PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Martí Solé i Bordes

 

Martí Solé i Bordes
President de la Fundació Pinnae

 “Amb els pisos tutelats per a gent gran, Pinnae tanca un cercle social” 

PE 90 | La Fundació Pinnae ha iniciat les obres per a la construcció de quinze apartaments tutelats per a la gent gran al carrer Sant Bernat de Vilafranca. Es tracta d’un conjunt d’habitatges privats d’uns 40 m2 amb estances d’ús comú i sense barreres arquitectòniques. Fa unes setmanes va fer pública aquesta aposta amb la qual la fundació vol ser pionera al territori en oferir diverses instal·lacions per tal de dotar de serveis i assistència a la gent gran: centre de dia, residència i ara apartaments tutelats. 
 



Martí Solé i Bordes (Vilafranca del Penedès, 1958) té una destacada trajectòria en el món del dret.
Membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona des del 1981, acumula més de trenta anys d’experiència en l’exercici professional, especialment a les àrees de contractació i litigació civil i mercantil i, de manera destacada, en relació amb aspectes financers i bancaris.
Va formar part de diversos òrgans de govern d’empreses i entitats vilafranquines. Va ser membre del Consell d’Administració d’Aigües de Vilafranca (1987 a 1997), i de la Institució Cultural Montagut, SA (de 1989 a 1999, els cinc darrers anys com a president) i membre del Consell Rector del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (de 2007 a 2016).
Entre els anys 2013 i 2014 va ser president de Caixa Penedès.
Actualment presideix els patronats de la Fundació Especial Pinnae, de la Fundació Inglada Via i de Mas Albornà.

Com va sorgir la idea de fer pisos tutelats per a la gent gran?
Va sorgir perquè a la residència Inglada Via tenim unes 70 places de residents i una llista d’espera d’unes 200 persones. Això ens va fer pensar de fer algun tipus d’ampliació de la residència. Vam fer diferents tipus de tanteigs d’immobles que estaven a prop, però no hi havia res disponible o, si n’havia de disponibles, no eren per vendre’ls, sinó per llogar-los. Aleshores vam saber que un edifici situat al carrer Sant Bernat estava en venda i vam plantejar-nos la possibilitat d’adquirir-lo. La directora de la residència ens va dir que, com que no era un edifici limítrof, fer una ampliació dels serveis no seria massa adient, i que el que podríem fer eren apartaments tutelats o supervisats, que podrien tenir força demanda. Així que vam comprar-lo i vam preparar un projecte que vam presentar a l’Ajuntament de Vilafranca.

Quan es va presentar?
Es va presentar a finals d’abril. No vam voler fer-ho fins que no tinguéssim una llicència d’obres, per tal de no fer volar coloms abans d’hora. Volíem saber el nombre d’apartaments que podrien fer-se.

I quants seran?
Seran quinze pisos dobles de 40 m2, així que donaran cabuda a unes trenta persones. Constaran d’un dormitori doble, un bany adaptat i una sala d’estar-menjador-cuina, tot en una mateixa peça. A part, a la planta baixa, hi haurà un petit menjador comunitari, una sala d’estar comunitària i un pati. De fet, allà ens estem trobant amb la muralla de Vilafranca.

Això pot complicar les obres o endarrerir-les?
En principi no, perquè la muralla està al tancament del pati.El que farem és deixar-la a la vista, perquè estava enterrada, i ens l’hem trobat en rebaixar el terreny.

Aquests espais comuns es fan amb l’objectiu que les persones que hi visquin puguin socialitzar-se?
Sí, la idea és que, si ho volen, es puguin socializar, compartir estones. La solitud i l’avorriment és un gran problema avui dia i més en un col·lectiu que cada cop arriba a edats més avançades.

 

La gestió dels apartaments tutelats estarà vinculada a la residència inglada via

 

Quants i quins professionals hi haurà a l’edifici?
Hi haurà un professional les 24 hores els 365 dies de l’any a la recepció del centre i hi treballaran un tècnic en geriatria, un psicòleg, un dinamitzador i l’infermera de l’Inglada Via, que atendrà les persones que ho puguin necessitar. També es donarà el servei de podologia de la residència.

Quin serà el perfil dels residents?
Hauran de ser persones grans, però amb una autonomia personal important, és a dir, que puguin fer les activitats ordinàries de la vida sense cap problema, és a dir vestir-se, dutxar-se, etc. Tanmateix, si en un moment donat necessiten ajuda per algun motiu, la rebran.

Quina demanda heu tingut des que es va fer pública la construcció dels apartaments?
Hi ha persones que s’han anat a informar a la residència Inglada Via i han dit que els apuntessin, i això que encara falten dos anys per estar construïts. Quan ho estiguin, tancarem el cercle de serveis i assistència a la gent gran perquè tindrem un centre de dia, apartaments tutelats i una residència.

La idea és fer més apartaments tutelats en altres edificis?
Dependrà de com funcionin aquests. Si van bé, no descarto, d’aquí a 2, 3 o 4 anys, plantejar-me una altra actuació similar, però cal anar pas a pas. Haurem de veure en els gairebé dos anys que durarà la construcció dels apartaments si hi ha molt d’interès o no. Jo crec que l’edifici s’omplirà i que hi haurà una llista d’espera de persones interessades. Tanmateix, si la llista no és molt llarga, no en farem més.

 

Crec que hi haurà llista d’espera de persones interessades en els apartaments

 

Les persones que estiguin a la residència Inglada Via tindran prioritat a l’hora d’accedir als apartaments o a l’inrevés, o estaran oberts a tothom?
Jo entenc que les persones que estan esperant una plaça a la residència Inglada Via, si tenen la possibilitat d’entrar als pisos tutelats, se’ls hauria de donar una certa preferència. Però plantejar-nos un règim de prioritats si no sabem si hi ha molta demanda no té massa sentit. Si n’hi ha, estudiarem quina és la millor fórmula.

Però no tothom podrà accedir als pisos pel cost del lloguer.
Aquesta és una de les crítiques que se’ns han fet. Sabem que no és un preu barat, però és el que costa. Aquí no farà negoci ningú, l’únic que pretenem és que això sigui sostenible, és a dir, que generi recursos suficients per pagar les despeses que hi haurà. Si ho comparem amb una residència com l’Inglada Via, on es paguen uns 1.750 euros mensuals per persona, contra els 1.500 que en pagaran dues en els apartaments, és un preu relativament barat.

Si hi viuen parelles i poden compartir les despeses, sí.
Si fóssim una empresa amb ànim lucratiu, tant l’Inglada Via com aquests apartaments tutelats, com a inversió, serien un desastre. Hi ha una inversió feta que hauria de produir un rendiment i no el produirà. Nosaltres, com que som una fundació i no anem a fer negoci, el que pretenem és que sigui rendible, i els preus perquè sigui sostenible són aquests.

Quina inversió ha suposat per a la Fundació Pinnae?
Uns dos milions d’euros, entre la compra de l’edifici, la construcció dels pisos i l’equipament, que serà d’última generació.

 

Un professional estarà 24h els 365 dies de l’any a la recepció del centre per donar resposta a les necessitats

 

Els àpats estan inclosos?
No, són opcionals. La idea és que la gent que estigui allà tingui molta llibertat per entrar i sortir i fer la seva vida. Hi haurà persones que es voldran fer el menjar i n’hi haurà que voldran el càtering de l’Inglada Via. També hi haurà serveis mixtes. Els residents podran dinar al seu menjador o fer-ho amb algun veí al menjador comunitari. I si, per exemple, volen veure partits de futbol conjuntament ho podran fer, mentre que a qui no li agradi podrà mirar el que vulgui al seu apartament. També hi haurà una bugaderia comunitària. El que sí estarà inclòs en el preu serà el servei de neteja.

Pel que fa a la demanda de places a les residències, en quina situació estem a la comarca en quant a places disponibles?
Al Penedès és especialment greu el problema de places de residències de gent gran. És una de les comarques amb més déficit de Catalunya. En falten de tot tipus, tant publiques com privades. La gent viu molt, afortunadament, però això pot generar un problema sanitari, un problema residencial o social i econòmic, perquè les residències costen diners. Hi hauria d’haver més places públiques i més subvencions, però hi ha el que hi ha.

Això creu que es pot revertir en un termini de temps més o menys raonable?
No sé si des de les admistracions públiques es preocupen massa, però a la comarca tenim places públiques i privades que estan congelades des de fa anys i cada cop en fan falta més. A més, des de la crisi econòmica totes les subvencions estan aturades. Un clar exemple de l’efecte que provoca és evident a l’altra fundació que presideixo: Mas Albornà.

Com els està afectant?
Doncs hem de pagar el salari mínim a tots els treballadors i aquest augment no es compensa amb noves subvencions, per tant els hem d’assumir nosaltres. De moment, estem obrint altres vies de negoci, però altres fundacions estan a punt del col·lapse. Fins que la situació política no s’encarrili una mica i no es disposi de pressupostos, no es podrà fer res.

 

0
0
0
s2smodern