Decepció i desmotivació entre els pagesos pels baixos preus del raïm, una collita més

    El raïm enguany s’ha pagat, de mitjana, al voltant dels 0,40 euros el quilo, un preu escàs. La pagesia alerta que, de nou, “no sortiran els números”

    Setembre és generalment un mes de nous inicis, de tornar a la rutina i d’il·lusionar-se amb nous projectes. Però per a la pagesia, el setembre és un mes de balanços, de recollir el fruit de tants mesos d’esforç i de valoracions. Aquest mes de setembre, després d’un estiu intens veremant, la pagesia del Penedès, en general, ha tornat a obtenir resultats negatius. “No surten els números”; així de contundent s’ha mostrat el cap sectorial de la vinya i el vi de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Jaume Domènech. Mentre que el responsable nacional de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos (UP), Josep Marrugat, ha confessat que “continuem en crisi”.

    De mitjana, aquesta verema, les varietats tradicionals de raïm s’han pagat entre els 0,38 i els 0,40 euros el quilo. Tot i que és cert que aquest preu és superior al de la verema passada, que es va situar al voltant dels 0,30 euros el quilo, continua estant “per sota del cost de producció”, tal com assegurava Domènech.

     

    Reclamen que el preu del raïm no es pot pagar per sota dels 0,50 cèntims el quilo


    En aquest sentit, al mes de juliol es va presentar per primera vegada un estudi de costos de producció del raïm al territori. L’objectiu era proporcionar una dada als grans compradors de raïm perquè tinguessin una referència i poguessin pagar el quilo de raïm per sobre del preu de producció. En paraules de la consellera Teresa Jordà, que va assistir a la presentació de l’informe durant la setena Taula del Cava, “busquem l’excel·lència perquè totes les cadenes de la baula es puguin guanyar bé la vida i es pugui garantir la subsistència del sector”.
    Aquell document apuntava que el cost de producció del macabeu enguany seria de 40 cèntims de mitjana, la parellada costaria 46 cèntims i el quilo de xarel·lo, 40 cèntims.
    La pagesia va valorar positivament aquell informe, però pensen que no es va tenir en compte la forta pujada de preus o la climatologia. De fet, a l’informe s’indica que la inflació està comptabilitzada, però fins al mes de maig de 2022.
    Domènech fa èmfasi en la pujada de preus com a culpable del desequilibri entre guanys i costos. Segons diu “és veritat que enguany no s’han hagut de fer tractaments de coure, però sí d’oïdi i les despeses han sigut molt importants. Els preus s’han disparat, i també dels adobs, del gasoil i de tots els productes que necessitem”.
    D’altra banda, Marrugat també remarcava la importància del clima i la seva influència en el sector. Tal com explicava, enguany ha estat un any molt sec i la verema ha disminuït al voltant d’un 30% i, en alguns casos, fins i tot més. En un terreny de secà, com el del Penedès, on és inviable emprar el regadiu per a la vinya, algunes hectàrees han produït la meitat de les seves capacitats. Motiu pel qual afirma, “allà on s’ha fet servir el reg, les vinyes han produït entre 10.000 i 12.000 quilos de raïm. Vendre’l a 0,40 euros en aquests casos sí que és viable i surten els números, però si la climatologia no acompanya, no es pot”.

     

    Cal un revulsiu al sector que doni valor a tots els processos i que permeti a tothom guanyar-se la vida


    A més a més, cal destacar que bona part de les vinyes penedesenques treballen en ecològic, la qual cosa implica que estan exposades a més riscos. N’és un exemple l’any 2020, quan una plaga de míldiu va afectar milers de ceps i es va perdre més de la meitat de la collita. En casos com aquell, els pagesos estan destinats a perdre, a veure com el seu fruit es fa malbé i no hi poden posar pràcticament cap remei. Josep Marrugat assegurava que produir ecològicament “no es valora, ni té cap diferencial”. Tal com admetia, la diferència entre abanderar el cultiu ecològic i no fer-ho, s’hauria de diferenciar, com a mínim, amb un increment de preus de 10 cèntims entre les dues formes de cultiu. En canvi, la diferència actual és de 3 cèntims, lamenta. Per la qual cosa conclou que “fer ecològic no compensa el risc que has d’assumir”.
    Sigui com sigui, els preus del raïm en general han estat, una verema més, per sota dels costos de producció. A més a més, cal anar més enllà, com apunten des de les JARC i és que “no només s’ha de buscar cobrir els costos, sinó que s’ha de buscar un preu de vida que ens permeti viure”.

     


    Els pagesos i les pageses s’han penjat a l’espatlla una motxilla que any rere anys s’omple d’incerteses i que pesa cada cop més. La situació és “desmoralitzadora”, asseguren des d’Unió de Pagesos.
    El sector ha de fer malabarismes per tirar endavant. Els costos de producció s’han incrementat, els preus del raïm no compensen econòmicament els esforços, la verema ha estat més escassa a causa de la climatologia i el canvi climàtic apunta que cada vegada serà més impredictible i no farà cap favor a la pagesia. A tot això se suma el fet del poc relleu generacional que té el món vitivinícola. El jovent no se sent atret pel sector perquè és poc rendible i no es poden guanyar la vida.
    Cal un revulsiu al sector, asseguren, que doni valor a tots els processos i permeti tothom guanyar-se la vida dins del món vitivinícola. “Tenim un sector consolidat, que si aconsegueix reaccionar i desencallar la situació, tirarà endavant”, confia Marrugat.

     

    Apunten que pagar el raïm per hectàrees, en LLOC de per quilograms podria desencallar la situació


    Aquest revulsiu podria ser canviar el model de pagament i tenir en compte les hectàrees, en lloc  dels quilograms produïts.
    Segons Jaume Domènech “és un tema que no s’ha parlat abans, no s’ha posat damunt la taula amb els cellers, però sí que ho hem comentat entre companys”.
    “Per exemple, en una hectàrea que pot produir ara mateix entre 6.000 i 7.000 kg, si el preu mitjà es paga a 0,40 euros, es guanyen 2.400 euros per hectàrea, un preu que no quadra per enlloc”, diu Domènech, que afegeix que “tot el que estigui per sota dels 4.000 euros per hectàrea és inviable”.
    Josep Marrugat, d’UP, opina que “el preu per hectàrea seria desitjable”, però el veu “difícilment aplicable per la idiosincràsia del sector”. Ell també considera que el preu per hectàrea hauria d’estar entre els 4.000 i els 5.000 euros, però admet que hi ha hectàrees que s’han venut, fins i tot a 1.000 i 2.000 euros.

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu