El Gran Penedès té més de 5.500 habitatges d’ús turístic regularitzats

    La meitat d’aquests habitatges destinats al turisme es reparteixen només entre els municipis de Sitges (1.613) i Calafell (1.256)

    El Gran Penedès compta actualment amb uns 5.534 habitatges d’ús turístic (HUT) regularitzats. Aquest tipus d’habitatges tenen la consideració d’empreses turístiques d’allotjament, i requereixen el títol habilitant corresponent exigit per la normativa vigent per a iniciar l’activitat. D’aquesta manera, es garanteix una qualitat mínima exigible, i s’equiparen a la resta d’allotjaments turístics que necessiten dels permisos o llicències pertinents per desenvolupar la seva activitat.

    Els habitatges d’ús turístic es lloguen per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies

     

    La majoria dels HUT del territori se situen a les comarques del Garraf i del Baix Penedès, mentre que a l’Alt Penedès només s’hi comptabilitzen 127, segons les dades proporcionades per la Guia oficial d’establiment turístics de la Generalitat de Catalunya.
    Es dona el cas que la meitat dels habitatges d’ús turístic dels quals disposa el Gran Penedès es reparteixen només entre dos municipis: a Sitges hi ha 1.613 habitatges i a Calafell, 1.256. 

    També destaca el nombre de HUTs que hi ha al Vendrell (779), Cubelles (496), Vilanova (326) i Sant Pere de Ribes (274).
    Es consideren habitatges d’ús turístic tots aquells immobles sencers o llars compartides que es lloguen per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies. Per donar-los d’alta, cal consultar si l’Ajuntament del municipi on està ubicat ho permet i, si és el cas, sol·licitar-ho a la Generalitat. 

    Per tramitar l’alta, cada localitat imposa una taxa de registre i, un cop s’obté el permís per començar l’activitat, s’ha d’abonar la taxa turística per hoste i nit i comunicar també la identitat de les persones que s’hi allotgen als Mossos d’Esquadra, com fa tot el sector hoteler. A més, els propietaris estan obligats a penjar el número de registre a les plataformes on promocionen aquest habitatge.

    El títol habilitant per a l’exercici de l’activitat d’habitatge d’ús turístic, l’atorga l’ajuntament del municipi on està ubicat. Els ajuntaments poden establir procediments de control periòdic d’aquesta activitat en els termes, els terminis i les condicions que estableixin en les ordenances respectives. En cas que resultin desfavorables, els controls periòdics, poden comportar l’extinció d’aquest títol.

    El TSJC ha tombat una desena d’articles de l’ordenança d’habitatges turístics de Sitges.
    La Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha declarat nuls una desena d’articles de l’ordenança d’habitatges d’ús turístic de Sitges, aprovada fa dos anys. El jutge dona la raó a la patronal APARTUR, que va impugnar la normativa municipal. La sentència conclou que l’ordenança vulnera “el principi de lliure accés a l’activitat i envaeix competències de la Generalitat”. Entre els articles anul·lats, hi ha l’obligatorietat de disposar d’una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi danys a terceres persones per valor de 300.000 euros, i l’existència d’un registre de desinfecció. També anul·la l’obligació a respondre a un requeriment policial o inspecció en menys de 30 minuts.

     

    El Tribunal Superior de justícia ha anul·lat part de l’ordenança reguladora dels habitatges turístics de Sitges

     

    Altres articles anul·lats afecten l’obligatorietat de situar un cartell a la porta de l’habitatge que indiqui l’activitat d’ús turístic i la informació bàsica de l’allotjament. El TSJC considera que això duplica la senyalització que ja exigeix la Generalitat. Al mateix temps, anul·la l’articulat sobre l’assignació de vacants per habilitació de pisos turístics, en considerar que vulnera el règim legal de comunicacions.

    També tomba els articles sobre la transmissió de llicències, que l’Ajuntament demanava extingir en el moment d’una eventual venda de l’habitatge. El jutge apunta, però, que la llei permet subrogar el dret per no limitar l’activitat econòmica.

    Finalment, el jutge ordena anular part de l’apartat sancionador perquè regula diverses conductes amb un règim més sever que la normativa de la Generalitat. Per exemple, l’Ajuntament considera una infracció molt greu si es falsegen les dades de la comunicació prèvia a la llicència, mentre la normativa catalana ho situa com a infracció greu. El tribunal afirma que hi ha contradiccions “inadmissibles” entre la normativa aprovada pel consistori i el règim sancionador de la Generalitat.

    Tots els articles anul·lats provenen d’un recurs presentat per APARTUR, que també demanava la nul·litat de l’apartat que regula la prevenció i seguretat en cas d’incendi, i de la documentació addicional que cal presentar la comunicació prèvia a l’exercici de l’activitat. Sobre aquestes qüestions, el jutge desestima el recurs i dona la raó a l’Ajuntament.

     

    El tribunal dona la raó a Apartur i conclou que la normativa sitgetana vulnera el principi de lliure accés a l’activitat

    En un comunicat, l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona ha aplaudit la sentència per la seva “contundència”. “Ja vam avisar en el seu dia de la il·legalitat de l’ordenança”, recorda el president d’APARTUR, Enrique Alcántara, que insta el nou govern municipal a seure amb el sector “i no fer normatives des del desconeixement”.

    Al seu torn, fonts de l’Ajuntament de Sitges han apuntat que els serveis jurídics estan estudiant la sentència. 

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu