PENEDÈS ECONÒMIC

Josep Ametller Civill
Cofundador i director general del Grup Ametller Origen 
 

Aquest any celebreu vint anys del grup. Quina evolució ha tingut en aquestes dues dècades?

La nostra responsabilitat i obligació diària és mantenir l’essència del projecte. Vam començar venent ous i els productes de l’horta que teníem a casa al mercat els dissabtes de Vilafranca. Potser no tenien l’aspecte més bonic del mercat, però eren productes fets amb estima, amb respecte a l’ofici de casa, el de pagesos. Amb Ametller Origen volíem dignificar l’ofici i, després d’aquests vint anys, creiem que ho hem aconseguit. Tots aquests valors són els que recordem, mantenim i traslladem a tots els col·laboradors a diari.

Hi dediqueu més recursos econòmics?

Invertim sobretot en talent i coneixement, perquè ens hem d’acompanyar dels millors col·laboradors per millorar cada dia. Per exemple, produïm al Penedès, on hem convertit molta vinya en fruiters, al Maresme, al Baix Llobregat, al Delta de l’Ebre... i per fer-ho amb la qualitat que volem necessitem tenir el millor coneixement. 

Per això heu anat sumant pagesos de diferents zones?

En algunes zones com el Maresme ha passat això, que els fills han volgut seguir la feina dels pares. Nosaltres a banda de fer créixer el negoci, també tenim la missió de fer atractiu l’ofici, que no ha de ser trist o de poc futur. Nosaltres ens podem rebelar, i si fem productes diferents i bons, els pots defensar més al mercat. Per mi la clau de la pagesia és no fer productes commodity, que no aportin diferència i que competeixis en el mercat global, on és més difícil defensar el valor de la teva feina. 

El vostre principal mercat és l’àrea metropolitana de Barcelona?

Estem a prop d’una zona metropolitana de cinc milions d’habitants que necessita menjar i, per tant, hem apostat més pels productes de consum quotidià, com l’hortalissa i la fruita, a més de la vinya. Això és el que hem anat potenciant i evolucionant al llarg d’aquests 20 anys. 

Quin percentatge dels vostres productes és d’origen i quan ve de fora de Catalunya?

Varia en funció de la temporalitat, però al llarg de l’any podríem dir que un 60% és de producció pròpia i un 40% de tercers. Treballem de la mà de pagesos associats, amb els quals compartim informació i coneixements, perquè fer de pagès cada cop és més difícil si vols fer-ho bé. De fet, amb molts d’ells ens hem fet socis per poder seguir creixent. En algunes zones com el Maresme ha passat que els fills no han volgut seguir la feina dels pares. Nosaltres, a més a més de fer créixer el negoci, també tenim la missió de fer atractiu l’ofici i que es reconegui com una feina amb futur.

La verdura gairebé sempre és pròpia, perquè la podem produir tot l’any. En canvi, la fruita dolça la produïm primer a Múrcia, cap als mesos de maig i juny, i després al Penedès, cap a finals de juny i juliol, perquè les condicions climàtiques ens impedeixen produir fruita dolça aquí durant el mes de maig. Som 100% transparents amb l’origen dels productes i així ho indiquem, perquè el consumidor prengui la seva decisió. 

 

“La nostra responsabilitat i obligació diària és mantenir l’essència del projecte”

 

Com us va afectar la pandèmia, va créixer molt el mercat online?

La botiga online representa ara un 3,5% del negoci i durant la pandèmia vam arribar al 10%. Durant aquests dos últims anys hem passat per diferents fases. En el moment inicial i davant la impossibilitat de sortir de casa, ens vam preparar per oferir el millor servei al client. Això ens va ajudar a créixer i consolidar el negoci online, perquè abans de la pandèmia representava només un 1%. Seguim apostant-hi i treballant perquè l’experiència del client online sigui el més semblant possible a la que troben a la botiga física. 

Quina previsió de creixement teniu?

Aquest any volem obrir una quinzena de botigues més a Catalunya. Ara en tenim 45 a Barcelona, però la idea és seguir creixent a l’àrea metropolitana i també a tot Catalunya. Aviat obrirem una botiga a Amposta, perquè a l’Ebre tenim molta producció pròpia, que compartim amb socis locals. Volem apostar també pel sud de Catalunya, ja que té molt potencial agrícola. També renovarem una vintena de botigues més, sempre amb l’objectiu de millorar l’experiència de compra dels nostres clients i oferir-los un assortiment més ampli. 

També esteu buscant més aliances per a l’Agroparc.

Sí, tal com compartim aliances a les botigues i en la producció agrícola, també compartirem aliances a l’Agroparc. Crec que un dels problemes que tenim a Catalunya és que som poc d’aliances: ens ho mirem amb recel. La imatge de l’empresa gran sembla que sigui dolenta quan, en el context actual, o agafem múscul o tindrem dificultats per competir. Per abordar un projecte de la magnitud de l’Agroparc, que serà segurament la inversió privada més important de la història del Penedès, hem d’avaluar totes les possibilitats. Ara estem explorant totes les diferents vies de finançament possibles, entre elles també els fons Next Generation. 

 

“Sempre hem apostat per treballar la singularitat del producte”

 

Com ha canviat el projecte respecte a cinc anys enrere?

Quan vam plantejar l’Agroparc l’any 2017 la zona agroindustrial se situava en un terreny rústic i ens vam adonar que aquest era un punt feble. Quan vam parlar amb els ecologistes, ens van dir que el projecte els agradava, però que no veien bé aquest punt. Aleshores, vam buscar una solució, que passava per buscar un terreny que ja estigues qualificat com a industrial i vam adquirir el polígon de Can Juncoses, entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons

S’incrementen l’extensió inicialment prevista. 

Quin impacte tindrà aquest fet en el paisatge?

El projecte ha augmentat en dimensió a nivell agrícola. L’Agroparc ha d’estar integrat en un únic espai, per tant, vam haver d’afegir els terrenys que separaven l’Agroparc primari (que estaven al nord de la via de l’AVE), dels del sud. Tanmateix, desplacem el polígon cap a la banda dreta del torrent amb l’objectiu de mantenir el corredor ecològic existent. Per això, no entenem que els ecologistes tornin a oposar-s’hi i no vulguin ni debatre-ho. 

 

 “Volem que l’agroparc es converteixi en un demostratiu dels beneficis Que aporta la Tecnologia a l’agricultura”

 

Per què creu que els ecologistes s’hi tornen a oposar?

Vam parlar amb ells i els hi vam explicar el projecte abans de fer-lo públic i van reconèixer que havia millorat molt, que valoraven el canvi. Tot i això, aposten pel decreixement i, en aquest debat filosòfic, no podem fer res, perquè nosaltres proposem activar el territori.

Hi ha molta gent, de fet la gran majoria, que veuen el projecte com una oportunitat de posar en valor el territori, per la inversió i pels llocs i tipus de treball que generarà, però sobretot per l’oportunitat que pot representar el projecte per demostrar que es poden produir aliments generant el mínim impacte al medi ambient, convertint-nos en el primer districte agroindustrial d’energia positiva i CO2 negatiu. 

En què es basa aquest tipus d’agricultura?

Volem apostar per l’agricultura tecnificada, en la qual s’aplica la tecnologia i el coneixement per obtenir productes amb més nutrients i sabor, a través del maneig sostenible dels cultius. Per això, hem de transferir coneixement de països punters com Holanda i Israel, i que l’Agroparc es converteixi en un demostratiu dels beneficis que aporta la tecnologia a l’agricultura. Només cal ser oberts de ment i vèncer la resistència al canvi.