PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Les plataformes online afavoreixen el creixement d’habitatges turístics

PE 69 | Alguns ajuntaments del Penedès-Garraf han notat un augment de les llicències per a habitatges turístics, tot i que hi ha zones, especialment en pobles, on encara n’hi ha d’il·legals

· Què és un habitatge d'ús turístic? És aquell que és ofert, sencer, pel seu propietari, directa o indirectament, a tercers, a canvi d’un preu, per períodes de temps iguals o inferiors a 31 dies. Ha d’estar legalitzat per l’ajuntament corresponent.

· Quines condicions ha de tenir un habitatge per poder ser legalitzat com a HUT?
- Ha de disposar de la cèdula d’habitabilitat, com qualsevol altre habitatge, i no pot ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula.
- Ha de satisfer, en tot moment, les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.
- Ha d’estar suficientment moblat i dotat dels aparells i estris necessaris per a la seva ocupació immediata, i en perfecte estat d’higiene.

·  Què s’ha de fer per legalitzar un habitatge d’ús turístic? S’ha de posar en coneixement de l’ajuntament corresponent l’inici de l’activitat mitjançant la presentació d’una declaració responsable, en la qual s’ha de declarar:
- Les dades d’identificació de l’habitatge i del seu titular.
- Que disposa de la cèdula d’habitabilitat.
- Que compleix els requisits establerts per la normativa vigent, i que es compromet a mantenir el seu compliment durant la vigència de l’exercici de l’activitat.
Una vegada legalitzat l’habitatge, l’ajuntament ho notifica al Registre de Turisme de Catalunya (RTC) el qual li assigna un número d’inscripció (NIRC) que se li comunica al propietari. Aquest número ha de constar en tota mena de publicitat on es comercialitzi l’habitatge.
L’habitatge legalitzat es beneficia de la difusió i promoció turística que es fa mitjançant la Guia oficial d’allotjaments turístics i al portal de promoció turística de Catalunya.

· És el mateix un habitatge d’ús turístic que un establiment d’apartaments turístics? No, són realitats diferents. Els apartaments turístics són establiments que presten servei d’allotjament temporal en edificis o conjunts continus constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis, com a establiments únics o com a unitats empresarials d’explotació amb els serveis turístics corresponents. No han de disposar de cèdula d’habitabilitat.




 

 

Redacció | Lídia Oñate.- Amb la irrupció de plataformes online com Airbnb o Booking moltes zones del nostre país han vist incrementada la seva oferta d’allotjament turístic. La popularitat que han aconseguit aquestes iniciatives i la facilitat del seu ús han estat algunes de les claus del seu èxit.

Des de 2015, municipis com Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Sitges han registrat un augment constant de peticions per obtenir llicències d’habitatges turístics. Segons fonts del consistori cubellenc, actualment hi ha inscrits 308 pisos de particulars al Registre de Turisme de Catalunya (RTC), dels quals 87 s’han donat d’alta en el que portem d’any i el 79,22% des de 2015. Això ha repercutit directament en la capacitat d’allotjament del municipi, que, segons fonts de l’Ajuntament, s’ha incrementat en gairebé 2.000 places. A Vilanova i la Geltrú, els moviments que s’han produït en aquest tipus d’allotjaments també són notables, ja que durant el 2017 han rebut 65 peticions de llicènces per catalogar habitatges per a ús turístic (HUT), que representen el 47,10% del total actual, situat en 138 HUT legalitzats. Segons fonts de l’ajuntament vilanoví, 26 més estan en tràmit.

Tot i que els punts de costa acostumen a tenir més èxit entre els habitatges turístics, algunes zones de l’interior del Penedès-Garraf també han rebut peticions per legalitzar habitatges turístics. És el cas de Vilafranca del Penedès, que en té sis de registrats a la Guia oficial d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya.
Tanmateix, encara hi ha una quantitat d’habitatges turístics, que tot i operar amb aparent normalitat, ho fan dins de la il·legalitat. És el cas de Castellví de la Marca, on malgrat haver 19 habitatges turístics anunciats a Airbnb, cap d’ells està registrat a l’organisme pertinent. En altres municipis com Subirats i Sant Martí Sarroca, la diferència entre habitatges turístics registrats al RTC i anunciats a Airbnb també és força gran (només el 21,74% i el 45,45% dels habitatges, respectivament, disposarien de llicència).

Alguns ajuntaments volen reduir el nombre d’habitatges sense llicència
Alguns ajuntaments han decidit posar-se en contacte amb els propietaris dels habitatges turístics que encara no han legalitzat la seva situació per tal que iniciïn els tràmits d’obtenció de la llicència. “Des de fa temps treballem per aconseguir un turisme de qualitat i volem un tipus d’allotjament que vagi en consonància”, explicava la regidora de Promoció Turística de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Dolors Rius. “Per això hem iniciat un procés per contactar-los i facilitar-los els tràmits”, afegeix. En altres municipis com Vilanova i la Geltrú consideren, però, que “actuar en aquests casos li correspon a la Direcció General de Turisme de la Generalitat”, comentava el regidor de Promoció Econòmica del consistori vilanoví, Juan Luis Ruiz.

Els tràmits per registrar un habitatge per a ús turístic acostumen a formalitzar-se en un parell de mesos, durant els quals es permet operar des del moment en el qual el propietari presenta la declaració responsable davant de l’ajuntament competent o la Finestreta Única Empresarial (FUE), a l’espera de rebre’n l’autorització.

L’experiència d’allotjar-se en un habitatge turístic
Molts propietaris han aprofitat la demanda creixent pels habitatges turístics, donada, en gran part, pel seu preu, més econòmic que el dels hotels, i per suposar una experiència diferent i més autèntica per al viatger. “El turisme canvia pràcticament cada any i el sector ha d’estar a l’aguait per satisfer la demanda dels turistes. Per això, crec que alguns hotels, per exemple, s’haurien de posar les piles i, a més de tenir les habitacions convencionals, oferirir pisos de lloguer”, afirmava Rius.

Però portar el dia a dia d’un allotjament turístic no és una tasca senzilla ni gratuïta, ja que cal abonar una taxa per desenvolupar aquesta activitat. Aquest cost dependrà del que hagi establert cada ajuntament, molts dels quals han actualitzat recentment les ordenances fiscals, ja que en alguns casos no es contemplaven certes activitats econòmiques com aquesta.

“Tenir un pis turístic pot suposar un major rendiment que llogar-lo durant un any per a residents, però també comporta un major esforç”, comparteix Rius. Alguns propietaris opten per delegar la gestió d’aquests habitatges a agències immobiliàries. A Cubelles, per exemple, fonts municipals xifren en un 70% el nombre de propietaris que escullen aquesta opció, mentre que la resta ho gestiona directament o a través de tercers.

Fa dos anys, una parella de vilafranquins, la Victòria Claver i en Jordi Solà, va inaugurar Cal Negri: dos apartaments situats a Vilafranca del Penedès pensats per a “famílies, turistes amb interès cultural, amants del vi, el cicloturisme o, simplement, que vulguin passar uns dies en un ambient tranquil”. En el seu cas, la majoria de reserves, principalment de públic familiar, els arriba per Booking i no tant per Airbnb.

 

 

0
0
0
s2smodern