PENEDÈS ECONÒMIC

Aurora Carbonell i Abella
Alcaldessa de Sitges 

L’alcaldessa de Sitges sempre ha estat una apassionada de les arts en general, i de la música i la dansa en particular, una passió que ha traslladat a la gestió del govern municipal. Des de que lidera el municipi, el seu grup, ERC, ha tirat endavant tres grans temes en l’àmbit cultural que feia temps que es gestaven: la dinamització del Mercat Vell, l’Escorxador i el Patronat, on es treballa un projecte relacionat amb les arts escèniques. Altres prioritats estan relacionades amb els àmbits de l’habitatge, el territori, la sostenibilitat, i el medi ambient.

Quin balanç fa de la legislatura i quins projectes realitzats en destacaria?

Aquesta legislatura ha estat molt marcada per la Covid, per tant molts projectes que teníem al Pla d’Actuació Municipal (PAM) es van alentir. Per exemple, la remodelació de l’espai cultural de l’Escorxador per a arts escèniques de petit format la teníem planificada des d’un inici, però fins ara no començaran les obres.

Un dels canvis importants que hem fet ha estat en el model de les platges, que està basat sobretot en la sostenibilitat. Després de trenta anys amb les mateixes concessions, es va fer una nova licitació  i un nou pla d’usos que definia a on volíem tenir els xiringuitos i de quina manera,  tenint molt en compte l’emergència climàtica, els temporals, etc.

Per altra banda hem donat un impuls molt gran a l’economia de l’audiovisual, que per a nosaltres és molt important, perquè al nostre municipi ve molta gent a filmar. Ens estem esforçant molt perquè vinguin empreses aquí i hi hagi un teixit productiu d’aquest àmbit, perquè és un sector econòmic que ens interessa i pel qual hem treballat molt durant aquests anys.

Quan vau entrar al govern, una de les prioritats era l’habitatge. Com s’ha avançat en aquest àmbit?

La política d’habitatge és importantíssima, perquè hi ha molta demanda, i en canvi, no hi havia oferta de lloguer. Ara acabarem la legislatura amb 175 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer que tindran un preu reonable. S’han fet a través d’uns convenis amb fundacions sense ànim de lucre dedicades a l’habitatge. Els terrenys són de l’Ajuntament, però la construcció i la gestió la realitzen les fundacions. Això ens ha anat molt bé perquè la tramitació s’ha fet amb molta rapidesa. També hem recuperat uns habitatges que es deien les Cases dels Mestres, que han estat molts anys buides. Hi havia un problema legislatiu perquè eren de la Generalitat i les vam poder desafectar. Seran dotze habitatges que s’estan acabant de rehabilitar per a emergències socials.

Quines accions destacaria en l’àmbit turístic?

Ja portem un temps treballant en l’àmbit de la tecnologia i de les dades i ara se n’estan traient els fruits. Tenim contractes amb la telefonia mòbil i gràcies a això podem saber quanta gent ve, quants dies està, on es belluga, si repeteix, etc.  Això ens ajuda molt en el tema de la neteja, la policia, etc.

La pandèmia va afectar molt el turisme i vam haver de donar moltíssimes ajudes al sector, però no va tancar ningú, perquè ens va venir molta gent de proximitat. Aquest any hi ha hagut una recuperació molt bona. El turisme internacional ha pujat, fet que s’ha notat molt, i el nacional ha repetit. De fet el sector ha dit que està molt satisfet de com ha anat la temporada. Ara tenen altres problemes com la inflació i les despeses en energia.

 

“Un dels canvis importants que hem fet ha estat en el model de les platges, que està basat en la sostenibilitat”

 

El turisme de congressos s’ha recuperat?

Sí, el 2019 anàvem molt bé, l’any  2020 i el 2021 hi va haver una davallada gran, i després es van començar a fer congressos híbrids, i des de fa uns mesos, han tornat a arrencar amb molta força. N’hem tingut alguns amb 600 o 800 persones i em consta que les reserves són bones per al 2023 i 2024. Per això crec que aquest tipus de turisme està començant a ensortir-se’n.

Quines perspectives teniu  de cara al 2023?

En l’àmbit turístic les previsions no són dolentes. Sí que és veritat que estem encara amb aquesta incertesa de què està passant amb els preus, perquè es gastarà i viatjarà menys. Per això no sabem com acabarà i estem a l’expectativa.

Nosaltres hem fet una aposta molt forta pel turisme sostenible. Vam ser dels primers en aconseguir la certificació Biosphere i ara ja hem aconseguit la certificació Gold, l’or, que és un grau més. Però no és només l’administració, sinó que els privats també s’hi van sumant com ara els hotels, esdeveniments, els llocs singulars, etc, Això ens dona una diferenciació com a destinació sostenible, que es preocupa per les massificacions turístiques i busca alternatives a l’oferta de sol i platja.

Quines prioritats teniu abans acabar la legislatura?

Nosaltres teníem en cartera tres projectes culturals importants, un dels quals és el Mercat Vell, que abans tenia una empresa privada, i que vam reobrir per a fer-hi activitats. El segon és l’Escorxador, que s’està rehabilitant. Ara tenim pendent un projecte relacionat amb les arts escèniques al Patronat, un edifici històric de Sitges que es va comprar durant la legislatura passada perquè és de la Generalitat, i que s’ha d’arrenjar. De fet, ens han donat un fons Next Generation per a poder-ho fer. En l’àmbit esportiu vam començar la legislatura obrint un camp de rugbi, on han vingut els equips més importants de Catalunya i potser d’Europa perquè és el millor que hi ha ara. Aviat també es farà un campionat de dones. També hi ha el projecte de fer un nou camp de futbol, que és el que actualment està a Aiguadolç perquè no compleix les mides per ser federats, i un nou pavelló esportiu, perquè hi ha molta demanda d’equipaments. Aquí, com a molts llocs, tenim un dèficit important d’instal·lacions esportives, quan  la demanda ha crescut enormement. 

 

“Al nostre municipi sempre hi ha algun esdeveniment” 

 

Què s’està fent en l’àmbit del comerç per dinamitzar-lo davant del hàndicap dels preus?

Una setmana abans de l’inici de la pandèmia es va constituir l’associació de comerciants i ara es torna a reactivar. No tenim molts locals buits, però sí que hi ha massa rotació, fet que no és bo.  Al casc antic vam fer un pla d’usos per limitar algunes obertures per dinamitzar el comerç, però només en alguns carrers pel tema dels preus. El comerç és molt divers i molt voluntariós, sempre intenten fer activitats, i van aguantant. A més, des de l’àmbit de promoció econòmica es van fer moltes polítiques adreçades a fomentar el comerç de proximitat. Es busquen sinergies entre grans esdeveniments i el comerç, com per exemple gimcames infantils que recorrin tots els comerços amb el leitmotiv de l’esdeveniment.

Sitges sempre celebra algún esdeveniment durant l’any.

Sí, Sitges sempre ha estat una destinació d’esdeveniments.  En tenim tants que molta gent que de vegades no sap on anar, ve a Sitges, perquè segur que hi ha alguna cosa. Hem aconseguit tenir-ne durant tot l’any i que els que fem siguin cada cop de més qualitat, o que estiguin ben repartits en el temps per evitar massificacions i poder reactivar l’economia. Això al comerç l’ajuda molt perquè hi ha activitat tot l’any.

Fins i tot se’n fan adreçats a persones d’altres nacionalitats.

Sí, de vegades es fan actes en la seva llengua i cultura. Nosaltres defensem i fem bandera de la política de la igualtat i diversitat de Sitges, que sempre  està  obert a tothom. És un segell que tenim aquí i és important, perquè el 30% de la nostra  població és estrangera i de 75 nacionalitats diferents. Per tant, forma part de l’ADN sitgetà. Aquesta diversitat és una gran riquesa.

 

“A sitges fem bandera de la igualtat i de la diversitat”

 

Recentment vau celebrar la Setmana de la Malvasia. Sembla que també ha esdevingut tot un referent i reclam al municipi.

Sí, també es patrimoni del municipi i és important donar-la a conèixer i preservar-la. Fa deu anys ningú l’hi donava cap importància, era un vi d’aquí. En canvi, ara se l’ha posat en valor i la gent l’aprecia molt més. Al Centre d’Interpretació de la Malvasia fan molta bona feina. Un exemple va ser la Setmana de la Malvasia, que es va omplir de gent interessada en provar-la i en gaudir dels actes que s’organitzaven. N’estem molt satisfets.