Joan Huguet Gusi
President del Consell Regulador de la DO Penedès
El president del Consell Regulador de la DO Penedès s’ha marcat com a objetiu executar els eixos del Pla Estratègic 2021-2030, aprovat pel ple del consell el juliol passat, amb el suport de cellers i viticultors. El pla determina uns indicadors clars de sostenibilitat que els associats hauran de complir. Els reptes més ambiciosos són aconseguir el distintiu DOQ (Denominació d’Origen Qualificada) per reconèixer l’excel·lència dels vins de la DO i limitar les vinyes peruè només produeixin per a la DO Penedès.
Quins són els projectes de la DO Penedès?
El Pla Estratègic que vam elaborar fa més d’un any va establir una sèrie de punts clars a assolir. El més immediat és que la DO arribi a ser 100% ecològica el 2025. Hem de donar uns anys de marge als que encara no estan fent-ho per tal que tot el que surti de les vinyes de la DO Penedès tingui el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), un ens que està lligat als consells reguladors.
Uns controls que són molt exhaustius.
Sí, estan molt ben fets. Per això funciona el segell, perquè de segells n’hi ha moltíssims. Nosaltres volem que sigui una cosa seriosa. Si té un vincle públic millor i si és europeu, encara millor. Que t’hagin de controlar costa, però val la pena.
Per això estan sortint molts cellers de la DO?
Hi ha molts motius diferents, però sobretot passa amb la gent que comença a elaborar. La DO és un consell regulador, fet que vol dir que regula la qualitat dels productes. Jo entenc que per a una persona que comença és una mica empipador que vinguin a casa teva a mirar i controlar què fas. Això no agrada. Molts cellers tampoc són ecològics perquè per certificar-ho es fan anàlisis molt exhaustives en les quals es busquen traces de productes químics amb una precisió molt gran. Això és com un examen que es realitza cada any, i, a més, aquests controls s’han de pagar. Per tant, per a aquells que comencen suposa un graó que costa de superar. També hi ha qüestions de l’imatge a l’etiqueta que fan que s’opti per no ser a la DO. A les etiquetes no es pot posar el que es vol, perquè es podria desinformar fàcilment els consumidors, i això no tothom ho entèn. Hi ha una regulació europea que estableix els criteris a seguir. Això s’ha d’endreçar, cada paraula que hi surt vol dir quelcom i s’ha de respectar
Les etiquetes dels vins han evolucionat i s’han modernitzat molt els darrers anys.
Sí, potser massa i tot algunes, ja que si les veus al linial no saps si és un vi o què és. Això no sé si és bo. Jo el que vull és fer valer les vinyes, el territori i el meu país, no que el millor artista vengui l’ampolla més cara. Vull que la millor vinya faci el millor vi i sigui el més car. Els artistes que facin quadres. A mi m’agrada que expliquem les coses com són. Estic convençut que el nostre és el millor país del món i no m’agrada que algú ho barregi amb altres coses. No tot es fa com s’havia fet.
“Tot el que surti de les vinyes de la DO Penedès ha de dur el segell de la CCPAE”
Potser hi ha d’haver una progressió, però sostinguda.
Al món del vi abans hi havia poca exigència, tot s’hi valia, Però ara amb el coneixement, la capacitat i l’entorn que tenim, hem de ser més exigents, perquè a l’Europa del segle XXI, si no fem les coses molt ben fetes, no ens ensortirem.
Per la gran competència mundial que hi ha?
El vi barat, com els cotxes i altres elements, es fa a mil quilòmetres d’aquí, on hi ha gent que cobra menys. Una part del sector encara creu que podem ser competitius en el producte primari, i no és així, perquè tenim uns costos socials elevats, que s’han de conservar. Però això implica que no podem ser el low cost ni de les corbates, ni de les samarretes ni de res. Els productes barats els haurien de fer en un altre lloc, no a Europa, perquè sempre hi haurà zones que tenen costos molt inferiors. Nosaltres hem de donar més valor afegit. No podem treballar el low cost, perquè se’ns menjaran.
Però a Itàlia i a d’altres llocs es fan molts vins barats.
Sí, però a Itàlia el raïm es paga a un euro el quilo. Allà el pagès viu millor que aquí.
“volem un registre exclusiu per assegurar que el raim de la DO Penedès vagi a parar a la DO”
Es podrà pagar millor el raïm, tal i com reclamen els pagesos?
Sí, perquè el nostre competidor és el nostre veí. Hem aconseguit fer la bombolla més barata del món i amb un mètode champenoise que és el més complicat del món. Aquí no hi ha empresaris bons ni dolents, cooperatives bones o dolentes ni pagesos bons o dolents. A veure si prenem consciència tots que aquest mètode no es pot anar estirant.
Que no hi hagi aquesta consciència de la importància de la qualitat no s’entèn.
Tothom la volem, però no es treballa per igual. Per això, el Pla Estratègic 2021-2030 del Consell Regulador també vol un registre exclusiu per assegurar que el raïm de la DO Penedès vagi a la DO Penedès. Ara, com que les vinyes estan inscrites a diferents DO, el raïm no se sap ben bé on va a parar. Això cal controlar-ho, perquè sinó és com una gran cassola on es barreja tot. Hem de fer dipòsits més petits, perquè en aquesta gran cassola es perden vinyes boníssimes. Nosaltres volem que la vinya que en la pesada sigui apta Penedès, només pugui ser apta Penedès, que no vagi a la gran cassola, perquè la perdrem. De manera que en la viticultura d’aquella parcel·la ja es pensi en vi tranquil i no pas en vi escumós. Això no ho farem en un dia, ni en una verema, però hi hem d’anar pensant-hi, pel bé de tots.
Fa temps que el reclameu?
S’ha de pensar que el consell pot reglamentar, però al final, quan comparteixes diferents denominacions d’origen, és l’INCAVI qui pot definir-ho, perquè és el propietari del registre vitivinícola. Així que no som tan independents com voldríem.
Ho parlareu amb la nova directora general de l’INCAVI?
Sí, cal reflexionar com està el sector per veure quins camins es poden agafar. No canvies la manera de pensar en dos dies, però s’han de modificar coses. Nosaltres volem caminar cap a una DO qualificada, però aquest pas implicarà que als cellers no podrà entrar vins de cap altra DO. Això costarà molt. Potser es podria superar aquest escull si es poguessin definir sistemes de control de la traçabilitat del raïm, del most i del vi amb sistemes de blockchain, que ajudaran tècnicament. Tanmateix, de moment, això és una carta als Reis.
“Hem de donar més valor afegit. No podem treballar el low cost perquè se’ns menjaran”
Com afectarà el canvi climàtic la collita i les varietats actuals?
El fet de compartir amb el cava denominació, varietats i història fa que hi hagi un neguit, i amb el canvi climàtic encara més, respecte de noves varietats. Ara collim 20 dies abans del que collíem fa 30 anys enrere. Aleshores el tret de sortida de la verema era el 7 o el 8 de setembre, amb el macabeu. Ara el macabeu es comença a collir el 20-25 d’agost i el 7-8 de setembre el xarel·lo, que abans es collia per la Mercè. Ara hem incorporat varietats més primerenques, però el canvi climàtic ha afectat molt.
També als vins?
El raïm que madura en nits calentes perd frescor, per això hem de pensar en varietats que madurin més tard, perquè sinó els chardonnays i els pinots noir potser aniran desapareixent. En canvi buscant varietats clàssiques, a Catalunya s’ha trobat la forcada en varietats blanques i la moneu en negres, que tenen molta acidesa i maduren tard, a més de ser varietats resistents a la sequera.
Si en alguna parcel·la o a algun vi li falta qualitat al Penedès és per rendiments excessius. Cal agafar el bou per les banyes i pensar que per fer bons vins no podem fer més de 10.000 quilos per hectàrea. Tots hem de prendre consciència d’aquesta situació.
Enguany hi haurà menys producció per la sequera?
No tant, perquè hi ha grans que s’han engreixat bastant bé. La producció serà superior a la de l’any passat, ja què el míldiu ens va afectar molt però respecte d’un any normal serà entre un 5 i un 10% inferior a tota la zona de la DO Penedès. Tanmateix, la qualitat serà extraordinària, perquè té bona acidesa i bona maduració.
Joan Huguet Gusi és enginyer agrònom, copropietari i conseller delegat del celler ecològic i familiar Can Feixes, ubicat a Cabrera d’Anoia, en el límit septentrional de la DO Penedès, amb 80 hectàrees de vinyes en propietat. L’any 1996 va entrar a la junta de la patronal UVIPE, en qualitat de representat dels petits embotelladors, fins l’any 2010, quan es va fusionar amb l’Associació Vinícola Catalana (AVC). La unificació va implicar la reorganització de la l’associació, que es va estructurar en grups de treball. Un d’ells va continuar amb el nom d’UVIPE, grup que va presidir fins el 2019, quan va ser nomenat president del Consell Regulador de la DO Penedès. Actualment ocupa la vicepresidència tercera dins de la junta directiva de l’AVC.
Pertany a l’associació de cellers familiars Qalidès des de la seva creació, l’any 2004, i també a la Marca Col·lectiva de la Unió Europea CORPINNAT des del setembre del 2018.
