MIQUEL TORRES MACZASSEK
CEO de Família Torres
“El vi negre té una gran oportunitat per tornar amb força al Penedès”
El director general de Família Torres ho té clar: cal apostar per l’agricultura regenerativa perquè el canvi climàtic ja està aquí i s’ha de fer quelcom per lluitar-hi. Aquest tipus d’agricultura és la més avançada en la fixació de carboni, vital de cara al futur, i una pràctica emmarcada en el programa Torres&Earth, que té com a objectiu reduir les emissions un 55% el 2030 en comparació al 2008 i ser neutre en carboni el 2050. Un gran repte en el qual van donant passes fermes, i en el qual també s’hi emmarca la recuperació de les varietats ancestrals.
Miquel Torres és el director general de Família Torres des del 2012 i representa, juntament amb la seva germana Mireia, la cinquena generació d’aquest centenari celler altpenedesenc.Llicenciat en Econòmiques i Empresarials per ESADE i l’Escola de Negocis Kenan-Flager de Carolina del Nord, també va estudiar enologia a la Universitat de Rovira i Virgili. Després del seu pas per empreses de gran consum i del món dels perfums, es va incorporar al negoci familiar el 2004 com a director del celler Jean Leon, i més tard, com a director de màrqueting de Família Torres. Va dirigir durant tres anys el celler Miguel Torres Chile.Focalitza els seus esforços en l’elaboració de vins de vinyes singulars o finques històriques, la recuperació de varietats ancestrals i la lluita contra el canvi climàtic. És membre permanent del Consell Regulador de la DO Penedès i de la DOQ Priorat i presideix la patronal dels productors de vi del Penedès UVIPE.
Com està funcionant l’agricultura regenerativa que esteu aplicant al celler?
Aquesta pràctica s’emmarca en el programa Torres&Earth que vol aconseguir reduir el 55% de les emissions el 2030 i que a partir del 2050 tinguem un impacte positiu en el clima, és a dir que neutralitzem la nostra petjada de carboni. En aquest marc, quedava una assignatura pendent i era que fer en agricultura per adaptar-nos millor al canvi climàtic. Ja fa molts anys que la majoria de les nostres vinyes són ecològiques, com s’està fent a bona part del Penedès, però no es contempla massa el balanç de carboni. En canvi, l’agricultura regenerativa és l’agricultura del canvi climàtic, la que està més orientada a capturar el carboni atmosfèric i fixar-lo en el sòl. La biodinàmica fa algunes coses, però l’agricultura regenerativa és més complerta.
En què consisteix aquest tipus d’agricultura?
Es basa molt en imitar la natura, el que faria un bosc. Un sòl amb una bona fertilitat és capaç d’emmagatzemar el carboni. Com fer que el carboni atmosfèric que hem emès nosaltres el segrestem en el sòl? A través de les cobertes vegetals. Cal fer que en la vinya el sòl sempre estigui verd per tal que les plantes captin el CO2.
És una forma diferent de treballar els sòls.
És un pas que pot semblar novedós però segurament és el futur de l’agricultura. Un fet clar es que la fertilitat en els sòls a Europa ha baixat un 50% en els darrers 50 anys. A més hi ha sòls de tot el món que s’han desertitzat per un ús agrícola intensiu. Recuperar els sòls és una tasca que és a mitjà termini. Necessitem quatre o cinc anys almenys per copsar les diferències, i vuit o deu per arribar a un nivell de consolidació, però és una cosa que hem de fer pensant en els nostres fills, en com els hi volem deixar la terra.
Per això esteu plantant arbres i comprant boscos?
Ho fem amb l’objectiu de compensar emissions, tant aquí a Catalunya, on tenim 2.000 hectàrees de boscos, com a Xile. Però també ho fem al propi sòl de les nostres vinyes. Antigament sempre s’havia dit que el bon pagès era qui no tenia males herbes, qui llaurava molt, doncs és precisament al contrari, quant més llaures menys vida hi ha en un sòl, perquè trenques la superfície.
Els pagesos que treballen per a vosaltres ho entenen?
Els xoca una mica, però ho acaben entenent. Aquest és un tipus d’agricultura que no pot canviar d’un dia per un altre, cal acostumar els sòls. És un nou equilibri, un camí a seguir, però s’ha de començar. Precisament el 17 de juny celebrarem al Vinseum de Vilafranca del Penedès el primer simposi de viticultura regenerativa i crec que serà molt interessant, perquè volem que vinguin algunes de les persones internacionals capdavanteres en aquest tipus d’agricultura. A Espanya tot aquest món encara és molt nou.
Quins països són els referents o estan més avançats en aquest àmbit?
L’agricultura regenerativa va sorgir alhora en alguns països. Hi ha diferents autors que en parlen, però als quals potser no se’ls havia prestat gaire atenció. Per exemple al Japó el Masanobu Fukuoka, autor del llibre “La revolución de una brizna de paja”, a l’Àfrica, Allan Savory, que després va participar en el famós documental Kiss the ground, o a Austràlia el Darren Dotherthy, que és pioner en aquest tipus de pràctiques. Encara és un món molt minoritari, però per nosaltres és el tipus d’agricultura que té un sentit de cara al futur.
És el mateix que va passar amb l’agricultura biodinàmica o ecològica en els seus inicis.
Sí, jo recordo que la gent es mirava estranyada els primers vins ecològics, però quan veus una vinya que està tractada amb aquest tipus d’agricultura te n’adones que és la decisió correcta, perquè estàs netejant el carboni generat pel canvi i veus que té vida, des de la microbiana fins a les aus, els reptils. Una agricultura sostenible ha de ser aquesta, la que conservi la vida, no la que vagi a matar la resta de vida a part de la planta, és el monocultiu que ens havien ensenyat durant anys.
Per això és important mostrar-ho a través dels vídeos que feu a les xarxes socials.
Sí, crec que ajuden a comprendre-la. Una idea d’aquest tipus d’agricultura és com treballar amb els animals. Fa uns anys enrere, l’agricultor era també un pastor, combinava les dues tasques i ambdues es beneficiaven. Després el desenvolupament de la indústria vitivinícola els va separar. Ara estem deixant que els ramats tornin a les vinyes, perquè les fertilitzin de manera natural.
A quines finques esteu aplicant l’agricultura regenerativa?
A Mas la Plana, a Pacs del Penedès, i a Mas la Rosa, al Priorat, és on les estem aplicant més, però tenim un pla d’expansió previst de 500 hectàrees en els propers cinc anys. L’objectiu a llarg termini és fer-ho a totes les vinyes. Però requereix un temps d’anàlisi, d’entendre, necessites un temps, no es pot fer d’un any per l’altre tot. Es tot un aprenentatge.
En les varietats ancestrals també us passa?
Es un projecte que continua més viu que mai, contínuament trobem varietats antigues. Vam començar fa més de 30 anys i ja en tenim més de 50 varietats. És un procés llarg, perquè s’han de fer moltes proves tant al camp com microvinificacions, però cada cop es van plantant més i utilitzant-ne més per fer vi, les DO les van aprovant i estan arribant els primers vins fets amb aquestes varietats.
Hi ha algunes que funcionen més bé que altres?
Les que estem triant més són les que tenen més resiliència al canvi climàtic, la capacitat de madurar més tard, de tenir més acidesa, i de fer vins millors fins i tot en condicions més extremes. Els vins fets amb la varietat Forcada agraden molt però en fem poca quantitat. Ara estem plantant més vinya per ampliar la producció. També tenim la Moneu, que es va trobar a les muntanyes del Prelitoral, i que hem integrat en el cupatge del nou Clos Ancestral, la Pirene, que és una varietat molt ben adaptada als climes de més alçada, a la part del Prepirineu és fantàstica. Estem descobrint unes varietats que eren part de la nostra riquesa i que les havíem perdut.
I que a mesura que es van tastant i coneixent van agradant.
Són uns vins extraordinaris. Trobar-te per exemple una Forcada que en un clima mediterrani es pot veremar el 15 d’octubre, quan la majoria de les blanques es veremen a l’agost o a principis de setembre, i que és molt aromàtica i amb una acidesa que és superior a un Albariño, que està a la costa atlàntica. Doncs la Forcada la tenim aquí i és com una carta als Reis.
Quin tipus de varietats està costant més de trobar?
Especialment les blanques. Ens hem adonat que la majoria de varietats ancestrals que hem trobat són negres. El que indica que els nostres rebesavis feien sobretot vi negre, el vi clàssic al Penedès i Catalunya era el vi negre. Jo crec que el vi negre al Penedès, sobretot amb la recuperació d’aquestes varietats pròpies, cada cop té una gran oportunitat per tornar amb força.
S’ha de fer un procés de recerca molt gran i intens.
Pensa que des de la consolidació de la vinya al Penedès, que la van dur els fenicis fa 2.500 anys, fins a l’arribada de la Fil·loxera, a finals del segle XIX, la dominància de les varietats negres era abrumadora. Després es va plantar el que es demandava més. La recuperació de les varietats negres es una cosa molt important al Penedès, perquè la nostra és la zona més antiga de producció de vins negres de Catalunya i de les més antigues d’Espanya. Potser Cadis és més antiga, perquè els Fenicis hi van arribar abans, però immediatament després et trobes al Penedès. És una feina que s’està fent entre moltes persones i que té molt de sentit.
Esteu tornant al passat per anar de cara al futur.
De vegades per mirar cap al futur has de mirar cap al passat. És important. Jo crec que la DO Penedès ha fet una gran tasca aquí. A més ho mirem en diferents àmbits. En l’àmbit arqueològic en els darrers 15 anys hem fet moltes troballes a jaciments arqueològics de la comarca, una història que no coneixien els mateixos viticultors o cellers. Tot aquest redescobriment històric del Penedès té molt de valor també.
Per cinquena vegada consecutiva, sou la marca més admirada del món, segons Drinks International. Deu ser una gran satisfacció, per tota la tasca que hi ha al darrere.
Sí, al final és també un premi a totes les persones que ens recolzen, des dels mateixos viticultors, fins a tot l’equip de professionals, tots els prescriptors, sommeliers, periodistes a qui els han preguntat. Estem molt contents i ho podem celebrar un dia, però hem de continuar treballant. Nosaltres pensem que en cada collita podem millorar els nostres vins.
Aquesta voluntat de superació és una gran característica de la Família Torres.
Diria que és un sentiment que hem tingut sempre, d’intentar arribar una mica més lluny, de pensar que sempre ho podem fer una mica millor. Mai hem estat autocomplaents. Penso que el dia que ho siguem les coses deixaran de funcionar bé. És un sentiment que tenim tant a la família com al propi equip, que és molt professional i sempre orientat als nous reptes.
L’empresa és referent en innovació i desenvolupament.
És un peça clau per nosaltres. La meva germana Mireia dirigeix aquesta àrea d’investigació i desenvolupament i ha ajudat molt en el projecte de recuperació de varietats ancestrals. També estem immersos en un projecte de redefinició dels llevats propis de cadascuna de les nostres vinyes per tenir llevats per a cadascun dels nostres vins, una feina que pot semblar senzilla, però es una tasca d’investigació genètica importantíssima, de molts anys, que ara està cristal·litzant també.
