PE 61 | Amb la nova normativa, les empreses hauran de registrar la jornada dels treballadors, ja sigui a través de rellotges de fitxar o un registre manual, per tal d’evitar fraus
Redacció | Olga Aibar i Lídia Oñate.- Moltes són les empreses que encara estan considerant la millor manera d’adaptar-se a les noves exigències de la Inspecció de Treball, que des de fa uns mesos demana a les empreses que registrin la jornada diària dels seus treballadors. Segons exposen des de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, “no és admissible que, amb la invocació de la flexibilitat horària que permeten les normes laborals, puguin perjudicar-se els drets dels treballadors i s’alteri l’equilibri contractual mitjançant la prolongació indeguda de la jornada laboral”. Dit d’altra manera, a hores d’ara les empreses han de registrar, bé sigui amb un sistema de control de presència electrònic o manual la jornada horària dels seus treballadors. Aquest organisme, que depèn del Ministeri de Treball, defensa que la flexibilitat horària en les empreses justifica el reforç de les normes laborals “particularment de les normes sobre el registre de la jornada de treball diària”. S’intensificarà el control de la jornada màxima, les hores extraordinàries i també la seva correcta compensació i cotització. Fins ara, només s’exigia a les empreses que registressin l’horari diari per tal de compensar les hores extra si aquestes es produïen a l’empresa. Sinó, no estaven obligades.
Aquesta nova demanda de la Inspecció de Treball genera més d’una problemàtica en alguns sectors, que per les particularitats de la seva activitat els resulta complicat dur un còmput d’hores fidedigne dels seus treballadors. Més encara si es tracten de sectors on el treballador no sempre es troba a les oficines o en altres, en els quals s’acostuma a alterar horaris en funció del volum d’activitat com poden ser el de l’hostaleria, el sanitari, el de la construcció o alguns serveis com el de transport i avaries.
Entre els sectors més afectats pel canvi de normativa es troba el de la restauració i l’hostaleria en general, on es fan una gran quantitat d’hores extres que en molts casos resulten difícils de controlar. Al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, el gerent Jose Gallego mostrava la seva indignació per l’enduriment dels controls realitzats per la Inspecció de Treball i assegurava que “els fan per poder posar multes, perquè necessiten diners”. També afirmava que “a la rambla de Vilanova o a Barcelona és factible aplicar mètodes de control dels treballadors de les empreses perquè passa molta gent, però a la resta de negocis petits no és viable”. Segons explicava, l’any passat es van realitzar una quarantena d’inspeccions a les empreses vilanovines. “Van parar per les eleccions, però ara hi tornen”, assegurava.
Des de Cellers Torres, el director de Persones i Desenvolupament, Francesc Farnell, explicava a Penedès Econòmic que “a l’empresa fa uns anys que es va apostar per eliminar les màquines de fitxar i donar confiança als treballadors respecte el compliment del seu horari laboral”. De moment, estan estudiant la manera d’aplicar la nova normativa. Per la seva banda, al celler Vallformosa de Vilobí del Penedès es fa servir el sistema de control d’horaris amb targeta de proximitat. A l’empresa disposen de dos punts per fitxar a les entrades i a les sortides. A més, tot el personal signa el seu horari darrere de la fulla de salaris mensual.
El càlcul d’hores extra és un dels temes candents de les inspeccions de treball, ja que origina un gran nombre de sancions al llarg de l’any. Segons dades de 2015 de l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any passat els 14,8 milions d’assalariats que hi havia a Espanya van realitzar una mitjana de 6,3 milions d’hores extra. D’aquestes, el 56% no es van retribuir, una xifra superior a la de 2008, quan representaven el 39%. Aquest és un dels temes espinosos de la Inspecció de Treball que insisteix que tot i que aquestes hores es puguin compensar amb temps de descans, també cotitzen a la Seguretat Social. Tanmateix, Sílvia Piñol, responsable de l’àrea laboral de l’assessoria d’empreses Bufet Grup Quatre, ubicada a Vilanova i la Geltrú, remarca que “la idea és que en lloc d’ampliar jornades als empleats, es creïn nous llocs de treball que puguin ocupar persones que estan a l’atur”.
Els sistemes biomètrics, el més demanat
De la mateixa manera que els nostres electrodomèstics es posen al dia, els rellotges de fitxar també han vist actualitzades les seves prestacions. Enrere han quedat sistemes analògics amb els quals els treballadors només passaven la seva targeta per fitxar. Actualment, el més demandat són els rellotges electrònics, en concret, els que incorporen un sistema biomètric (tàctil) i es connecten a la xarxa d’ordinadors de l’empresa. “Amb aquests, els treballadors són insubstituïbles i s’evita que algú pugui fer-se passar per un altre”, explica Eduard Vallès, conseller delegat de l’empresa Ofima, de Vilafranca del Penedès. Tanmateix, remarca que “tot depèn de les necessitats i el nivell de seguretat que vulgui l’empresa, ja que algunes opten per fitxar amb targeta perquè els seus clients no volen donar la seva empremta digital”.
Arran dels canvis en la normativa d’Inspecció de Treball, algunes empreses com Anyfes, especialitzada en serveis informàtics, ha apostat per oferir sistemes de control de presència. Des d’Anyfes, ubicada a Sant Pere de Ribes, comenten que aquest desembre han iniciat una campanya per donar a conèixer el seu nou servei, que inclou la instal·lació i manteniment del sistema, ja que consideren que és “un bon article que pot interessar els nostres clients”.
Sílvia Pinyol | Responsable de l'àrea laboral de Bufet Grup Quatre“Hi ha sectors que estan més en el punt de mira que altres”
L’hostaleria, la construcció i el comerç registren més inspeccions de treball que la resta
Quines novetats s’han aplicat a les inspeccions de treball actuals?
La Inspecció de Treball darrerament ha impulsat una sèrie d’actuacions inspectores amb uns objectius molt concrets per controlar el compliment de les lleis socials en matèria laboral. És habitual que els seus objectius s’adeqüin a la realitat del moment amb la finalitat d’evitar determinades conductes i tendències que poden perjudicar als treballadors i a la societat en general. A més de la campanya adreçada a la intensificació del control en matèria del temps de treball i hores extres, hi ha més actuacions que se centren en controlar la contractació a temps parcial, ocupació irregular, prestacions en frau de llei, correcta aplicació de les bonificacions, contractes temporals, treball dels becaris i falsos autònoms, entre d’altres.
Quines són les principals diferències respecte períodes anteriors?
Avui dia els inspectors utilitzen mitjans telemàtics que els permeten visualitzar a l’acte la informació que consta a la Seguretat Social de l’empresa i dels treballadors. A més, a part de l’actuació inspectora es reforcen els controls amb la col·laboració de la Seguretat Social. A partir de la informació que les empreses envien mensualment, realitzen un control addicional sobre les cotitzacions que es calculen. Quan detecten alguna incidència o alguna tendència estranya, ens demanen la justificació o bé deriven el cas a la Inspecció de Treball.
Aquest reforç en el control de determinades matèries respon a una realitat que han palpat els inspectors o a sospites per prevenir-ho?
Les dues coses. La situació actual i els objectius del govern estatal marquen també els objectius de la Inspecció de Treball. D’aquí ve que es reforcin els controls amb campanyes específiques.
Serà complicat que s’apliqui a tot tipus d’empreses. Quines possibilitats es donen? S’han previst diferents opcions?
Totes les empreses, independentment dels treballadors que tinguin i de la seva activitat, han de complir per igual la legislació laboral vigent.
Hi ha alguns sectors on es fa un control més exhaustiu d’inspeccions?
Sí, és cert. Hi ha sectors que estan en el punt de mira de la Inspecció de Treball, justament perquè a partir de les visites que s’han dut a terme s’ha comprovat que en aquests sectors s’han comès més infraccions que en d’altres com són l’hostaleria, la construcció, el comerç i els serveis en general.
Fonts empresarials comenten que ara les inspeccions són “més agressives”. És així?
És veritat que, sobretot, quan la inspecció actua a nivell de campanya és molt estricta. El fet de saltar-se la normativa laboral pot sortir molt car.
Entre quines quantitats econòmiques es mouen les sancions que s’imposen per saltar-se aquesta normativa?
Les sancions poden oscil·lar entre els 60 i els 187.515 euros, depenent de la gravetat de la falta i de si hi ha reincidència, entre altres aspectes.
Quins criteris s’estableix a l’hora de controlar les hores extres?
Sobre les hores extres, la limitació és de 80 hores anuals per treballador. S’han de liquidar als treballadors i cotitzar a la Seguretat Social. Fins fa relativament poc temps, ha estat molt difícil que la Inspecció de Treball les pogués controlar, però ara l’empresa ha de portar un registre diari de la jornada de tots els treballadors. Allà consta l’horari i la totalització mensual d’hores treballades, de manera que ja es pot comprovar si es fan hores extres, si es retribueixen i si es cotitzen adequadament. També si se’n fan en excés i si hi ha treball nocturn.
Aquest registre pot ser manual o es pot utilitzar un sistema mecanitzat de control de presència, com prefereixi l’empresa.
