PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Pere Regull i Riba

 

Pere Regull i Riba
Alcalde de Vilafranca del Penedès i delegat de la Vegueria Penedès  

 “Vilafranca té molts atractius i és un referent per a molta gent”

PE 85 | Vilafranca del Penedès té un gran potencial econòmic i turístic. Té més de 825 comerços, i genera més de 160 activitats noves cada any. Coneguda com la capital del vi, cada any atrau milers de turistes, tant pels seus elements patrimonials, com pels grans festivals internacionals que s’hi celebren, entre els quals el Banc Sabadell Vijazz Penedès, o el Most Festival.
L’alcalde i delegat del govern de la Generalitat al Penedès, Pere Regull, un enamorat de la Vila i de la seva gent, ens en glossa tots els seus atractius.
 



Pere Regull i Riba (Vilafranca del Penedès, 1960) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i monitor nacional d’atletisme, dues tasques que va compaginar molts anys. També va ser diputat del Parlament de Catalunya durant dues legislatures i, des del 2016, diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona.
Regull ha fet de pagès, d’intèrpret de francès assessorant empreses i de monitor d’atletisme en escoles públiques. Ha estat secretari-interventor de comptes de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i del jutjat de pau, assessor tècnic del Centre d’Iniciatives Empresarials, i assessor jurídic de la Unió de Pagesos fins l’any 1994. A partir del 1992 va excercir d’advocat amb despatx propi a Vilafranca del Penedès.
És membre dels Castellers de Vilafranca des del 1989, entitat que va presidir des del 1997 fins al 2002.
Des del juliol de 2018 és el delegat territorial de la Generalitat al Penedès.

És alcalde de Vilafranca des de 2009, arran d’una moció de censura al PSC, amb qui governa des del 2015, després d’un pacte insòlit a la vila. Quins canvis s’han produït des d’aleshores, principalment en l’àmbit econòmic?
L’acord de govern entre CiU (actualment PDeCAT) i el PSC ha servit per fer moltes coses per Vilafranca. L’estabilitat política que aquest acord va generar ha permès tirar endavant molts projectes. Pel que fa a la gestió dels diners dels vilafranquins, s’ha fet un canvi important en la darrera dècada. La fotografia de la Vila des fa deu anys, malgrat la crisi, mostra com ha canviat, i com ha millorat en aquest temps. Ha estat un procés en positiu. L’economia ha millorat i, per exemple, pel que fa a l’atur, s’ha passat d’un 20% a un 11%. Com a capital, Vilafranca té una capacitat d’atracció important, i més demanda d’ocupació. Un dels indicadors d’aquesta capacitat d’atracció, és que s’han creat més de 500 noves places de pàrquing gratuït al voltant de la Vila, i malgrat això, l’aparcament de SABA de la rambla de Sant Francesc s’omple.

Les empreses de la Vila, ho han notat també? En quins aspectes?
Sí, i en molts aspectes. L’any passat, per exemple, es van crear 161 activitats noves, és a dir que cada dos dies i escaig s’obrien nous comerços o empreses. És cert que també se’n tanquen, però la balança és positiva. Comercialment parlant, tenim 825 comerços oberts, un número similar al dels anys anteriors a la crisi econòmica.

Tanmateix, algunes franquícies del sector de la moda no són a la Vila perquè no tenim 50.000 habitants. Aquest fet és un dels factors que expliquen la fuga de compres a altres ciutats?
Les franquícies tenen aquest número com a límit a l’hora de decidir obertures, però han de tenir en compte també que som capital d’una comarca amb més de 70.000 habitants, molts dels quals venen a comprar a Vilafranca. El problema és que moltes volen estar al centre, i allà no es disposa d’espais massa grans. Jo crec que vindran més marques conegudes, i que arran d’això, se‘n sumaran d’altres, així que, en el futur, veurem moltes més franquícies del sector de la moda i d’altres a la Vila.

La competència online és el gran hàndicap d’avui dia en el sector del comerç?
El problema més greu en el sector del comerç és la gran competència de les botigues online i de gegants com Amazon i altres companyies, un creixement del qual s’està ressentint tota Europa. Per això, per lluitar contra aquesta hegemonia global i cada cop més gran hem de tenir una ciutat atractiva, en la qual sempre passin coses, i fer campanyes comercials atractives per atraure clients potencials. L’Ajuntament està lluitant per fer una ciutat còmoda, amb facilitats i possibilitats d’aparcar, i fer les gestions o compres que es necessitin. A més, també s’està explorant la possibilitat de tenir una estació de trens ràpids o d’AVE en el futur, tot i que possiblement ens veiem obligats a construir-la fora, en comptes del centre, on volíem, per tal d’atraure més gent a la Vila i que els canvis de vies fossin més fàcils i àgils. Aquests trens ràpids ens permetrien ser a Barcelona o Tarragona en 30 minuts, i no en una hora, com passa avui dia, un temps que ens fa tornar al segle passat.

Pel que fa als polígons, quina ocupació tenen actualment?
Sis dels vuit que tenim (Avinguda de Tarragona, Domenys I, Domenys II, Domenys III, Els Cirerers, Estació de Mercaderies i les Fonts, Llevant i Vallmoll, i Pous d’en Rosell) estan força plens perquè estan molt ben comunicats i tenen tots els serveis necessaris, fins i tot la fibra òptica que les empreses reclamaven des de feia temps, i que finalment es va aconseguir. El de Domenys III és a mans de particulars, així que no poden forçar-los que el desenvolupin més, hem d’esperar que siguin ells qui ho facin. Les Bassetes pertany a l’INCASÒL, i l’Ajuntament de Vilafranca té una petita participació. En aquests moments estem intentant que una gran empresa s’hi instal·li. Crec que tenim força possibilitats que vingui, però falta acabar-ho de concretar. Pel que fa al dels Cirerers, està format per parcel·les d’uns 500 m2, per tant, està pensat més per a petites empreses i tallers que per a empreses grans.

Vilafranca es posiciona arreu com a capital del vi, però el Vinseum necessita encara molta inversió per poder desenvolupar la reforma i ampliació previstes. Com estan les converses amb les altres administracions per tal que es pugui aconseguir un major finançament?
El Vinseum ha rebut fins ara un milió d’euros de la Diputació de Barcelona, i un altre de la Generalitat de Catalunya per poder tirar endavant les obres. Per part del Govern espanyol, es va invertir en la primera fase però ara encara no hem rebut cap aportació, encara que hi estem treballant. Vull remarcar, a més, que l’aposta pel sector del vi no acaba en el Vinseum. A Vilafranca fem el lliurament dels premis Vinari, els més importants de Catalunya en l’àmbit del vi, tenim el Vijazz, que és conegut arreu del món, el Festival Most, que és un gran referent pel que fa a films i documentals relacionats amb el vi o l’Ecosostenible Wine, cada vegada amb més rellevància atesa la importància de tot el que es refereix al medi ambient. A més, tenim la Wine Business School i l’Escola d’Enoturisme a l’edifici de l’Enològica, i celebrem la festa del xarel·lo i la del xató, on el vi de la DO Penedès té tot el protagonisme. També s’ha de tenir en compte que el vi és present d’una forma destacada en altres celebracions com la Fira del Gall o la festa del Xató.

La Casa de la Festa Major també s’amplia per esdevenir un nou atractiu turístic de la ciutat. Quan es preveu que estiguin enllestides les obres?
Les obres es van haver d’aturar uns mesos perquè una de les dues empreses de la Unió Temporal d’Empreses (UTE) va presentar un concurs de creditors, i l’altra empresa ha hagut de fer front sola a les obres. Aquest fet provocarà que les obres acabin molt més tard del que estava previst, fet que ha estat inevitable.
En tot cas, la Festa Major de Vilafranca ha estat el model on s’han emmirallat moltes de les festes majors del nostre país, i la Casa de la Festa Major serà sens dubte una referència en el món de la cultura popular.

Al Penedès un dels aspectes que més debat i crítiques ha generat en els darrers anys ha estat el Logis Penedès, que es preveu fer entre l’Arboç i Banyeres.
Aquest és un tema que s’ha d’estudiar bé perquè es puguin crear llocs de treball sense destrossar el territori i estudiant bé tots els efectes col·laterals que tindrà (afectacions a la mobilitat, etc.). Cal ajudar a què el Logis acabi sent positiu per al territori. Per això cal un acord entre els alcaldes de la zona i els agents de la comarca per veure com es podria acabar resolent aquesta qüestió.
Per altra part, la concessió de l’IDIADA acaba aquest any i és important que quedi a mans d’una empresa catalana i es quedi aquí, perquè col·loca moltes persones del Baix Penedès i a més suposa un actiu evident tenir-lo a la comarca. Seria molt greu que la deixéssim escapar.

El quart cinturó també ha estat un dels eixos viaris que ha comportat polèmica al territori i, finalment, el Parlament ha demanat al Govern espanyol que no es faci.
Sí, el quart cinturó és important per al país, tant com el tercer fil ferroviari, que ens ha de permetre connectar-nos més ràpidament amb Barcelona i Tarragona. Són corredors necessaris, però el quart cinturó no tenia per què passar pel Penedès i malmetre el territori. Hi ha vies alternatives que no el destrossarien tant. Els partits tenen una mentalitat més global, però des del territori se’ls ha d’orientar en què convé i que no a cada zona. A Sant Sadurní i a tot el Penedès hi ha moltes vinyes, que són el pulmó verd de la comarca i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Vostè és el delegat del Govern de la Generalitat al Penedès. Quina tasca ha realitzat fins ara?
En els darrers mesos m’he trobat amb gairebé tots els alcades de la vegueria. He parlat amb ells i amb representants de diferents sectors sobre les seves necessitats i prioritats, per tal que quan es desplegui la vegueria poguem influenciar el Govern de la Generalitat a l’hora de prendre decisions. El delegat era una figura clau com a reconeixement de la incorporació del Penedès a la llei de vegueries, però encara falta que s’acompanyi de l’estructura administrativa que li doni musculatura.

Quan creu que es desplegaran els serveis territorials de la Generalitat a la Vegueria Penedès?
No ho podem saber. Hi estem lluitant, però el context actual de país i la situació financera fa que no sigui una qüestió prioritària en aquests moments, i que no s’hi destinin recursos. A més, el fet de no tenir pressupostos aprovats, tampoc ajuda.

Quines són les prioritats en l’àmbit econòmic per a Vilafranca en els propers anys?
Continuar lluitant per atraure més empreses, comerços i visitants a la Vila. Molta gent admira Vilafranca perquè és una ciutat agradable i atractiva per viure-hi, per passejar i per comprar, entre altres activitats. La ciutat està molt cohesionada i té molta riquesa cultural i molts elements patrimonials que la fan única.

 

0
0
0
s2smodern