PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

El Penedès i el Garraf es queden al marge de la recuperació econòmica

PE 77 l Sitges, amb 18,7 milers d’euros de renda bruta per habitant, és l’unic municipi que supera la mitjana de Catalunya de 16.800 euros

La renda bruta per habitant a Catalunya el 2015 es va situar en els 16.800 euros, la qual cosa suposa un increment del 2% en relació a l’any anterior, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
El principal augment prové dels ingressos procedents de la remuneració d’assalariats (5,9%), ja que els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació s’han mantingut estables (0,1%) i els de les prestacions socials han caigut un 1,7% en relació a l’any anterior.
Tot i aquest increment, la majoria de comarques catalanes no aconsegueixen tancar la bretxa econòmica que les separa de Barcelona i la seva àrea metropolitana, de fet, les úniques tres comarques per sobre de la mitjana catalana són el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès.
Igual que la meitat de les comarques catalanes, el Penedès i el Garraf també es queden al marge de la recuperació econòmica. Ni la platja ni la muntanya, ni el turisme, la construcció o el comerç aconsegueixen acostar-se a les xifres de Barcelona.
Cal tenir en compte que les dades que s’han publicat recentment per l’Idescat pertanyen al període de 2015, per la qual cosa abasteixen els anys més difícils de la crisi econòmica que ha patit el país. De manera que comparant-les amb les de l’exercici anterior datades de 2008 es pot apreciar com ha afectat la crisi econòmica al territori.

  • Renda per municipis

  • Distribució de la renda per recursos


El Garraf és la cinquena comarca amb la renda per càpita més elevada de Catalunya amb 16,5 milers d’euros l’any 2015, fregant la mitjana catalana i ha aconseguit augmentar els 16,3 milers de les bases anteriors datades del 2008. Això suposa un increment del 3%, la qual cosa només ha succeït en 6 de les 25 comarques que han augmentat la seva renda, respecte de les dades anteriors.
Pel que fa a l’Alt Penedès, la renda per càpita tampoc no arriba a la mitjana catalana per poc, amb 16 milers d’euros. Tot i això, la comarca és la 12a amb la renda per càpita més alta de Catalunya. Respecte de les dades anteriors, del 2008, l’Alt Penedès ha disminuït la seva renda per habitant ja que van tenir 16,5 milers d’euros.
El Baix Penedès és una de les comarques amb la renda per habitant més baixa i se situa al capdavall del total de les comarques sent la 37a de la llista. Va obtenir una renda de 13,3 milers d’euros el 2015. Una xifra preocupant tenint en compte que la baixada, respecte a l’any 2008, és força notable, ja que en les darreres bases tenia una renda per habitant de 16,4 milers d’euros.
Així doncs, s’observa com a tendència que com més lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona, més s’encongeix la renda.
Pel que fa a la distribució de la renda per recursos, l’excedent brut d’explotació només va augmentar en nou comarques, entre les quals es troba el Garraf, que va passar de representar el 19,1% al 20,9%.
Poques són les comarques que van augmentar les prestacions socials com a font d’ingressos. El Baix Penedès va ser una d’aquestes comarques que va passar de representar el 18,7% al 22,2%.

  • Renda per habitant a comarques i Aran


Totes les comarques de Catalunya van augmentar els ingressos procedents de la remuneració d’assalariats. L’Alt Penedès ha tingut l’augment més important quant a aquest tipus d’ingressos, ja que ha augmentat 3,7 punts el seu tant per cent. La remuneració d’assalariats a la comarca representava el 58,1% del total de les rendes l’any 2008 i en les últimes dades del 2015 representa el 62,4%. Pel que fa al Garraf i al Baix Penedès han augmentat 1,6 i 1,5 punts respectivament.
Catalunya és la segona comunitat autònoma quant a volum d’oferta en relació amb el conjunt nacional aportant el 19,2%. Segons un estudi d’Adecco, la distribució de l’oferta de treball a Catalunya es caracteritza per la concentració de la majoria a la província de Barcelona amb un 85,75%. Molt allunyada queda la província de Tarragona amb un 6,89%, Girona amb un 5,35% i Lleida amb el percentatge més petit, 1,97%.
Dos dels sectors líders en generació de treball a Catalunya són el de l’hostaleria i el turisme amb el 7,2% i la indústria amb el 5,92%. De fet, a l’Alt Penedès i al Garraf els llocs de treballs més demanats pertanyen a aquests sectors. A l’Alt Penedès es demanen més treballs relacionats amb la indústria mentre que al Garraf s’ofereixen llocs d’hostaleria i turisme.
El mercat de treball espanyol, i en conseqüència el català, és atípic a Europa. La seva taxa de temporalitat, que mesura la proporció dels contractes temporals sobre el total dels contractes del país, és de les més altes de la regió.
Quant als municipis, destaca Sitges amb la renda més elevada i, l’únic de la demarcació per sobre de la mitjana catalana, amb 18,7 milers d’euros. Tot i ser una xifra molt bona per a la localitat del Garraf, encara li resta molta distància per arribar a la renda de Sant Just Desvern, la més alta de Catalunya, amb 25,7 milers d’euros.

  • Perfils comarcals en relació als 10 factors de competitivitat


Tot seguit, hi ha els municipis de Cubelles i Vilanova, encara que per sota de la mitja, amb 16,3 i 15,9 milers d’euros respectivament.
A l’altra cara de la moneda se situa el Vendrell, tot i ser la capital del Baix Penedès, s’allunya molt de la mitjana catalana i és un dels municipis de la nostra zona amb menys renda per habitant, va obtenir una renda de 13,7 milers d’euros el 2015.
Així i tot, la ciutat amb menys renda va ser Calafell amb 12.900 euros. Pel que fa a Vilafranca, tampoc va arribar a la mitjana catalana, allunyant-se amb 15.600 euros.
De manera que ni les ciutats costaneres més turístiques, ni els municipis situats més a l’interior s’apropen a les xifres de la rodalia barcelonina.
L’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès (ADEPG) i ara la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) prepara anualment un índex de competitivitat territorial de Catalunya. En aquest document s’estableixen 10 factors que ha de seguir un territori per ser competitiu.
El pitjor valorat pel que fa a aquests indicadors és el Baix Penedès, ja que va obtenir una qualificació baixa en quatre dels deu indicadors: infraestructures de transport i comunicacions, disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, volum de mercat i d’activitat i per últim, esperit emprenedor i dinamisme empresarial.
El repte de la comarca és la sostenibilitat social, ja que és la comarca amb més atur de Catalunya.
Les principals fortaleses del Garraf són els avantatges distributius. La sostenibilitat social i mediambiental continuen sent els principals reptes a afrontar.
Pel que fa a l’Alt Penedès, entre les fortaleses hi ha la disponibilitat de sòl, les infraestructures de transport i de comunicacions, i la innovació i desenvolupament tecnològic.
Les seves febleses són la qualificació de la mà d’obra i dels recursos per a l’educació i la formació professional.

0
0
0
s2smodern