PENEDÈS ECONÒMIC

El Celler Cooperatiu de La Granada es va fundar l’any 1920 com el Sindicato Agrícola de La Granada. El celler ha estat un dels principals motors de l’activitat econòmica vinculada al món del vi i de l’agricultura del municipi. Amb el pas dels anys, s’ha anat adaptant a les necessitats de cada moment i modernitzant-se. La creació de l’Agrobotiga n’es un bon exemple i també l’arrenjament de la teulada, recentment finalitzat, que ha recuperat i donat nova vida a les bigues de fusta originals. Enguany celebren el centenari amb diverses activitats.
 

Enguany el celler celebra el seu centenari, una fita que no és gens fàcil d’assolir avui dia.
Hi ha poques empreses que els celebrin. S’ha d’estar al dia en les inversions i també seguir l’estela de les tendències del mercat. Nosaltres vam fer un canvi important als anys 80, perquè la junta d’aleshores i el president que estava al capdavant van pensar que calia fer una aposta per la qualitat. A més, des d’aleshores hem estat molt al dia de les innovacions tecnològiques i vigilant que es fessin bé les coses des de la vinya, que és molt important.
Al menys fa 12 o 13 anys que estem fent molts controls a l’entrada del raïm amb la voluntat de fer productes de gamma alta.

La cooperativa de Llorenç del Penedès també celebrava el 31 de gener el seu centenari.
Sí, està dins del grup que estem nosaltres, que és CEVIPE, format per tretze cooperatives de l’Alt i el Baix Penedès. Nosaltres vam ser al seu acte i ells al nostre.

Com celebrareu l’efemèride?
El primer acte del centenari es va decidir fer-lo l’1 de febrer perquè coincidia amb el primer que es va fer en la cooperativa l’any 1920. Va consistir en la presentació del llibre Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020): Cent anys de vitivinicultura al cor dle Penedès, obra de l’historiador Josep M. Feliu i Raimon Soler. Ells s’han encarregat de redactar-lo, però no han estat sols, perquè hi ha hagut una junta del centenari, que s’ha dedicat a rellegir les actes i treure el que semblava més interessant i ells han fet la seva feina. Tot i això aquest llibre no només parla de la cooperativa de la Granada, sinó també de la història del poble, la comarca, empreses lligades a aquest món, etc., perquè tot hi està relacionat. A més del llibre, vam presentar un nou cava ecològic.

 

Les cooperatives han d’anar evolucionant i obrir-se més al món,  tenir una visió de futur

 

I en què consistiran i quan es faran la resta d’actes ?
El segon serà el mes de març i serà sobre viticultura aplicada a la vinya. Hem contactat amb empreses d’alta tecnologia perquè poguem fer treballs a la vinya de forma automatitzada.
També farem una altra jornada tècnica sobre l’aplicació de productes menys agressius, que farà l’ADV la Granada i Agrocevipe. També farem una jornada sobre cooperativisme el 9 de març, a càrrec del Joel Castany, un viticultor que ha revolucionat el món cooperatiu a França i l’acte central serà el dissabte 27 de juny, que consistirà en una trobada amb tots els socis i autoritats convidades.

Quants socis teniu actualment al celler?
Tenim dos tipus de socis: els que estan inscrits històricament a la secció de crèdit, que són uns 500, i els que porten el raïm, uns 165, que són el veritable motor de la cooperativa.

Quina és la vostra producció?
Al voltant de 7 milions de quilos de raïm. El 85% del vi que es produeix va destinat a cava, perquè és el que té més demanda. La resta és per a vins tranquils. El nostre celler abasta unes 500 hectàrees repartides entres els termes municipals de la Granada, Santa Fe del Penedès, el Pla del Penedès, part de Font-rubí i Vilafranca. Ara amb les mateixes hectàrees hi ha menys viticultors que fa uns anys. S’han redimensionat totes les explotacions per diferents motius, per la mecanització i per una part de gent jove que s’ha incorporat darrerament.

Quins reptes teniu de futur?
Tenim un projecte des de fa uns quants anys, liderat pel Toni Rosell i l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) de la Granada que fem el que en diem “vins a la carta”, és a dir, per a les empreses que no tenen la primera fase, fer el vi, nosaltres li fem un seguiment i això ens ha portat algun plus, perquè arribin alguns diners més als viticultors. També ens hem posat en la línia dels vins ecològics, tant en vins tranquils com caves. Fem vins per vegans i tot el que demana el mercat per estar a l’última. Fins i tot ara ens hem atrevit a fer algunes proves de vins sense sulfurós, més coneguts com a vins naturals. De cara al 2020, els reptes són continuar fent vins a la carta, contactar amb el màxim d’empreses mitjanes i petites, que són realment els nostres clients, i elaborar el que ens demanen, que són més productes especials, diferencials. Això és el que volem potenciar, perquè ens donen valor afegit envers el viticultor i la cooperativa.

 

Hi ha poques empreses que celebrin cent anys. S’ha d’estar al dia i seguir l’estela del mercat

 

Quina demanda hi ha d’aquest tipus de vins i caves ecològics?
Jo crec que el mercat va cap aquí. Ara un 20% de la producció es destina a l’ecològic. I és un nombre que va creixent en aquest segment de mercat. Si mirem cap a on vol encarar el Consell Regulador del Cava el fer els vins Reserva, Gran Reserva, nosaltres, com a empresa elaboradora de vi base, hi hem de ser i fer el que demani el mercat. No hi ha volta de full.

Quin percentatge de les vendes es destina a exportació?
Nosaltres estem dins de l’accionariat del grup Castell d’Or, que forma part de CEVIPE, i el 90% de la seva producció va a exportació. Hi vam entrar l’any passat.
Com a col·lectiu estem en aquest projecte, que és il·lusionant i crec que, econòmicament, portarà al viticultor a bon port.

Abans parlava del Joel Castanyi deia que ha revolucionat el cooperativisme. Per quin motiu?
És un líder del món cooperatiu. Treballa a l’empresa més important de França d’aquest món, i és una persona que havia estat a la Comissió Europea amb el comissari d’Agricultura, Franz Fischler, i que té una visió mundial. Jo crec que les cooperatives han d’anar evolucionant i obrint-se al món i, persones com ell, ens poden aportar una visió d’abast mundial. Al Joel el vaig conèixer al Fòrum Mundial de Cooperatives. Nosaltres, a través de CEVIPE hi assistim cada vegada que es convoca.

Què es cou en aquests fòrums?
Tenim contactes amb viticultors i cooperatives del Brasil, Xile, Argentina, França, aquest any toca a Itàlia, Espanya, i l’any passat es van afegir cooperatives australianes, amb qui hem arribat a acords de col·laboració. Mirem d’actuar en conjunt i fer negoci entre nosaltres.

No sou competència?
Sí que ho som, però crec que ens hem d’entendre. Ells de vegades necessiten de nosaltres i nosaltres d’ells. En aquestes trobades parlem de qüestions com els preus dels productes, per exemple, perquè tots ens hem de guanyar la vida i si volem atacar un mercat, per exemple, en comptes d’anar sols, anem plegats cooperatives de països diferents. Això és visió de futur.

 

Som un dels motors econòmics de la nostra zona i, per això, hem de pensar i fer les coses molt bé

 

Durant la darrera verema hi va tornar a haver polèmica pels preus dels raïm. Per primer cop algunes empreses líders del mercat el pagaven per sota dels 20 cèntims el quilo. La situació també afecta les cooperatives.
És clar, nosaltres estem al mercat i si els preus van a la baixa també ens afecta. Com a empresa tenim diferents armes per intentar evitar-ho: fem les coses ben fetes, reduïm costos i hem d’ajustar més els processos d’elaboració per destinar més a la liquidació del viticultor. Quan passem dels 6 milions de quilos de raïm, les despeses fixes baixen molt, fet que repercuteix en un major rendiment per als socis. Cal pensar que som un dels motors econòmics de la nostra zona i la finalitat de la nostra feina és que els nostres associats tinguin la major rendibilitat possible. Per això s’ha de pensar molt bé les accions i inversions que fem. Ara, recentment, hem arranjat la teulada, que era de fusta, i l’hem feta tota nova. Ha estat una inversió alta, però l’havíem de fer i ens van donar llum verda per tirar-la endavant. També volem ampliar properament l’agrobotiga perquè, amb els anys, han anat despareixent els forns i altres establiments del municipi i hi ha demanda de diferents productes de proximitat. I nosaltres, com a cooperativa, tenim una vessant social i, per tant, hem de donar resposta a les necessitats del municipi. Per això hem ampliat els horaris, per tal de facilitar al màxim les compres als veïns.

Té pensat presentar-se a les properes eleccions a la presidència del celler cooperatiu?
No ho sé, encara em queden dos anys de mandat. Ara ja tinc prou feina amb els actes del centenari. Tinc temps de rumiar-m’ho. Has d’estar convençut. I si hi ha una persona més jove i il·lusionada, també seria bo que algú agafés les regnes. Estic en plena forma, però es bo que hi hagi relleu.