“Hem de fer que el vi estigui més present a les nostres vides”

    ALba Balcells i Barril
    Directora general de l’Incavi
     

    La primera dona en els 42 anys de la història de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) fa poc més d’un any que es va posar al capdavant i ja ha mostrat la seva voluntat de transformar i renovar la institució. N’és un bon exemple el nou Pla Estratègic de l’Incavi-Horitzó 2025, presentat aquest mes a la seu a Vilafranca, que vol convertir l’Incavi en “un agent dinamitzador del sector”. El pla defineix 23 projectes clau a desenvolupar en els propers anys que contribuiran a impulsar la excel·lència en el sector vitivinícola català.

    El nou Pla Estratègic ja s’ha posat en marxa aquest any amb una inversió de 500.000 euros per situar els laboratoris de l’Incavi en primera línia internacional. Quines seran les millores que realitzareu?

    Volem aprofitar el “Next Incavi”, tal i com els anomenem nosaltres per fer diverses millores. Amb la modernització del servei d’analítiques es podrà, per exemple, ampliar els serveis en l’anàlisi de metalls pesants, precursors aromàtics, detecció de pesticides; es podran incorporar paràmetres acreditatius necessaris per a controls de qualitat dels escumosos i qüestions relacionades amb la nutrició com al·lèrgens. També es reforçaran les analítiques de terres i foliars i la producció i entrega de llevats autòctons, entre d’altres, i es reforçarà el Panel de Tast de Vins de Catalunya.

     

    Aquesta era una demanda de fa temps del sector.

    Sí, amb aquesta dotació pressupostària, que triplica el pressupost d’inversió que tenia l’institut per aquest 2022, l’Incavi comptarà amb un nou equipament que facilitarà que els responsables dels cellers no s’hagin de desplaçar fora de Catalunya. També permetrà donar resposta als diversos projectes de R+D en curs o en procés d’adjudicació.

     

    El Pla marca 23 projectes clau  a desenvolupar en els propers tres anys, un horitzó molt ambiciós. Quins són els més destacats?

    És un pla ambiciós, per això ja l’hem començat a posar en marxa i tenim el calendari de cada acció molt clar i ben definit. A banda de la millora dels laboratoris, treballarem per la definició d’una marca-paraigua del vi català. Cal un programa d’accions per potenciar el coneixement del vi català entre la ciutadania de Catalunya, que  encara no és el més consumit a casa nostra, un fet que volem intentar revertir.

    Tambe volem esdevenir capdavanters mundials en l’assegurament de la traçabilitat en el sector vitivinícola, utilitzant tecnologia blockchain per augmentar la notorietat i el prestigi del conjunt del vi català davant del consumidor final.

     

    Un altre projecte de promoció, serà la creació de la web internacional Catalan Wines com a espai de difusió de la cultura del vi català. Per quan està prevista la seva posada en marxa?

    Està prevista per a l’any vinent i es destinarà tant a professionals com a consumidors, amb una perspectiva mundial i oberta a tot el sector del vi català, perquè pugui exposar-hi la seva proposta de valor, innovacions i activitats.

     

    ”Cal un programa d’accions per potenciar el coneixement del vi català entre la ciutadania”

     

    Durant la presentació també vau avançar que voleu impulsar els vins de Finca Qualificada com a vins insígnia del país.

    Sí, volem posar en valor el territori i les persones que el treballen i creant una Gran Ruta Enològica dels Vins de Finca Qualificada com a vins insígnia del país, posant en valor el territori i les persones que el treballen i creant una gran ruta enològica dels vins de Finca Qualificada. Aquest projecte va lligat també a un pla de comunicació propi i a un programa de tastos i activitats.

     

    Abans deia que volia incrementar el consum del vi català a casa nostra. Quines accions voleu impulsar per potenciar-lo?

    Tot i que en els darrers anys s’ha avançat molt en aquest aspecte, el vi català té prou potencial com per singularitzar-se i incrementar el seu consum aquí i arreu.

    Fins fa deu anys el consum intern era d’un 20% i actualment és de més del doble (un 42%). Tanmateix, no podem quedar-nos aquí. Tenim un sector mil·lenari, amb més de 2.700 anys d’història, però que no es va professionalitzar fins fa 50 anys, quan es van crear les denominacions d’origen. Per tant, podem dir que la cultura del vi català és encara molt jove i s’ha de treballar per desenvolupar-la.

    Des de l’Incavi podem ajudar a liderar la manera de fer vi i d’entendre el vi i la vinya. Per això establirem una sèrie d’eines i estragègies per avançar en aquest camí.  L’objectiu és que d’aquí a deu anys el vi català tingui més valor.

     

    Com?

    Acostant-nos als llocs on els consumidors prenen les decisions, com les grans superfícies. Davant del linial molts dubten sobre quin vi endur-se o de quina regió i nosaltres volem explicar i deixar clar que tenim una gran oferta a Catalunya, basada en un gran producte, un paisatge increïble i uns grans professionals. El vi és paisatge embotellat i cal saber vendre’l bé i que es reconegui tota la feina que hi ha al darrera.

     

    També voleu apropar-vos als joves i intentar que incrementin el consum de vi.

    Sí, aquest un buit que hem detectat des de fa temps i pel qual volem apostar. Els joves associen el consum de vi amb una cosa arcaica, desfassada o elitista, quan no és pas així. Nosaltres volem comunicar-nos amb ells d’una altra manera, utilitzant els seu llenguatge i els seus canals, per arribar i mostrar-los que hi ha vins més frescos i lleugers, que poden ser una beguda igual de refrescant i de moda com les altres. Per això hem estat presents al Festival Cruïlla, per ser a prop del consumidor final. També hem fet maridatges a La Pedrera els caps de setmana amb vins de diferents DO catalanes que han agradat molt.

     

    “Per aconseguir fer el sector més sostenible, totes les baules de la cadena han de guanyar-se bé la vida” 

     

    Serà difícil que canviïn de preferències davant del ferm lideratge de la cervesa o d’altres begudes de més alta graduació entre els joves.

    Sí, és evident que tenim per endavant una gran feina per popularitzar el vi i trencar amb la idea elitista que alguns en tenen, per tal que estigui més present en les nostres vides. En aquest sentit, iniciatives com el Vijazz Vilafranca o les diverses fires de vins i caves que s’organitzen arreu de Catalunya ajuden molt a apropar el vi a la gent.

     

    Quin tipus de vi prefereix?

    Tot depèn del moment, del maridatge i de la companyia (riu). Quan era més jove sempre preferia els vins negres, però els meus pares sempre dinen amb bombolles, així que m’hi he acabat acostumant. També m’agrada molt el vi blanc.

     

    Com veu la situació del sector de la pagesia davant dels baixos preus del raïm, tot i que algunes companyies hagin anunciat increments per aquesta verema?

    Venim d’anys complicats. A la crisi estructural del sector s’hi ha afegit la pandèmia, la crisi del míldiu, la guerra d’Ucraïna, etc. Tenim per davant un treball intens per fer el sector més sostenible i, per aconseguir-ho, totes les baules de la cadena han de guanyar-se bé la vida. L’administració no pot fixar preus, però sí avançar i apostar per mesures que facilitin la transparència i l’equitat entre les baules.  Una de les eines que hem posat sobre la taula és l’estudi d’estimació dels costos de producció de raïm, elaborat pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. El darrer es va presentar aquest mes durant la Taula del Cava celebrada a Vilafranca.

     

    “El vi és paisatge embotellat. Cal saber explicar-ho bé, i acostar-nos als consumidors”

     

    És la primera dona al capdavant de l’Incavi en quatre dècades. Un fet novedós, tot i que no hauria de ser-ho.

    Sí, no hauria de ser cap novetat. Això vol dir que tenim molt de camí per recórrer. Un terç de les titulars dels centres agraris són dones, però en canvi, als llocs on es prenen les decisions les dones gairebé no hi són presents. Tampoc en el cas de les onze DO catalanes, on només hi ha una presidenta.

    Ens hem de reivindicar. Som el 52% de le societat i hem de ser als alts càrrecs d’una manera més normal, no amb comptagotes.  Això és difícil de canviar, però en el meu cas, tinc la voluntat de fer les coses diferents i fer un pas endavant en aquesta qüestió. Tal i com va dir l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans Michelle Bachelet: “si una dona entra en política, canvia la dona, si n’entren moltes, canvia la política”. 

      

    Alba Balcells és nascuda a Linyola, el 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF), màster en Participació i Polítiques Locals (UAB) i compta amb els tres certificats internacionals de coneixement del vi i dels seus processos d’elaboració de ‘Wine & Spirit Education Trust’ (WSET).
    Ha estat tècnica en polítiques agràries del grup parlamentari d’Esquerra Republicana des del 2008 a 2015. Des del 2016 fins al juny del 2021 ha estat cap de l’Oficina de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, des d’on ha participat en l’elaboració i concreció d’esmenes en les lleis de la Vitivinicultura, dels Espais agraris i del Malbaratament alimentari.
    També ha estat professora de secundària, primera tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Linyola, i portaveu de grup al Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

     

     Ja és a la venda el número 125

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu