És un negoci familiar que ha transformat l’espai de CP Gràfic en un espai de treball compartit on disposes d’un lloc de treball propi i uns espais compartits i office. Un nou coworking a Vilafranca en un lloc cèntric al carrer General Cortijo núm. 23 (d’aquí el nom del seu logotip). CP Gràfic que funciona des de fa 30 anys, ara ha evolucionat, s’ha adaptat i transformat.
Per què el vostre estudi de disseny gràfic ha evolucionat cap aquí?
La veritat és que va ser fruit d’una casualitat. Ara fa un parell d’anys vam reestructurar el negoci i en fer-ho va quedar un espai lliure. En aquells moments unes noies, amigues dels fills, els calia disposar d’un espai per treballar i van venir al General Cortijo 23.
Quan, fruit dels canvis interns, ens van quedar espais lliures, amb els fills vam valorar que crear un cowoking podia ser una bona solució. Crèiem, i ho creiem ara que hi ha un perfil de professionals que té necessitat d’uns espais, un entorn i una manera de treballar que nosaltres els podem oferir.
Què hi troben els vostres clients/llogaters a CO23?
És un espai agradable i lluminós, molt relaxat i tranquil amb molt bona ubicació. Disposen de línies d’internet d’alta velocitat, electricitat evidentment, una taula amb calaixos, guixetes, impressora, sala de reunions i l’office.
També hi ha la possibilitat de tenir-hi l’adreça fiscal i també hi ha un petit servei de secretaria. Es genera un molt bon ambient i un clima de treball entre ells molt agradable.
Quin tipus de persones i perfils professionals fan ús d’aquest espai?
Són professionals d’àmbits molt variats... Gent que treballa a casa i busquen un espai on poder treballar i relacionar-se amb altres persones i professionals i que d’alguna manera els obliga a sortir de casa.
Feines del tipus advocats, selecció de personal, diverses feines online, dissenyadors, etc.
Crec que també té a veure amb una franja d’edat. Els joves tenen més assumit el significat del treball compartit.
Hi ha gent que quan veu que ha de compartir taula es fa enrere. És evident que el treball en aquest espai implica un respecte cap als altres pel fet de que no tens un despatx individual per a tu si no que les taules estan en un mateix espai.
Les normes se les autogestionen i de moment no hem tingut cap conflicte. Les accions quotidianes i la forma de treball s’han de pensar des del respecte. Un exemple són les trucades telefòniques. N’hi ha que per trucar es posen a la sala de reunions o simplement ho fan sense alçar el to de veu. Crec que els joves de trenta i quaranta anys en saben de treballar d’aquesta manera.
Com ho heu fet per promocionar-ho i aconseguir resultats tant ràpidament?
L’espai està operatiu des del mes de maig. Ara mateix estem al 65% d’ocupació. Ho hem publicitat a les xarxes socials, també hem fet alguna publicitat en premsa, però sobretot hem estat actius a Instagram, des d’on hem promocionat la web. També ha entrat molta gent que senzillament passa pel davant i s’hi ha interessat.
On us heu inspirat per crear el vostre model de coworking?
En vam visitar alguns a Barcelona i ho vam adaptar al que necessitàvem. Aleshores vam adaptar el nostre espai. Vam voler crear un espai acollidor i digne sense arriscar moltíssim. Constantment anem veient idees i si podem les adaptem al nostre espai. Tampoc no ens va costar decidir-nos per les tarifes a aplicar. Investigant una mica trobes molts referents a través de la xarxa.
Cap on creieu que pot evolucionar el projecte?
Encara és molt tendre i l’hem de consolidar però si evoluciona bé, podríem arribar a dedicar-hi tot l’espai. Tenim espai per créixer i moltes idees.
Què ha estat el més difícil d’aquesta aventura?
Un cop vam prendre la decisió, vam anar preparant-ho tot. Vam obrir i la resta va evolucionant per si mateix... Ho hem d’anar vetllant i comunicant. Ens vam donar d’alta a l’Associació d’Empresaris i també ens sembla que és una manera de ser a prop dels qui ho poden necessitar.
Anem veient també altres accions que es poden portar a terme en aquest espai. Per exemple, hem programat una formació amb impressores i altres accions que hi poden tenir cabuda.
Tant l’Anna com tu Josep, heu estat treballadors per compte pròpia tota la vida o quasibé tota, quin consell donaríeu a la gent que comença?
Jo vaig ser assalariat 7 o 8 anys i després em vaig plantar. Crec que si tens les idees clares, has de tirar endavant... Tot té avantatges i inconvenients, però jo en veig més de positius que de negatius, en el fet de treballar per compte propi. Jo ho vaig veure clar i m’hi vaig posar, ara bé, has d’estar disposat a treballar moltes hores i picar molta pedra. Jo no venia del sector i he estat molt autodidacta. No es un camí fàcil, però crec que la satisfacció que dóna veure la teva feina feta al carrer és molt gran.
L’Anna va tenir el seu negoci durant 20 anys i li va donar moltes il·lusions però també molts disgustos i el més gran va ser tancar.
Durant molts anys no hem sabut mai què cobraríem cada mes, i amb això s’hi ha de saber conviure.
1- Els negocis evolucionen i cal tenir una mirada oberta i decidida per aprofitar els canvis i les oportunitats.
2- Emprendre negocis suposa conviure amb la incertesa i aquest és un dels grans reptes.
3- El món del treball evoluciona cap a maneres de treballar col·laboratives, la base de les quals és sempre el respecte.
4- La constància, tenacitat i hores de treball donen els seus fruits si la mirada està atenta als canvis que es produeixen a l’entorn.
