PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

MÒNICA ROCA I APARICI

 

MÒNICA ROCA I APARICI
Presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona

“Cal aconseguir un major finançament per a les empreses”

La primera presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona en 135 anys d’història va visitar els dies 20 i 21 d’abril les delegacions de la Cambra de l’Anoia, l’Alt Penedès i del Garraf per conèixer de primera mà les seves necessitats i demandes. Roca, que va substituir el mes passat Joan Canadell al capdavant de la institució, d’acord al pacte de la candidatura Eines de País, i va ser investida en un ple extraordinari el 8 de març, va ser rebuda pels presidents i per membres del Consell de les tres comarques, amb qui va mantenir unes llargues converses.



Mònica Roca i Aparici és màster en enginyeria superior de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, des de l’any 1995.
Fundadora el 2006 i directora del grup d’empreses isardSAT, amb seus a Catalunya i Anglaterra, que es dediquen a la recerca en l’àmbit de l’observació de la Terra mitjançant el processament de dades d’instruments a bord de satèl·lits artificials, i en la creació de serveis per a la previsió i mitigació dels efectes del canvi climàtic.
De 1995 a 2004 va treballar a l’Agència Espacial Europea (ESA) al seu centre tècnic ESTEC, Noordwijk, Holanda, on va exercir com a responsable del sistema del radar altímetre a bord del satèl·lit europeu EnviSat. La Mònica i isardSAT han rebut diversos premis.
Des del juny del 2019, és la vicepresidenta primera de la Cambra de Comerç de Barcelona, i presidenta de la comissió d’Espai i Aeronàutic.

Quines han estat les principals demandes dels empresaris de la comarca en la visita que vas realitzar a les delegacions comarcals de la Cambra de Comerç de Barcelona?
M’agrada molt trepitjar territori i veure les necessitats que tenen cadascuna de les delegacions. De fet, els hi demano la carta als Reis Mags. A la delegació de l’Alt Penedès m’han comentat la necessitat de formació, d’un carnet de carretillers i de maquinistes, entre moltes altres qüestions. Tanmateix, un dels problemes més grans de la Vegueria Penedès és la mobilitat. Hi ha molt poc accés en transport públic entre les comarques, fet que enllaça amb una altra problemàtica, la que suposa el Quart Cinturó. S’ha fet un estudi molt interessant per posar de relleu el que comportaria per les 300.000 hectàrees de vinyes que generen més de 1.000 milions d’euros de facturació. Tot això quedaria trepitjat per dues de les opcions que hi ha sobre la taula. Això és una problemàtica molt important que nosaltres intentarem defensar allà on puguem, com per exemple al departament de Territori de la Generalitat.

Com ha afectat la Covid-19 a les empreses?
Durant la meva visita a les delegacions de la Cambra hem parlat molt dels efectes de la Covid en les empreses i hem vist que, en molts casos, el que ha salvat molts dels sectors del territori és l’exportació. També hem parlat d’una altra problemàtica endèmica del Penedès, que és la manca de relleu que hi ha a moltes empreses familiars. Per això hem parlat com des de Reempresa es pot ajudar a fer aquest salt, i que altres persones o empreses puguin agafar-ne el relleu.

 

“Apostem per una economia de més alt valor afegit, basada en el coneixement, l’emprenedoria i el talent”

 

Com penseu revertir els efectes que ha tingut, sobretot en les Pimes?
Des de l’octubre del 2019 vam establir el pla estratègic Catalunya 2030-2040 en el qual hi havia 15 eixos al voltant dels quals dirigíem els nostres projectes. Apostem per una economia de més alt valor afegit, basada en el coneixement, l’emprenedoria i el talent. El pla estratègic continua sent el mateix, perquè si alguna cosa ens ha vingut a dir aquesta crisi és que teníem raó en aquesta reformulació del model econòmic per fer-lo més robust, ja que el teníem molt fràgil. Però l’hem hagut de reprioritzar, a causa de la Covid.

Quins àmbits s’han prioritzat?
Per exemple la digitalització, que és un dels eixos que teníem, i que de fet estava en diferents eixos, s’ha hagut de prioritzar, perquè amb la pandèmia hem hagut de fer la transició digital a corre cuita. Una cosa que potser haguéssim fet en quatre anys, l’hem hagut de realitzar en sis mesos.
Després hem hagut de fer projectes dedicats a empreses que estan patint molt, perquè hem d’ajudar a que cap empresa tanqui. Un altre projecte que hem impulsat es diu Aixeca el teu negoci, per revifar-lo. Hem ajudat més de 9.000 empreses del territori, un nombre molt important, si es té en compte que n’han tancat 20.000 a Catalunya per la pandèmia. Creiem que un cop has deixat morir una empresa, ja no la recuperes, i tornar a aixecar-la costa molt més que haver-la mantingut viva, encara que sigui a mínims.

 

“Des de la cambra de Comerç Hem d’ajudar a què cap empresa tanqui”

 

Que hagin tancat tantes empreses també haurà afectat, de retruc, la Cambra.
Els recursos camerals no venen de les empreses, però com que ara hi ha problemes de finançament per tot arreu, des de la Generalitat nosaltres esperàvem rebre’n molt més del que ens ha arribat i hi ha un enuig evident i una lluita per aconseguir-ne més. Nosaltres el que argumentem és que els diners que es posen a la Cambra no es queden a la Cambra. Tot es multiplica, es generen serveis que ajuden a les empreses. Per tant, és un moment en què cal el finançament a les empreses, tant el directe, que nosaltres reclamem per a totes les empreses, com l’indirecte, en serveis que els poguem donar nosaltres per ajudar a què aquestes empreses no tanquin.

 

La Llei de Cambres és una demanda històrica de la Cambra.
L’objectiu no ha canviat. Lamentablement no va poder ser en la legislatura del govern anterior. Ara esperem que sí. Nosaltres no hem deixat de treballar per tal que el primer dia que hi hagi govern, sigui la primera llei que pugui entrar.

 

“Espero que el meu cas sigui un punt d’inflexió i que hi pugui haver més presidentes de la institució”

 

El fet de ser la primera dona presidenta de la Cambra de Barcelona en 135 anys deu ser un gran repte.
Jo sempre dic que és un repte ser president de la Cambra, independentment de ser home o dona. Però sí que es veritat que després de 32 presidents i 135 anys, no deixes d’estar al punt de mira només per aquest fet. El que espero és que el meu cas sigui un punt d’inflexió i que, a partir d’ara, es normalitzi la situació hi pugui haver tantes presidentes com presidents a la institució.

Ets una referent per a la resta de dones en molts aspectes.
És important crear referents, i que a l’imaginari de les noies també hi sigui el fet d’arribar a ser presidenta d’una Cambra de Comerç com aquesta.

 

 

0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 110