en què la Generalitat paga a la concessionària en funció del trànsit de la via.

     

    EL GRAN PENEDÈS, LLIURE DE PEATGES, GUANYA EN COMPETITIVITAT PER LES SEVES EMPRESES I CONNECTIVITAT

     

    Final d’un greuge històric

    L’1 de setembre el cava es va obrir en diversos punts de la geografia catalana, entre els quals a Gelida, un dels municipis més damnificats en el darrer mig segle pel cost dels peatges.  L’alcaldessa, Lluïsa Llop, manifestava que  “nosaltres hem arribat a pagar durant molt de temps el peatge més car d’Europa”. En el mateix sentit s’expressava Miquel Carrillo, germà del difunt regidor gelidenc Jordi Carrillo, exgerent de Xarxa Viària i un dels impulsors de la Declaració de Gelida: “tenim motius històrics suficients per estar contents del final dels peatges”.

    El president del  Consell Comarcal de l’Alt Penedès,  Xavier Lluch, afirmava que “acaba un greuge històric per Catalunya i encara més per la nostra comarca, que ha vist com pagava vàries vegades el cost de la construcció d’aquesta autopista” i afegia que “ la nostra comarca, lliure de peatges, guanya competitivitat per les seves empreses, connectivitat  territorial,  i facilita un altre model de mobilitat”.

    L’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Josep Maria Ribas, explicava que “haver deixat de pagar peatges és un clar avantatge després de tants anys, perquè suposaven una despesa diària important. A més, en el cas del nostre municipi, molts conductors feien el tomb a la rotonda posterior als peatges, fet que provocava cues de més de 20 minuts i costos adicionals per arreglar el ferm”. També recordava que l’increment del trànsit, les cues i els accidents que s’han produït des de l’aixecament de les barreres són un hàndicap per això apuntava que “no sé quan durarà l’alegria de l’alliberament d’aquests peatges”.

     

    L’ALLIBERAMENT DELS PEATGES IMPLICA UN ESTALVI IMPORTANT PER ALS CONDUCTORS

     

    El batlle de Subirats, Pere Pons, hi afegia que “ens preocupa el mal ús que s’està fent de l’autopista, perquè ha deixat de ser una via ràpida. Cal fer quelcom i regular-ne l’ús perquè no ens veiem tots afectats. L’N340 continua sent una alternativa vàlida. A més, segons l’hora en què l’agafis, arribes abans a Barcelona o a qualsevol altra destinació i més tranquil·lament que per l’autopista”. També recordava que “la carretera nacional ha estat sempre una via de servei, amb restaurants, botigues i establiments que ara es veuen afectats per la disminució del trànsit”.  En el mateix sentit es manifestava l’alcalde d’Avinyonet del Penedès, César Herráiz, que indicava que “els comerços han perdut entre el 15 i el 20% del seu negoci, perquè el trànsit diari ha disminuït un 25%, aproximadament. A més, l’Ajuntament deixarà de rebre uns 27.000 euros a l’any per l’IBI que pagava la concessionària”, un IBI que en el cas de Subirats pujava a 146.361 euros.

     


    Ampliar

     

    Els transportistes es consideren “menyspreats” pel Govern

    Els transportistes, per la seva banda, van veure com es restringia la circulació dels camions els diumenges de setembre a causa del col·lapse dels primers dies i l’increment d’accidents. Una restricció que ha caigut com un gerro d’aigua freda al sector. Les associacions Confederació Empresarial de Transports per Carretera de Catalunya (CETCAT) i la Coordinadora d’Organitzacions de Transportistes (COT), que agrupen un 75% dels empresaris del sector de transports de mercaderies de Catalunya, ho veuen com una mostra de “mensypreu”.

    El president  de la CETCAT, Eduard Ayach, creu que aquesta és una “mostra més” de falta de respecte de les administracions al transport  de mercaderies: “l’aixecament dels peatges avui, ens està sortint car”, afirmava.

     

    El Gran Penedès reclama més descomptes a la C-32

    La satisfacció per la gratuïtat dels principals peatges catalans va durar poc i no és, ni de bon tros, generalitzada. El mateix 1 de setembre també entraven en vigor les noves bonificacions de la C-32 a les comarques del Garraf i el Baix Penedès, fruit d’un acord entre la Generalitat i les administracions locals en el marc de la Taula de Mobilitat del Penedès. En concret, es bonifica el 40% el peatge de Vallarca i el 70% el de Cubelles per als vehicles que facin els trajecte d’anada i tornada dins el mateix dia. En fer-se pública la notícia, el president del Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) Joan Sans, manifestava que les noves bonificacions provocaran “un estalvi directe important a molts conductors de la comarca que s’han de desplaçar a Barcelona, al Baix Llobregat o al Garraf per anar a treballar, i poden ser un reclam per a què moltes empreses vegin la nostra comarca com un territori competitiu on establir-s’hi”.  Tanmateix, amb els números a la mà, els usuaris habituals d’aquesta via surten perdent, perquè s’elimina la rebaixa de 60% per recurrència, i ara han passat de pagar uns 100 euros mensuals per anar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a pagar-ne 165,  fet que els usuaris consideren un “gol” del departament de Territori i Sostenibilitat  de la Generalitat als alcaldes del territori. Altres dèficits actuals del nou sistema és que no es bonifiquen els caps de setmana i els usuaris han de tenir Teletac o descarregar-se una aplicació al mòbil per accedir als descomptes.

    La mesura, per tant, es considera a totes llums “insuficient” per als veïns afectats, per als membres del Pacte Penedès Marítim (format pels ajuntaments de Cunit, Calafell, El Vendrell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Olivella i els  Consells Comarcals del Baix Penedès i del Garraf. Sol·liciten bonificacions del 100% a Cubelles i del 50% a Vallcarca i que s’incorpori la partida necessària per garantir aquestes xifres a partir del pressupost de la Generalitat de l’any vinent. A més, exigeixen que s’apliquin els descomptes també els caps de setmana per promoure el turisme de proximitat al Baix Penedès ja que, sense bonificació, el trajecte d’anada i tornada entre el Baix Penedès i Barcelona costa més de 20 euros. Des del Consell Comarcal afirmen que “s’han de concretar inversions reals per un territori amb taxes d’atur per sobre de la mitjana i que pateix fortament la crisi econòmica derivada de la Covid-19”.

     

    ELS USUARIS HABITUALS DE LA C-32 PAGUEN MÉS ARA QUE ABANS D’APLICAR-SE ELS DESCOMPTES

     

    L’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, afirmava que “la feina que queda per fer és a la C-32 i al Penedès Marítim, una autopista encara de peatge fins al 2039, i dels més cars del país, i de titularitat de la Generalitat de Catalunya. És el Govern de la Generalitat qui ha de donar una resposta.  El territori s’ha mobilitzat, els alcaldes i, sobretot, la societat civil. Es van constituir el Pacte del Penedès Marítim amb unes exigències molt clares. El Govern del president Aragonès no ha complert amb les expectatives”, reblava. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, lamenta també el fet que no hi ha alternativa gratuïta per desplaça-se a Barcelona, excepte la carretera de les Costes.

    La plataforma No Vull pagar C-32 creu que els descomptes “no solucionen els problemes”.  Consideren que l’autopista “seguirà cara i poc utilitzada” i l’alternativa, la C-31 a Segur, Cunit i Cubelles “seguirà col·lapsada”. Molts conductors escolliran anar per la C-15 per agafar l’AP-7 entre el Penedès i l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que “comportarà un increment dels diners que la Generalitat destinar’a pagar aquest peatge a l’ombra i també pujarà la xifra a pagar els mínims garantits per a C-32”.

    Des de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), la presidenta, Neus Lloveras, anava un pas més enllà i apuntava que “fa molts anys que des de la FEGP reivindiquem que les empreses de les comarques del Garraf i el Baix Penedès es veuen greument afectades en la seva competitivitat per un dels peatges més cars de Catalunya” i apuntava que “no s’ha treballat a fons com es finançarà el seu manteniment. Té sentit una supressió o potser s’hauria d’haver fet un canvi de model? Té sentit que tothom pagui pel manteniment de les vies de comunicació?”, es preguntava.

    La Generalitat ha reclamat al govern espanyol que rescati les quatre autopistes catalanes que encara mantenen els peatges: el Túnel del Cadí, el de Vallvidrera, la Sant Cugat-Terrassa-Manresa i la C-32 sud, fet que implicaria uns 1.500 milions d’euros. Sembla que, de moment, ha deixat de banda el projecte de vinyeta que volia aplicar a Catalunya, és a dir una tarifa plana anual que pagarien els usuaris per poder circular per totes les carreteres catalanes,. De moment, esperarà que l’executiu espanyol desenvolupi un model de pagament per ús a tot l’Estat en funció de la distància recorreguda a partir del 2024, un  fet que tornarà a generar debat i controvèrsia al voltant de quina és la millor manera de pagar el manteniment d’aquestes vies ràpides.

     

     Ja és a la venda el número 120

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu