PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Arcanum, el primer escape room de Sant Sadurní d’Anoia

El Joel i el Jonai han obert fa just un mes una sala d’escapisme a Sant Sadurní d’Anoia. Una casa antiga, una vident, el tarot, intriga i terror s’uneixen per fer viure un experiència “de pel·lícula” als intrèpids que s’apuntem a l’Arcanum.

El Joel Valero, veí de la Ràpita, té 20 anys,  ha estudiat una FP de grau mig de comerç i màrqueting i fins fa ben poquet treballava en un restaurant.

El Jonai Garcia també té 20 anys i és veí dels Monjos. Va cursar, com el seu soci la mateixa especialitat de formació professional al mateix institut Eugeni d’Ors. Estava fent dual en una oficina com a comercial, el van contractar i també va deixar el seu lloc de treball per obrir aquest negoci.

 

Sou dos emprenedors joveníssims, d’on us ve la idea?

Érem a classe i  ens va sortir la idea després d’anar a fer un escape room.

Anàvem imaginant com ens agradaria tenir el nostre propi escape room.... De mica en mica  se’ns anaven acudint proves i històries, ho fèiem mig jugant... Però des d’un inici ja pensàvem en el local, en com serien els espais, la idea era allà i, a poc a poc, vam començar a tirar endavant.

Vam començar a mirar un local als voltants de  Nadal. Vam avisar a les feines que marxaríem, ens vam posar a fer obres i el 20 de maig vam inaugurar.

 

Així vau gestar la idea, però quin procés heu seguit per fer-la realitat?

De mica en mica hem anat adquirint  coneixements, no sabíem de res... de fet seguim amb la sensació de no saber-ne prou, però ens hem assessorat molt i ens han ajudat molt des del Centre Àgora.

Ens feia molta por la part econòmica. Cinc mesos abans de deixar la feina ja estàvem estalviant per poder posar els diners per poder començar.

Vam anar a veure primer els arquitectes. Ens vam assessorar per conèixer els permisos que ens calien, vam fer molts números per saber el cost que podia tenir i  després  vam anar a buscar el local. Quan ja crèiem que ho teníem tot.... canvi de local.

I el local modifica el joc, la forma, els m2 que té. No és fàcil que la gent que t’ho lloga et doni confiança perquè encara costa una mica de fer entendre en què consisteix una sala d’escapisme.

Vam treballar moltíssim per  adequar  el local. Però també cal dir que la família ens ha ajudat moltíssim, no només pel que fa al suport moral sinó també en la posada en funcionament.

 

Què és el que us ha resultat més difícil de tot el procés?

D’una banda l’esforç físic que va suposar adequar l’espai i el fet que ens ho vam fer tot nosaltres.

Després t’adones que no saps molt bé on t’has posat i surten 15 problemes en un minut i tens la sensació d’estar tot el dia apagant focs.

Hi ha mil imprevistos.... i també costa viure amb aquesta incertesa de no saber què farem després i la sensació de dubtar tantes vegades i desconèixer si el que volem fer és possible i/o legal...

La veritat és que des del moment que comences ja no pares de pensar permanentment en el  tema... però això ja ens agrada.

 

Què hi podem trobar exactament a Arcanum?

Venem una experiència, no només un joc. Tot comença quan truques a la porta, acabes sent com el protagonista d’una pel·lícula.

Volem aconseguir que quan la gent entra al joc s’oblidi que està jugant.

Nosaltres mateixos fem d’actors. Hem investigat profundament els room escape de Catalunya i el nostre aporta un valor ben diferent.

Però aprenem cada dia de la gent que ve i anem fent petites modificacions per millorar.

 

I que us diu la gent quan surt?

Doncs que és una passada, ens diuen: “és superxulo i ho recomanaré.”

I és que el boca-orella és el que està funcionant millor.

La veritat és que ens està funcionant millor del que pensàvem.

 

I quin futur imagineu?

Ara mateix hi ha una tendència en això dels escape room, la gent cada cop vol viure més experiències. Però jo  no crec que  es tracti només d’una moda... però cal veure que passarà.

Nosaltres aspirem a ser el millor escape room de Catalunya.

Malgrat això, aquest no és un negoci per tenir-lo molts anys. Tot el que fem té una vida de 4 anys...

 

Després de la vostra experiència, quina recomanació donaríeu a algú que vulgui emprendre un negoci?

Hi ha molta gent que té somnis i que voldria tenir el seu negoci hi ha qui diu: “a mi m’agradaria fer” però aquesta no és la frase. Del que es tracta és de passar del “m’agradaria al vull fer”

Però el que sí que els diríem és que vagin a poc a poc... Que s’ho pensin tot molt bé i que es facin moltes, moltes preguntes i que s’informin bé abans de donar el pas.

Jo els recomanaria molt que es llencin però que ho pensin bé abans.

 

I què és el que més us ha agradat de tot el procés?

Doncs, encara que hi hagi hagut moments de molta feina, m’agrada molt el que tenim. Mai hauria imaginat que podria treballar del que és el meu hobbie que és l’escapisme.

 

Entrevisto aquests dos joves de 20 anys i sento una profunda admiració. Si el fet d’engegar un negoci em genera sempre fascinació cap a les persones que ho fan, veure dos joves tan joves amb aquesta empenta i determinació em resulta encara més agradable. Oberts, curiosos, generosos i sobretots contents i orgullosos del que han estat capaços de crear. Moltes felicitats nois!

  

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Volem ser el millor escape room de Catalunya: Aquesta mirada ambiciosa i reptadora de futur és l’estímul necessari per créixer cap a l’excel·lència.
2- Aprendre permanentment: És l’actitud que mostren els nostres protagonistes quan expliquen que aprenen d’altres sales, dels seus clients i de preguntar i buscar tot allò que desconeixen.
3- Realisme: Ambició i realisme, una barreja fascinant. Saben que la vida de la sala com la tenen ara no anirà més enllà de 4 anys i amb aquest “tocar de peus a terra” imaginen el futur.
4- Ment oberta és l’actitud que van mostrar des del primer moment que vaig contactar amb ells. S’han anat engrescant i imaginant nous horitzons.




0
0
0
s2smodern