PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

El consum de productes de segona mà al Gran Penedès, lluny dels nivells europeus

Alfons Sabaté
Gerent i fundador de Mercaxollo
Maria Ràfols i Lorena Soares
Gerent i mànager de la botiga CeX
Juli Silvestre
Gerent de les cooperatives Nou Set i Nou Verd

PE 73 | Els comerciants que es dediquen a aquest tipus de negoci lamenten que els consumidors encara tenen reticències a l’hora de comprar articles usats

Redacció | Meritxell Bayarri .- A Catalunya, la cultura del món de la segona mà encara no està del tot arrelada. Així ho consideren els comerciants de la zona del Gran Penedès, que asseguren que el consum d’aquests productes està molt lluny dels nivells dels països del nord d’Europa. Quines són les causes d’aquest fet? Els professionals del sector expliquen que n’hi ha de diverses, sobretot la desconeixença del mercat, els prejudicis que pugui haver al voltant dels objectes usats o la falta de consciència sobre la recuperació i el reciclatge.

Segons Alfons Sabaté, un dels fundadors de Mercaxollo de Sant Sadurní d’Anoia, la solució implicaria aconseguir un canvi de mentalitat de la ciutadania. “Els articles de segona mà no s’han de considerar trastos vells, sinó materials que es troben a la meitat de la seva vida útil i que a una altra persona li poden fer un servei”, afegeix.



En aquests moments, a les comarques del Penedès-Garraf hi ha tot tipus de comerços que es dediquen a la venda d’articles de segona mà, des d’electrodomèstics, cotxes, mobles, material d’hostaleria o roba. Més recentment també han aparegut negocis que compren i venen productes electrònics com telèfons, ordinadors, videojocs i tauletes. Aquest és el cas de CeX, una franquícia anglesa situada a Vilanova i la Geltrú que es caracteritza per tenir com a únics proveïdors els seus propis clients. “A CeX comprem els productes directament al consumidor, que pot triar entre rebre els diners en efectiu o bé un cupó que pot intercanviar per qualsevol producte de la botiga”, explica Maria Ràfols, gerent del negoci. Aquests productes els exposen normalment durant 15 dies o tres setmanes i si no l’han aconseguit vendre, l’envien cap a un altre dels establiments que té la franquícia arreu del món. “El que té de bo és que no tenim mai sobre estocs ni articles que no es moguin, sinó que els productes sempre es traslladen a territoris on puguin tenir més sortida”, comenta Ràfols.


Des que va obrir el juny del 2014, la botiga CeX de Vilanova i la Geltrú ha tingut una tendència a créixer. Lorena Soares, directora de la botiga, considera que la divulgació ha estat clau a l’hora de fer aquesta evolució i aconseguir una clientela fidel. “Ho estem assolint gràcies a aquesta cultura del reciclatge, en què un ven el que ja no fa servir per invertir el que guanya en un altre producte”, afegeix.

D’altra banda, al territori hi ha un altre model de negoci que es caracteritza per tenir un rerefons més social. Es tracta de la botiga de Roba Amiga de Vilafranca. L’establiment forma part d’un projecte que persegueix tres objectius. En primer lloc, generar llocs de treball per a persones amb risc social, en segon lloc reduir el nombre de deixalles que genera la roba usada per minimitzar el seu impacte mediambiental. I, finalment, crear consciència sobre la cultura del reciclatge i el consum. Juli Silvestre, gerent de la cooperativa Nou Verd i Nou Set i gestor de la botiga de Vilafranca, explica que els articles que hi ha a la tenda són el resultat d’un llarg procés de filtratge. Primer es recull la roba als contenidors taronges situats arreu del territori català. Després, des dels punts de recollida, la roba usada es duu al magatzem central de Sant Esteve Sesrovires on es trien les peces en funció del seu estat. Les que no es poden aprofitar es descomponen i s’envien a indústries d’aprofitament perquè en facin draps o cotons. D’entre les que es troben en bones condicions, se seleccionen les peces de millor qualitat per vendre-les a les botigues que hi ha a Catalunya.
“Volem que la gent quan vingui a l’establiment sàpiga que hi pot trobar roba de qualitat a bon preu, inclús que es pugui confondre pensant que es roba nova”, afirma Silvestre. El gerent de la botiga creu que a Catalunya la cultura del reciclatge està entrant amb força però no acaba d’assolir la fama que té a altres països del nord d’Europa. “Allà és molt habitual que tothom, de totes les rendes, tingui el costum de comprar roba de segona mà”, explica, i afegeix que aquesta situació s’ha de treballar fomentant els sentiments de recuperació i reciclatge.



A part d’aquesta cultura dels articles de segona mà, que s’ha d’acabar d’arrelar, el sector té altres fronts als quals ha de fer front. La crisi econòmica dels últims anys o l’aparició d’aplicacions web, que faciliten la compravenda de productes entre particulars, són alguns d’aquests reptes. En referència a aquest últim aspecte, Maria Ràfols, gerent de la botiga CeX de Vilanova i la Geltrú, considera que la compra de productes de segona mà és una compra de confiança i que en aquest sentit “tenen molt de guanyat”. Així, quan va aparèixer Wallapop, l’aplicació va ser un ‘boom’, i tot i que en un primer moment es pensaven que la gent ho vendria tot a través d’aquí, després va ser al contrari.

“Una botiga física d’articles de segona mà et dona una sèrie de garanties que fan més segura la compravenda de productes”, assegura Lorena Soares, mànager de CeX, que afegeix que si a través d’una aplicació un no sap si vendrà aquell article en un dia o un mes, mitjançant la botiga hi ha la certesa que podrà vendre el producte i emportar-se els diners en qüestió de minuts.

En referència a la crisi econòmica, s’ha notat de manera diferent depenent dels articles de segona mà. Per Alfons Sabaté, un empresari que fa més de 20 anys que es dedica a la compravenda de mobles, mobiliari d’oficina, electrodomèstics i antiguitats, el fet que es consumeixin més o menys aquest tipus de productes respon més a un fet cultural que no pas econòmic. Considera que en general, la gent compra i ven mobles usats independentment de si hi ha crisi o no.

En canvi, des del sector de l’automoció, Antoni Carbó, un dels gerents d’Autocam, comenta que en els últims anys sí que ha notat un canvi en el consum: “Ens hem tornat més realistes, fa 10 o 15 anys la gent comprava un cotxe més per capritx, quan ara ho fa perquè realment ho necessita”.

 

 

0
0
0
s2smodern

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC             

 Ja és a la venda el número 83

 
OPINIÓ

El primer de l'any FEGP
Isidre Also Torrents
Disfuncions i altres malalties 
Martí Sistané Planella
La sentència de "La Manada" i l'opinió pública
Daniel Iborra Fort
Les claus de la internacionalització 
Gemma Beltran Aniento
Creadors del nostre destí
Begoña Cartagena Font
  

Cava en liquidació

Eric Enguita Albet
El valor d'un premi
Daniel Lafuente
Ostentació
Agustí Romeo Huguet

Hola RGPD 

Jordi Ventura Massó

Una visió de la realitat
Dolors Marín Tuyà