Ramon Giró i Gramona

    Ramon Giró i Gramona
    Delegat de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Alt Penedès

    “La Cambra de Comerç té molt a dir en qüestions que afecten el territori”

    El gerent de les caves Jaume Giró i Giró, l’enòleg Ramon Giró, és el president del Consell de la Delegació a l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona, que integren també els empresaris Fèlix Galimany Bolet (Covides, SCCP), Maite Esteve (Vins El Cep, SL), Joan Comes (Coral Transport & Stocks, SL), Maria Vallés (Mas Palou) i Pere Mateu Munné (Timbrats Estero, SL). La candidatura “Eines de país”, amb la qual es presentava a les eleccions a les cambres catalanes, va guanyar 31 dels 40 seients en joc al Ple de la cambra barcelonina. 
     


    Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (1985) i Màster en Viticultura i Enologia, va ser director tècnic i enòleg d’Unió Cellers del Noia (U.C.S.A.), del Grup Freixenet, del 1985 al 2008, i posteriorment gerent, director i enòleg de les caves sadurninenques Jaume Giró i Giró.
    Tercera generació de la família, ha donat un impuls definitiu a l’elaboració i qualitat dels seus productes, fet que s’ha traduït en diversos premis i reconeixements.
    Va ser vicepresident de l’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE), vocal del Consell Regulador del Cava en el quart subcens, del 2013 fins al 2018, i és membre de la junta directiva de l’Institut del Cava.
    Aquest estiu es va presentar a les eleccions de la Cambra de Comerç pel grup 6, que agrupa els aproximadament 6.000 empresaris i autònoms dels sectors de la indústria de l’alimentació, begudes, tabac, fusta, suro i altres manufactures.

    És el president de la delegació de la Cambra de Barcelona a l’Alt Penedès. Què li va fer decidir-se a presentar-se a aquest càrrec?
    Quan em van fer la proposta d’encapçalar la candidatura la vaig veure interessant, perquè era una bona manera d’estar presents en llocs clau de l’economia catalana. Tanmateix, no em pensava que podríem arribar a guanyar amb majoria absoluta perquè, quan vam començar la campanya, érem gairebé uns desconeguts i, a més, representants d’empreses molt petites. Aleshores vaig fer tres trucades: una a un parent que està ficat en la política, una altra al meu fill i la tercera a un amic. Tothom em va animar perquè, tot i que podria perdre algunes vendes per la vessant independentista, no seria massa. A qui li agrada el cava segueix comprant.

    Hi havia preocupació en alguns àmbits pel fet que poguéssiu guanyar i què passaria si una candidatura independentista arribés a liderar la Cambra. 
    Hi ha 14 cadires del plenari que són d’empreses que hi volen ser, previ pagament, 6 que són de les patronals, i les altres 40, que són d’elecció per vot, que són les que vam guanyar amb 31 seients, fet que representa un èxit sense precedents. Això va ser un daltabaix per a alguns, que no s’ho esperaven i que es pensaven que veníem a cremar la institució. Després s’ha demostrat que no era així. Hi havia molt expectativa, perquè la majoria no venim de grans empreses, tot i que sí que n’hi ha alguna. De fet, l’entramat empresarial català està format bàsicament per Pimes i, en el cas de l’Alt Penedès, per exemple, hi ha un 75%, aproximadament, que són microprimes, és a dir, que tenen menys de cinc treballadors. Després més d’un 20% són de 20 a 50 i, de grans empreses n’hi ha crec que un 0,2%,. Nosaltres tenim Bon Preu, que és molt gran, n’hi ha alguna que és mitjana, i la resta són petites. Així que la representació de les empreses està molt més equilibrada que abans, quan eren més grans i, a més, la majoria procedien de la burgesia tradicional catalana.

     

    La candidatura era una bona manera d’estar presents en llocs clau de l’economia catalana

     

    Hi va haver molta disputa entre candidats i un d’ells, fins i tot, va impugnar la votació, en considerar que es van produir errors en el vot telemàtic, que s’estrenava per primer cop en unes eleccions a cambres catalanes.
    Sí, hi va haver una mica de polèmica perquè el sistema era nou i resultava complicat per a algunes empreses, però al final tot va sortir prou bé. Ara, passats uns mesos, crec que tenim bona relació amb la resta de candidats que es van presentar a les eleccions i, fins i tot, algun del plenari, com per exemple el Carles Tusquets, porta la Comissió de suport a la candidatura olímpica d’hivern del 2030. 

    Està a punt d’aprovar-se la nova llei de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya. La candidatura “Eines de país” hi ha pogut incidir en algun aspecte?
    Sí, nosaltres hi hem dit la nostra i hem demanat diverses qüestions, entre les quals la possibilitat de disposar de més finançament, ja que en eliminar-se les quotes camerals vam perdre la nostra principal font d’ingressos, i això és molt important per garantir la possibilitat de fer feina. Les cambres són un ens públic de funció privada, per tant, com a ens públic potser hauria de tenir un finançament, sense que això impliqui que hi hagi un domini o un intent de voler controlar-les.

    Però si el pressupost del Govern català segueix prorrogat això serà difícil.
    Algun dia n’hi haurà d’haver un. De totes maneres, el que tenim molt clar és que nosaltres hem de continuar treballant hi hagi o no diners. La Cambra té el seu propi pressupost, d’uns 20 milions d’euros, que està bé però que hauria de ser millor. S’autofinança i, a més, tenim recursos de reserva també, està molt sanejada, que és una de les coses que hem d’agrair a l’anterior junta, plens i delegacions. De moment hem iniciat un procés d’aportacions per a empreses que vulguin col.laborar amb el nostre projecte, a través de la nostra web: wwwcambrabcn.org

    El 28 de novembre van celebrar al Vinseum un acte públic de presentació del projecte “Catalunya 2030/40: Construïm un nou model econòmic de país” de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va presidir Joan Canadell i que va omplir l’auditori.
    Sí, el pla estratègic es va presentar a la Llotja de Barcelona, i hi van assistir les 13 cambres catalanes. En aquesll acte, el president, Joan Canadell, es va comprometre a visitar les delegacions de la Cambra, però vam pensar en organitzar un acte al Vinseum per reivindicar la nostra feina i força, per recordar als empresaris del Penedès que la cambra existeix i té quelcom a dir al territori. Va costar d’organitzar-lo, però vam omplir l’auditori.  Mobilitzar la gent sempre costa. Hi ha d’haver quelcom que et motivi o emocioni, el mateix que passa quan votem en unes eleccions al govern. De fet, per aconseguir sortir com a delegat comarcal va passar una mica el mateix, vam haver de fer moltes trucades per explicar el nostre projecte.

     

    Intentarem parlar amb el màxim d’entitats i institucions amb les quals puguem col·laborar

     

    Quins són els seus reptes com a president de la delegació de la Cambra a l’Alt Penedès?
    Aquí, a la nostra comarca, tenim moltes coses a fer. La primera és intentar parlar amb el màxim d’entitats i institucions amb les quals puguem arribar a col·laborar, com per exemple amb la Federació d’Empresaris del Gran Penedès (FEGP). Ens preocupa moltíssim el futur de la nostra identitat vitivinícola. El futur dels joves, amb la figura de l’aprenent, la fuga de talent, la transmissió en el sí de les empreses familiars...Tenim uns serveis d’assessorament i administratius únics, a l’oficina de Vilafranca, que volem ampliar properament. Hem de promocionar l’enoturisme, per exemple. Nosaltres tenim una proximitat amb Barcelona que hem d’aprofitar i una gran oferta turística a desenvolupar, per això hem de defensar el territori i el paisatge davant de possibles amenaces que hi puguin haver com la planta d’asfalt que volien fer a Pacs o el polígon de Sant Marçal-Can Vies entre Castellet, Castellví de la Marca i l’Arboç. Esperem que el nou Pla d’Ordenació Territorial ens ajudi a clarificar el futur de la nostra Vegueria.

    Els peatges són un altre greuge.
    Sí, és un tema pendent a solucionar, com també el fet que el pas de les grans infraestructures de comunicació es tingui en compte l’opinió del territori. I, com a territori, les delegacions hem de tenir importància. El que no pot ser és que ens passi l’autopista, el tren, l’AVE, el quart cinturó, el corredor del Mediterrani, i que no se’ns consulti res. Que vegis que seguim pagant un peatge per anar a Barcelona quan és la única infraestructura decent per accedir-hi, és per llogar-hi cadires. Portem molts anys així, quan hi ha formes de copagament o una quota anual com es fa a Suïssa, per exemple. Totes aquestes problemàtiques tenen un ressò a la Cambra, que és el que volem. Tenint en compte que hi ha representat tot l’empresariat, crec que hi tenim molt a dir. 

     

    Cal reivindicar la força i la feina que realitzem des de la cambra de comerç 

     

    I els de la Cambra barcelonina?
    Tenim quinze punts clau per desenvolupar durant aquesta legislatura, en diferents comissions: la màxima internacionalització de l’economia, infraestructures descentralitzades, l’impuls a l’emprenedoria i a les startups, Barcelona com a porta d’entrada del turisme, formació com a clau de futur, sostenibilitat i RSE, un model econòmic d’alt valor afegit amb salaris dignes, l’impuls a la creativitat, la innovació, la proximitat de les cambres, la simplificació administrativa efectiva, un país sense pràctiques oligopolístiques, estructures necessàries per a l’economia, sobirania energètica basada en renovables i un nou sistema fiscal.

     

     

     

     

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu