PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Núria Ruiz Milà

 

Núria Ruiz Milà
Directora de l’empresa Qualiavins i de la consultoria Weinex  

 “El que volen els cellers és que les DO inverteixin més en promoció”

PE 87 | La sommelier vilafranquina dirigeix dues empreses, una relacionada amb la comunicació i la comercialització de vins, i l’altra una consultoria especialitzada en el sector vitivinícola que té per objectiu millorar les competències laborals, potenciar i crear talent. També realitza cursos de formació per a estudiants i empreses del sector. Emprenedora i inquieta per naturalesa, ha visitat diverses regions enoturístiques del món, a més de conèixer en profunditat totes les denominacions d’origen catalanes. També participa activament a diverses entitats i associacions vinícoles.
 



Núria Ruiz Milà (9 de novembre de 1974) és la propietària de l’empresa Qualivins de Vilafranca, especialitzada en assessorar empreses del sector vitivinícola, i de la consultoria Weinex.
Anteriorment va ser cap del departament internacional de l’Associació Vinícola Catalana (desembre 2009-agost 2014), cofundadora d’Acústic Celler, a Marçà, gerent financera i directora comercial a la zona de Tarragona, Penedès i Garraf d’Àmfora Delicadeses (juny 2004-desembre 2009), sommelier del restaurant Cal Xim de Sant Pau d’Ordal.
També fa classes de formació continuada a diversos centres: la Universitat Rovira i Virgili, l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, l’Ajuntament de Tremp, entre altres.
Recentment ha estat nomenada vicepresidenta d’Agropres, l’associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya, i darrerament ha reforçat els serveis de comunicació de l’empresa Qualiavins.

Com va començar la seva trajectòria en el món del vi?
Vaig estudiar hostaleria a Sant Pol de Mar i després vaig entrar a treballar a diferents restaurants amb estrelles Michelin, com el Bulli o el Via Veneto. Treballant en aquest darrer, i de la mà del seu propietari, vaig descobrir la feina del sommelier, que em va agradar molt. Aleshores era una figura molt exclusiva. De fet, a Catalunya només hi havia una escola que ensenyava aquests estudis, que estava al carrer Muntaner de Barcelona, on hi vaig fer els estudis de sommelierie internationalle. Posteriorment, i com que em va agradar molt aquest món, vaig entrar a l’escola d’Espiells, a Sant Sadurní.

Va descobrir la seva autèntica vocació.
Sí, vaig deixar l’àmbit de la gastronomia de banda, perquè quan vivia a Barcelona sí que podia compaginar els estudis. Treballava als matins i nits al restaurant, i a les tardes estudiava per a ser sommelier, però després ja no vaig poder fer-ho. Un cop vaig acabar els estudis, vaig estar uns anys fora del país, i després vaig tornar a Vilafranca, on vaig començar el grau tècnic superior en enologia a Espiells. Aleshores em vaig posar de ple en el món del vi. Vaig començar dos negocis, un dels quals de distribució de productes de gourmet, gastronomia i vins, i paral·lelament, un celler a la DO Montsant que es diu Acústic.

Devia de ser complicat portar una empresa i un celler.
Sí, començar una empresa de zero sempre ho és, però la que en aquell moment era la meva parella i jo compartíem la feina. Jo em dedicava més a la vessant enoturística i ell a l’àmbit internacional. Uns anys més tard, vaig entrar a l’Associació Vinícola Catalana, on vaig estar cinc anys treballant en el sector internacional. Actualment la meva empresa Qualiavins té la seu al mateix edifici, al Centre Àgora de Vilafranca on hi ha un viver d’entitats enfocat majoritàriament al sector vitivinícola i tenim relació amb la resta d’organismes que estan al centre, com la DO Penedès. De fet, jo col·laboro amb diverses denominacions d’origen, a més d’aquesta, com la Conca de Barberà o Costers del Segre.

Hi ha moltes diferències entre les denominacions d’origen a l’hora de comunicar-se?
La DO Penedès inverteix més en enoturisme, mentre que altres denominacions com la Conca de Barberà ho fan més en estratègies d’importadors, en comerç internacional, perquè la majoria de cellers que hi ha són més petits i necessiten ajuda en fer més xarxa internacional. Les bodegues de la DO Penedès són més grans i tenen una xarxa comercial més desenvolupada i, quan fan activitats conjuntes, prefereixen portar la gent al territori. Jo sempre els ho recomano. La Conca de Barberà també està organitzant una activitat per portar la gent al territori, però a nivell internacional. I a Costers del Segre col•laboro a la zona del Pallars, on els estic fent formació sobre comercialització de vins i com elaborar una bona estratègia de comunicació.

Els cellers tenen clara la importància de la comunicació?
Cada celler és un món i cadascú es comunica dins de les seves possibilitats. El que sí està clar que volen tots ells és que les denominacions d’origen inverteixin més en promoció. Tots es queixen que hi ha massa control i masses multes per part de les denominacions d’origen, en comptes d’ajudar-los a donar-se a conèixer.

Els multen?
Les DO’s es mantenen de les quotes que paga cada celler associat, i de les etiquetes obligatòries que posen a les seves ampolles. També reben subvencions públiques de diferents administracions. Però aquests diners cada DO els pot utilitzar com vol.

Com valora les darreres dades de l’informe Nielsen que indiquen que el 40% de les ampolles de vi que es consumeixen a Catalunya són catalanes?
Quan jo estudiaba Sommelier, aquest informe deia que 1 de cada 10 ampolles consumides eren catalanes i ara ja en són quatre, per tant hem fet un gran avenç. Les dades han millorat força, però encara queda molt a fer, sobretot a Barcelona, que és el mercat més gran. La majoria de restaurants de la capital catalana reben cada dia unes ofertes agressives per part d’altres DO de fora de Catalunya, sobretot Rioja i Rueda, que pràcticament regalen el vi a canvi de tenir presència a la carta de vins.

Com és possible?
Fan unes ofertes molt importants perquè posin els seus vins als restaurants. Molts hotelers i restauradors va amb la percepció de tota la vida que han de tenir a les seves cartes vins de Rioja perquè es consumeixen i es demanen molt i tots acaben comprant-ne. jo els hi dic que el consumidor demanarà allò que hi hagi a la carta, i si a la carta hi posen vins catalans, aleshores el consumidor demanarà un vi català.

Els vins del Penedès no tenen visibilitat al mercat barceloní?
Jo estic molt en contacte amb restauradors de Barcelona perquè amb els meus companys sommeliers de tant en tant ens trobem per fer tastos, i el que veiem és això, el canvi a recomanar vins catalans és molt lent, suposo que el factor migració n’és una de les principals causes. Ells mateixos ens ho expliquen, perquè estan treballant allà.

Com a sommelier sempre deu mirar quins vins hi ha a les cartes dels restaurants.
Sí, de fet, recomano a molts restauradors les seves cartes de vins, i els ajudo a confeccionar-les. El que sempre procuro és que siguin 100% catalanes. I si insisteixen en que volen tenir un vi de Rioja, els recomano que el serveixin a copes, però no posar-lo a la carta.

Ets prescriptora dels nostres vins, un fet que no passa a tots els restaurants de casa nostra.
Al mateix Penedès hi ha restaurants que tenen com a vi de la casa un de la DO Campo de Borja, en comptes d’un de la nostra comarca. Falta consciència per part dels restaurants de tenir més producte local, de proximitat. Han d’oferir els nostres vins i caves, igual que promocionar i servir el gall o l’ànec del Penedès, que és un producte autòcton de la zona, tenir un plat de xató, o de calçots, quan és la temporada. Jo crec que ha d’anar tot en sincronia. En els cursos de sommeliers que es fan s’hauria de posar més èmfasi en les denominacions d’origen catalanes i en la importància que significa per al sector el valor de la figura del sommelier, així com inculcar els valors pel territori, l’entorn i el paisatge.

Un bon sommelier ha de saber de totes les DO del món?
Sí, tot i que n’hi ha unes 3.000! i és molt difícil conèixer-les totes, un bon sommelier ha de tastar el màxim de productes de totes les zones vinícoles possibles del món. S’ha de viatjar molt, i tenir la ment sempre oberta. També s’ha de ser prescriptor a casa teva, perquè quan un turista ve de fora vol provar productes locals, ja sigui xocolata, com mel, melmelada o els vins i escumosos d’aquí.

Cada cop s’elabora més vi i hi ha més competència al món.
A tot el món hi ha unes franges on es pot fer vi, entre 30 i 50 graus a l’hemisferi Nord i entre 30 i 40 graus a l’hemisferi Sud. A les regions del món on abans no s’estava elaborant vi dins d’aquestes franges, com que darrerament el vi està de moda a nivell mundial, des de fa uns deu anys es va començar a plantar vinya i a elaborar. Els Estats Units és un dels principals països consumidors a nivell mundial, però ara també comencen a elaborar, ja veurem què passarà d’aquí a uns anys. És una alerta. És un mercat molt bo però també són molt proteccionistes i voldran consumir els seus vins abans que la resta.

Quan va crear Qualiavins?
L’any 2015. L’any passat vaig fer el pas i va néixer Qualiavins SL on actualment hi treballem tres persones.

Quins serveis oferiu?
Donem servei a empreses petites i mitjanes oferint estratègia de mercats nacionals i internacionals, donem suport a les empreses i les orientem per començar, millorar la gestió i coordinació d’equips i hi implementem millores en les idees de negoci de les empreses i en la distribució i posicionament dels seus productes. També organitzem jornades, congresos i tastos per a cellers, creem imatge de marca i oferim serveis de comunicació i màrqueting. Aquetes són coses que sempre se m’han donat bé. La meva mare, que és empresària, m’ha marcat molt, és un referent per a mi, gràcies a ella vaig cursar els meus primers estudis superiors d’empresa a Camp Joliu i per això sempre he tingut aquesta passió per crear empreses, fer-les créixer i progressar.

 

0
0
0
s2smodern