“El gran problema del comerç d’avui dia és la competència online”

    Joan Manel Montfort i Guasch
    Vicepresident 2n i president de l’àrea de Promoció Econòmica del CCAP

    La situació del sector del comerç i els canvis que s’estan produint darrerament per intentar incentivar-lo i lluitar contra la gran competència que suposa el comerç electrònic és un dels eixos de la conversa que vam mantenir fa uns dies amb Joan Manel Montfort, vicepresident segon del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i conseller comarcal de l’àrea de Promoció Econòmica. Montfort també va ser regidor de la mateixa àrea a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant dotze anys. 

    La situació del comerç és preocupant perquè hi ha molts establiments que tanquen.

    Quan estava al govern i era regidor de Promoció Econòmica el comerç era el sector que més em preocupava perquè ho està passant malament i ho té complicat, aquí i a tot arreu.

    El comerç tradicional està travessant moments molt complicats i això està passant tant a les grans ciutats com a les viles mitjanes i és especialment greu als pobles petits, on sovint ja no queda pràcticament cap comerç. Des dels nostres espais s’hi treballa intensament amb tota mena de mesures de dinamització i de salvaguarda, però és evident que és un problema global a la nostra societat i caldria abordar-lo, especialment des d’instàncies superiors, com ara la Unió Europea.

     

    La Unió Europea té maneres de reconduir aquesta situació?

    Està clar. Però si recordem tot allò que suposa de negatiu per a les nostres societats, potser ens hauríem de plantejar afrontar-ho. I a això em referia quan deia que les instàncies superiors, com la UE, haurien d’intervenir. Si estem d’acord que l’activitat d’aquestes grans empreses comporta conseqüències molt greus per a la nostra societat, per què no se les grava específicament? Si ho féssim, els seus productes tindrien preus equivalents o més cars que els que trobem a les botigues, i acabaríem amb l’absurd  que et surti més barat comprar un llibre per internet que baixar a la llibreria a sota de casa. Al final, em sembla que tothom entendria que la comoditat ha de tenir un preu més elevat. Més encara si així contribueix a la sostenibilitat del planeta i al manteniment del nostre model comercial tradicional i de proximitat. Ja hi ciutats que ho han incorporat com ara la taxa Amazon a Barcelona.

     

    El  problema del comerç avui dia és la competència online?

    Penso que és la principal causa. només cal veure el seu vertiginós creixement. És més còmode, més variat i sovint més barat. Té evidents avantatges sobre el comerç tradicional, però suposa una sèrie de conseqüències negatives que cal analitzar:  contribueix a la desertització dels centres comercials de les nostres ciutats; la seva logística suposa un elevat factor contaminant; contribueix a complicar encara més la mobilitat de les ciutats; els salaris són molt precaris; i la seva aportació contributiva a la societat és molt minsa, perquè utilitzen sofisticats mecanismes d’elusió fiscal.

     

    Però si es fessin descomptes o ofertes atractives no es farien més compres físiques?

    Per molt que intentis fer accions diverses és molt difícil lluitar amb el comerç online pel preu. Tal com puja el jovent, ja no compra al mercat tradicional, i això que estan conscienciats en temes de sostenibilitat, etc.  Per tant el que ens ve és pitjor. És evident que el comerç tradicional també s’ha de moure. Ha d’innovar, ha d’inventar noves estratègies d’acostament al consumidor, s’ha de digitalitzar, etc. Però és evident que la força del comerç electrònic és enorme i el més preocupant és que les noves generacions són les que més hi aposten.

     

    “Que hagi nascut l’associació Vilafranca activa és una gran notícia. Ara cal que els comerciants s’hi apuntin”

     

    Quins altres projectes sobre el comerç hi ha sobre la taula?

    Al final de l’anterior legislatura hi havia tres documents importants sobre la taula: un pla d’enfortiment del comerç local; un estudi de diagnosi i pla d’accions per dinamitzar els locals buits; i un document presentat per un grup de comerciants que després van impulsar l’associació Vilafranca Activa amb unes 50 propostes per tirar endavant a Vilafranca.

     

    El preu dels locals comercials en alguns indrets és un hàndicap.

    Ningú vol tenir un local tancat podent cobrar 2.000 o 3.000 euros de lloguer. Si ho fan és perquè hi ha més problemes al darrere del que sembla.  A la Parellada, per exemple, hi ha locals que paguen 800 euros de lloguer.  El que és cert és que hi ha propietaris que no lloguen els seus locals perquè prefereixen esperar a trobar un llogater que els inspiri plena confiança i que no els plegui al cap de pocs mesos. En aquest sentit, sóc dels que penso que és la llei de l’oferta i la demanda la que regula el mercat, com en tants altres escenaris.

     

    L’Ajuntament facilita que vinguin operadors?

    Sí, això s’ha fet, però no d’una forma sistemàtica. El que interessa és omplir els locals, perquè si trobes locals tancats és un drama, perquè s’acaba encomanant als altres. L’Ajuntament ha de ser proactiu en aquest tema, tant a l’hora d’atraure nous operadors, com a l’hora de facilitar-los la seva implantació, i lògicament, també mirant que no marxin els que ja estan implantats. Hi ha diversos mecanismes per fer-ho.

     

    Quins mecanismes?

    Des de contractar un consultor que vagi per resultats, en funció dels operadors que t’aporti; fins  l’ajut econòmic directe a aquell emprenedor disposat a obrir negoci en algun dels locals buits prèviament determinats. Hi ha ciutats com ara Vic, que ajuden amb 3.000 euros tot aquell emprenedor que ocupi un dels locals buits prèviament determinat per l’ajuntament. Així, si destines una línia de 30.000 euros cada any, aconseguiries omplir 10 locals buits cada any.

     

    Recentment ha nascut l’associació Vilafranca Activa. Com la valora i què se n’espera?

    Jo crec que és una gran notícia que hi hagi algú que hagi agafat les regnes del tema i hagi estirat per fer tot això, perquè és una feinada enorme. Ara cal que els comerciants s’hi apuntin. Una de les coses que ens deia un estudi, és que tenim la sensació que Vilafranca està molt pitjor de com està en realitat. Només arribar ens van dir que hi havia aquest sentiment i que això s’havia de canviar.

     

    I com ho voleu canviar?

    Si a l’Ajuntament hi ha una conscienciació de tots els grups que el comerç és prioritari i que cal unir esforços, el que faltaria és tenir un interlocutor que vagi apretant l’administració, i que de les més de cinquanta propostes que hi havia a l’estudi, es miri quines són prioritàries a impulsar, què valen, calendaritzar-les, etc. El sector no es pot quedar amb els braços plegats esperant a veure què passa o pensant que l’ajuntament ja ho farà tot.

     

    Quines mesures serien més factibles a curt o mitjà termini?

    Hi ha coses que són molt lentes d’aplicar, però millorar l’il·luminació o posar jardineria no és tan difícil, o incentivar la targeta comerç, fer activitats per atraure gent, etc. Per tant, jo sóc optimista del que s’està fent des de Vilafranca.  A més, quan parles amb altres persones de diferents indrets et diuen que som molt dinàmics, que passen moltes coses al municipi. Però, tot i això, el comerç està patint, com a tot arreu, i ho seguirà fent, a no ser que hi hagi canvis.

     

    “Estem portant a terme un estudi per a la reactivació del teixit comercial a l’Alt Penedès”

     

    També falten aparcaments.

    Està   clar   que   la   facilitat   d’aparcament   és   un   dels   principals   factors   que   ajuden   al   teixit comercial i que hi ha situacions que resulten estranyes o incongruents, com ara que disposem d’un aparcament de 600 places  al centre de la Vila i que no estigui ple perquè  els seus preus són alts. Hauríem de fer algun tipus de bonificació, per exemple. Per què no han funcionat els vals d’aparcament que poden lliurar les botigues als seus clients?   Per   coses   com   aquesta   també   és   important   tenir   una   associació   potent.

     

    Potser caldria fer més campanyes comercials durant l’any.

    Jo penso que es poden fer moltes coses i acabar amb estigmes tradicionals com que el “Centre Vila” no feia res o que a Vilafranca no es pot aparcar, o que els dissabtes a la tarda no hi ha ni una ànima... Totes aquestes coses es poden canviar.

     

    Aquí no sembla que funcioni massa la targeta comerç.

    La targeta comerç va néixer conjuntament entre l’associació comerciants de Vic i la de Vilafranca, fa més de 10 anys. Va ser una eina pionera i a Vic funciona molt i molt bé i en canvi a Vilafranca, no. Cal analitzar les causes, fer els canvis que pertoqui i fer que funcioni igual que a Vic, on és un èxit de ciutat, no només del comerç. Aquí una de les coses perquè sigui més utilitzada seria convertir-la en una targeta de ciutat, és a dir que no només tingués descomptes a les botigues, sinó que també es pogués aplicar per anar al teatre o per agafar el bus, per anar a la piscina o al gimnàs. D’aquesta manera seria molt més atractiva. 

     

    Fins ara hem parlat del comerç de Vilafranca, però una de les seves actuals funcions és la del comerç a la comarca, on la realitat és força diferent, oi?

    Doncs sí, en una comarca formada per 27 municipis, molt d’ells molt petits, on el comerç sovint  és molt limitat. Des del Consell Comarcal mirem d’acompanyar-los en temes de formació, subvencions, actuacions de la Diputació, ajuts per presentar-se a les convocatòries, etc. Un dels projectes importants que ara estem portant a terme és un estudi per a la reactivació del teixit comercial a la comarca. El nostre equip tècnic també participa en l’anomenat grup d’interrrelació per a la promoció de l’activitat comercial, impulsat per la Diputació, que ens permet estar al dia de les situacions en altres municipis de Catalunya i compartir mesures de potenciació del comerç de proximitat dels nostre pobles.

      

    Joan Manel Montfort (Vilafranca, 22 de gener de 1965).

    Formació
    Llicenciat en dret. Curs de postgrau en estudis tributaris per l’EADA.

    Experiència professional
    Assessor del Centre Iniciatives Empresarials (1991-92), advocat (1991-95) i director d’una entitat financera empresarial  especialitzada en finançament a les empreses (1995-2012).

    Trajectòria política
    Regidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès des de 2011. Conseller del Consell Comarcal de l’Alt Penedès al govern (des de 2019).

    Vida associativa
    Va ser membre de l’Agrupament Escolta Guia Pere II i Santa Maria de Foix de Vilafranca durant 10 anys i dels Bastoners de Vilafranca durant 15 anys. Va estar vinculat a diversos clubs esportius de la Vegueria Penedès. 

     

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu