PENEDÈS ECONÒMIC

Nina va ser la convidada d’honor de la 14a Trobada de Dones d’Empresa, que es va celebrar el dijous 15 de juliol a la Masia Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues. La cantant, actriu i empresària barcelonina és impulsora de Nina Acadèmia, el primer centre de pilates i veu d’Espanya, que va obrir portes el gener de 2014 a Sant Cugat del Vallès. Durant la trobada va parlar de les seves inquietuds i de les tres lliçons que havia extret de la pandèmia:afinar la capacitat d’observació, reaccionar ràpidament i fer sempre les coses bé.

Tothom et coneix per la teva vessant artística, però no tant com a empresària. Com va néixer aquesta inquietud?
Jo no he tingut mai vocació d’empresària ni d’emprenedora. De fet, el meu projecte neix de la curiositat, de la necessitat de crear un projecte pedagògic entorn l’educació, l’entrenament i la rehabilitació de la veu, però no neix de forma conscient. Però el resultat és que et trobes immersa en aquesta aventura de ser empresària i del que això comporta, de professionalitzar-se al màxim, per tal de fer les coses bé . Al meu terreny, que és la veu, jo ja procuro fer-ho bé, però hi ha una part que envolta el servei que dones i aquesta és la part que més desconeixia, i la veritat és que és una experiència enriquidora des del punt de vista de la gestió de l’equip humà, que per a mi és tot un aprenentatge.

Quanta gent treballeu ara a l’Acadèmia Nina?
Ara som molt poquets. Abans de la pandèmia érem deu i ara som cinc. Bàsicament t’adones que, per molt que tinguis aquest somni o desig de materialitzar aquesta suposada idea de negoci, sense equip no pots fer-ho. De fet, penso que és de les coses que més he patit durant la pandèmia, per l’equip, que no pel projecte en sí. Feia patir que aquell equip tan cohesionat es desfés. T’adones que sense l’equip no pots fer res del que et proposes fer i que els necessites per a tot. Veus que l’equip que has anat creant està molt implicat i que se l’estima, i això costa molt de fer créixer i de conservar.

El projecte va néixer mentre estaves a l’acadèmia d’OT?
No, va néixer molts anys després. Neix d’una etapa en què començo a estudiar logopèdia, i la curiositat pel cos, per la veu, i una relació que jo veig clara. Ho vaig voler posar de cara al públic, disposar d’un espai; experimentar amb més gent. Va ser tot un procés d’aquells que t’arriben a la vida. De sobte el meu camí es va bifurcar, un que és el que sempre havia fet, l’artístic, i un altre cap a la docència. I embolcallant tot això, el vessant empresarial.

Quin és el perfil dels vostres alumnes?
Ens adrecem als professionals que canten, que parlen en públic i que tenen un problema de veu. A més a més, som un centre de pilates.

Què té a veure el pilates amb la veu?
És important la preparació física per la veu. Molts dels problemes que tenim no s’originen a la veu, sinó al cos, a males posicions, tensió, etc. Al meu ofici, si no tens una preparació física, difícilment el pots aguantar, és molt exigent. Fer vuit funcions setmanals és molt complicat, la veu i el cos no t’aguanta i més quan ets gran. Jo sempre ho he sabut, i quan m’he fet gran encara més, i d’aquí neix el meu interès en estudiar la veu amb profunditat i donar solucions a les persones que, com jo, treballen de forma exigent amb la veu.

Va començar a estudiar logopèdia amb gairebé 40 anys.
Sí, amb 37 vaig fer l’accés a la universitat, i em vaig graduar l’any 2014. M’ho vaig passar molt bé estudiant, perquè tenia tot el sentit conèixer bé l’instrument que més faig servir.

Quants alumnes teniu a l’acedèmia?
Molts. La majoria són cantants o amateurs que es volen professionalitzar, també tenim persones amb problemes de veu, molts mestres i moltes persones que venen a preparar les seves habilitats comunicatives (preparar discursos, presentacions, ponències, etc.).

Les habilitats comunicatives cada cop són més necessàries, però no s’ensenyen a l’escola.
Sí, i s’hauria de fer. A mi un dels aspectes que més m’agrada treballar són les habilitats comunicatives. És bonic ajudar els altres i crec que tinc més capacitat per fer-ho pels demés que per a mi mateixa, perquè entens què vol transmetre i proposar-li un full de ruta per transmetre millor.

Quin missatge volia transmetre a la trobada de Dones d’Empresa?
Es feia difícil parlar sense referir-se a la pandèmia, però jo volia fer-ho des de la vessant positiva, de l’aprenentatge que jo n’he tret. He après que l’observació i l’acció, la reacció ràpida són fonamentals i que, com deia el meu pare, “fes-ho sempre bé”, és a dir, no perdre mai de vista que el que és el nostre ofici o la tasca que desenvolupem l’hem de fer sempre bé, malgrat les circumstàncies, perquè a tots ens agrada sentir-nos ben tractats, rebre un bon servei i això no ho hem de perdre de vista. Fixa’t que hem començat l’entrevista parlant de quan va començar la meva trajectòria com a empresària. Doncs jo vaig impulsar Nina Acadènia per ajudar la gent, perquè m’estimo la veu, i l’he patida. Això és el que a mi em va moure, i no ho puc perdre-ho mai de vista, malgrat que vingui una pandèmia i s’ho endugui tot per davant.

Com us va afectar la pandèmia al negoci?
Tot ha canviat molt, perquè al centre ens entraven 25 persones diàries i ara no entra ningú. Però, en canvi, tenim molta demanda a través de correu electrònic. Per això hem desenvolupat tota una línia d’atenció fàcil, entenedora i ràpida de cara a l’usuari. Sempre cal observar quines són les tendències i els comportaments de tots, i donar la resposta que volen. Avui dia tot ha de ser molt ràpid.

 

Vaig impulsar nina acadèmia per ajudar, perquè m’estimo Molt la veu i l’he patida també

 

Ha estat complicat fer les classes online?
No ha estat complicat perquè la majoria dels nostres usuaris són joves i estan molt avesats. Fins i tot aquesta maledicció, en el fons, ha estat una benedicció, perquè nosaltres ja fèiem alguna classe online, però no convivia de la manera que ho fa ara. A partir d’aquí el que hem fet és oferir més flexibilitat, perquè es pot escollir. La benedicció de tot plegat que et comentava és que just abans de l’inici de la pandèmia, el febrer de l’any passat, començava a impulsar un projecte de formació vocal en línia.

Hi ha molt d’intrusisme en el seu món?
No, sempre t’hi pots trobar, però la veu fa molt de respecte, fins i tot als propis logopedes. Jo em vaig formar com a logopeda i imparteixo classes a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) als futurs logopedes i la meva dèria és que s’atreveixin a fer veu. Però els fa molta impressió. La veu és un instrument que no veiem, només el sentim, i dir-li a una persona fer quelcom sense conèixer fisiològica i anatòmicament l’instrument, fa molta angúnia. A més, una persona amb un problema de veu sap quan algú l’està fent treballar en la línia correcta i quan no.
Feia patir els alumnes d’OT pels problemes de veu?
No, allà era una tasca diferent. El que patíem era per muntar una gala setmanal, en què tot havia d’estar perfecte, que era molta feina, i que els alumnes eren molt joves, i s’ho prenien tot d’aquella manera.

El programa i les gales es vivien intensament.
Allò és un context molt excepcional, perquè tens molta responsabilitat en ser un programa de televisió, saps que t’estan veient milions de persones, i senties la pressió. Però la meva màxima pressió era amb els meus caps, perquè estiguessin contents amb la gala que muntàvem i que els alumnes pugessin a l’escenari segurs i convençuts del que feien. Aquesta era la meva tasca, i és molt diferent a la que fem a la meva escola.

Ha tingut algun alumne del programa a la seva acadèmia?
No, de professionals en tenim pocs, més aviat són amateurs en vies de professionalització. Tot i que n’hem tingut algun que s’ha interessat pel programa de cos-veu, en què jo em singularitzo, perquè hi ha poca gent que faci aquest treball.

 

Estic treballant en el musical d’una pel·lícula molt famosa, que s’estrenarà l’agost de 2022

 

A tot Espanya?
L’any passat vaig acabar un màster en recerca clínica sobre la veu. De fet, la meva tesi és com afecta la postura i la tensió muscular a certs aspectes de la veu. Aleshores fent la recerca bibliogràfica t’adones que hi ha poca literatura sobre això, o fent la recerca per internet veus des de quin punt de vista treballen els professionals de la veu. Hi ha molt poca gent.

Es va assessorar amb alguna persona en concret?
Més que res va ser que vaig començar a estudiar la veu i el cos i em vaig formar com a professora de pilates. Però tot va venir d’estirar un fil, el de la curiositat de veure com era possible que fent pilates tingués la veu i el cos molt millor. Vaig començar a estirar aquell fil, i a força de llegir i estudiar, vaig veure que hi ha certes estructures corporals en les quals la veu es recolza, com qualsevol esforç físic que fas.

Quins són els seus propers projectes?
Tinc un musical que s’estrenarà l’agost de 2022, però no puc dir molta cosa sobre això, perquè el productor està negociant amb els teatres de Madrid. Només puc avançar que parteix d’una pel·lícula molt famosa. També seguir amb l’acadèmia i anar impulsant tot el que tenim al cap.