PENEDÈS ECONÒMIC

PE 93 | Fill de sastres i músics, Agustí Torelló Mata es va introduir des de molt jove en el món del cava, convertint-lo en la seva passió i la professió. Pioner, apassionat i treballador incansable, la seva trajectòria l’ha convertit en referent obligat del cava. Avui en dia les caves Agustí Torelló Mata són una empresa familiar de consolidat prestigi, amb l’impuls dels seus fills. Una d’elles, la Núria, m’acompanya durant un magnífic esmorzar a Can Rosell, la masia on va néixer el cava Krypta, on l’Agustí em mostra amb orgull la seva col·lecció de copes i d’instruments musicals.   
 

El món del vi i el cava viu moments convulsos. Què necessitaria el cava per tornar a la calma i al prestigi perdut?
Valdria la pena recordar que al Penedès tothom va començar gasificant, menys Codorníu. Amb el pas del temps, aquells cavistes van anar canviant el gasificat pel cava, sense necessitat que hi haguessin tantes intervencions ni reglaments, en veure que, tot i els seus esforços, no es guanyaven la vida. Aleshores van buscar altres camins i noves oportunitats i, amb el seu esforç i de mica en mica, van aconseguir créixer i incrementar el prestigi del cava. D’aquesta manera van anar evolucionant. Una transformació que es va fer de forma conjunta.
Nosaltres sempre ens hem emmirallat en el xampany. Jo la zona de la Xampanya la conec molt perquè hi he anat durant molt anys. Ells tenen un respecte a les coses i una unió que aquí costa molt d’aconseguir perquè hi ha molt d’individualisme. Tenen l’avantatge que l’orgull de ser francesos el tenen tots, des del president de la República, fins a l’escombriaire, i han sabut vendre bé el seu glamour.

Un fet que contrasta amb la situació actual, amb l’escissió que s’han produït arran de la creació de Corpinnat i amb una nova DO que s’està gestant amb Clàssic Penedès.
Sí, en aquella època va néixer la UCEBE la (Unión de Criadores y Elaboradores de Vinos Espumosos), que va aglutinar els cavistes, i que avui és la patronal de l’Institut del Cava. Ara les coses s’han complicat bastant, perquè una part de cavistes han decidit marxar de la DO Cava. A mi em sembla que és una mala operació, perquè el cava és conegut arreu del món, un fet que ha costat molts anys de feina. Per això crec que el que hem de fer és centralitzar això. Perdre la feina feta fins ara és fer una mala feina.

 

El cava està faltat de líders que capitanegin el vaixell

 

Creu perjudicial la sortida de Corpinnat del cava?
Això de trencar-ho tot em sembla un mal negoci i una barbaritat, perquè amb aquestes escissions el que s’aconsegueix és restar força al cava. Fins ara teníem una unitat de criteris i de presència al món. Ara hi ha gent que tant li fa això i que només vol guanyar diners. Els pares i els avis d’aquests cavistes que s’han escindit van fer una feina i aquesta generació s’ha vist amb cor de sortir del cava per fer la seva propia marca. Potser no s’estimen tant la terra i el producte. Jo hi trobo a faltar el “carinyo” i l’aportació de la gent al sector. Existeixen unes normes, però el reglament es podia modificar i, de fet, ja ho està fent el Consell Regulador del Cava amb la nova zonificació que està creant.

El fet que abans les caves eren familiars i ara hagi entrat capital estranger que té un altre tipus d’interessos hi ha influït molt?
El que passa al cava ara és que estem faltats de líders, de referents. Si no tens davant un capità que tiri del vaixell tot és molt difícil. L’última referència que hi va haver per a mi és el Josep Maria Raventós Blanc, de Codorníu, que era un home proper a la gent i va ser alcalde de Sant Sadurní.
L’entrada de Henkell a Freixenet i d’un fons nordamericà a Codorníu ho ha canviat tot. Hi ha molta gent que ha criticat aquestes caves, un fet que lamento, perquè l’obra de Freixenet per a mi ha estat molt important. Si el Josep Ferrer no hagués agafat un bon dia una cartera i hagués anat a voltar món a veure què feien, no els coneixeria ningú. Després es pot discutir si ho ha fet més bé o més malament. Potser tot hauria pogut ser diferent, però el que està clar és que el senyor Ferrer és història viva del cava i que va fer un treball molt dur, en una època en la qual ningú coneixia el cava.

Creu que manca comunicació i difusió de les bondats del cava?
Tenim moltes mancances. Un exemple clar és que no hi ha gairebé llibres sobre el cava. Cap cavista, a banda de mi, n’ha pogut escriure cap? Sembla difícil de creure. Jo ja en fa 25 anys que en vaig fer un, El cava i jo, en el qual explicava els viatges que fèiem els membres de la Confraria del Cava pel món. Per això, crec que, com a mínim, caldria tenir un equip professional que expliqués bé què fem i com ho fem.

El mes passat va rebre un reconeixement de la Confraria del Cava a la seva trajectòria. Devia ser emocionant rebre’l, sent vostè un dels fundadors.
Sí, va ser un acte molt emotiu. Durant el discurs que vaig fer vaig parlar dels orígens i del sentit de la Confraria i vaig dir que hauria de ser el braç lúdic del sector. Crec que els impulsors, o no ens vam saber explicar bé o ho vam fer malament, perquè la Confraria no és cap invent estrany. Vam agafar la idea viatjant pel món, en veure que durant l’època de la collita, cada celler o cada poble feia la seva festa. Nosaltres no en teníem cap i, per això, uns quants cavistes vam decidir impulsar-ne una, inspirada en la de la Xampanya. La vam presentar al Castell de Sant Martí Sarroca. Vam convidar els cavistes a conèixer-la i a formar-ne part, tot i que va ser difícil, perquè hi havia un cert recel. Després ja vam construir l’edifici actual, a Torre-ramona (Subirats), on duem a terme les activitats.

 

Falta il·lusió i entusiasme en el món del cava per fer les coses pel gust de fer-les 

 

Vostè és un ferm defensor de les varietats tradicionals del Penedès.
Sí, jo vaig fer tota l’oposició que vaig poder al Consell del Cava quan es va discutir aquest tema perquè considero que les nostres varietats, el macabeu, el xarel·lo i la parellada són úniques al món, mentre que el chardonnay o el pinot noir es troben a altres indrets Si amb aquestes varietats som capaços de fer els caves que fem avui dia n’hem d’estar contents.

I amb elles va fer el Krypta, que és un referent mundial.
I tant, és una bona mostra. Ja l’ampolla la va fer un artista perquè la voliem original, singular. Ens van fer moltes propostes i vam arribar a la de l’àmfora. Això és bonic perquè aquesta ampolla és la nostra targeta de presentació i està molt ben valorada, tot i que fem tirades molt curtes.

 

La confraria del cava hauria de ser el braç lúdic del sector

 

És part del seu llegat.
Sí, és una gran satisfacció perquè és una creació que va sorgir del no res. Va néixer a Can Rossell, on tinc un petit museu amb objectes que he portat dels meus viatges pel món. Jo no veig gent que tingui il·lusió i l’entusiasme per fer coses pel simple plaer de fer-les. Quan es va crear el Krypta, un dia el meu fill Àlex, que aleshores era petit, em va dir: Pare, si això no es ven, què en farem? I jo li vaig respondre: Si no el venem, cap problema, ens el beurem a casa. Amb aquest sentit has de fer les coses. Si fas una ampolla especial per poder guanyar cèntims, t’equivoques. Et pot donar imatge i prestigi, però no diners. S’ha de fer així, i lluitar per tot això.

Quin futur creu que té el cava?
Jo crec que Freixenet, Codorníu i Jaume Serra cobreixen de sobres el gran tiratge amb el qual cal abastar al món. Després quedarem quatre o cinc a sota que defensem la qualitat. Nosaltres estem en 500.000 ampolles l’any. Ens ha costat arribar fins aquí, i aquí estem; i no tenim ni el pensament de fer-ne més. No se’ns acut perquè tenim vinyes de qualitat a Sant Joan de Mediona i a Sant Sadurní, unes intal·lacions de celler molt exemplar i les caves també. Ho tenim tot per 500.000 ampolles. Es podria fer diferent, però cauriem ja en un altre nivell, que ni ens agrada ni ens convenç. Per fer això has de tenir molta voluntat.

De cara al Nadal, quin tipus de caves ens aconsellaria per a maridar amb els àpats de les festes?
Els gustos de cadascú són molt personals, A uns els agraden més els caves més vells, a altres els joves, o els rosats. S’ha de triar el que pugui agradar a més gent. Per a mi, un Brut Gran Reserva acompanyat de pa amb tomàquet i un bon pernil és sempre la millor opció.