PENEDÈS ECONÒMIC

Rafel Ramon Martorell
President de la cooperativa COVIDES.Vinyes i cellers

Aquest cuiner, format a l’Escola d’Hosteleria de Cambrils, va decidir als 39 anys deixar la seva professió per fer de pagès. El seu pare tenia uns terrenys al Pla del Penedès i va veure la possibilitat d’ampliar-los amb l’adquisió de noves hectàrees, però no s’hi atrevia perquè pensava que no tindria un relleu a la finca. El seu fill el va animar a adquirir-los, i va decidir ajudar-lo en la gestió de les terres. Finalment va optar per quedar-se al capdavant, fet que el va dur a entrar a la cooperativa Covides, ser-ne el vicepresident i ara el president.

El 27 de gener va tenir lloc l’assemblea per ratificar el càrrec que ja venies assolint des de feia uns mesos. 
Quan el Fèlix Galimany havia de començar el segon mandat al capdavant del consell rector, li vaig dir que em presentaria a la reelecció, però que el president havia de ser ell. Tanmateix, malauradament, al poc temps ho va haver de deixar per malaltia i jo vaig agafar les funcions de president de forma interina, fins que l’assemblea del dia 27 de gener em va ratificar en el càrrec. Durant l’acte també es van produir canvis al consell rector, que es renova cada vuit anys, com estableixen els estatuts. El Ricard Vallès el va deixar i s’hi van incorporar la Monste Lluisià i la Cristina Freixedes.

Com ha estat el relleu al capdavant de la cooperativa i com valora la tasca realitzada fins ara?
Ha estat plàcid, perquè quan estava com a vicepresident volia estar informat de tot per si passava quelcom. Ara entro amb moltes ganes. Ell ho ha fet molt bé, ha aportat moltes coses bones. A més, va tenir una gran desgràcia que va ser nomenat com a president el 2019, i poc després va arribar la pandèmia, la baixada de preus del sector, la postpandèmia i les guerres. Van ser cinc anys  molt complicats, però es van superar, i l’any passat ja vam poder tenir unes bones liquidacions. A més, en els darrers anys hem fet molts projectes com l’aposta del celler experimental, que ens està donant molt bon fruits i nous productes de qualitat com els Vins de Mas,  de Guarda Superior, etc.  A Covides estem apostant fort per donar més valor afegit en els nostres productes, per tenir més prestigi. Ja fa anys que estem treballant en aquesta línia i la volem continuar impulsant.

Quan va començar a funcionar el projecte del celler experimental?
Vam fer la primera presentació del vi experimental fa dos anys, el Dia de la dona i aquest any tornarem a presentar un altre el mateix dia. De fet ens hem posat com a repte fer-ho cada any per aquestes dates, perquè col·laborem amb l’Ajuntament en els actes que es fan aquell dia i a nosaltres ens agrada fer xerrades o concerts per trobar-nos. És molt interessant que s’incorporin dones, sobretot pel nostre sector que sempre ha estat molt masculinitzat. 

Quantes sòcies teniu?
En tenim força, però moltes no estan al capdvavant de les explotacions, sinó una mica a l’ombra. Vam crear una comissió perquè les dones anessin agafant pes i entressin al Consell Rector, com ha passat aquest any que n’han entrat dues, així que ja ha donat els seus primers fruits. A més estan a la comissió social, i hi participen molt activament en l’organització dels actes. S’ha donat un pas endavant en aquest sentit. En tota la història hi han hagut dues dones al consell rector. Les noves incorporacions són molt actives i t’aporten una visió diferent, la de la dona.

Quins són els reptes principals del seu mandat?
Molts dels objectius venen marcats per la continuïtat del que s’estava fent en els darrers anys, perquè els objectius ja els he anat establint en els dotze anys que fa que estic a Covides. Els principals són potenciar els productes de qualitat, amb valor afegit, per donar imatge i prestigi a la cooperativa; incidir en la digitalització i la formació, tant a nivell social com a nivell intern, i la millora dels processos.  També volem potenciar l’enoturisme, les xarxes socials i la venda online, que ja vam iniciar durant la pandèmia i ja representen un 20% de la venda directa. Tanmateix, els reptes més importants són el relleu generacional i el canvi climàtic.

Quina és la mitjana d’edat dels socis i sòcies?
És d’uns 58 anys, com el de  la pagesia en general, però també en tenim de joves. Al Consell Rector la mitjana d’edat fins ara era d’uns 40 anys. A més, estem contents perquè  està integrat per gent molt implicada.

No és fàcil atraure els joves al camp, tal i com s’ha recordat els darrers dies en les protestes del sector.
És un sector dur, i els que s’han incorporat en els darrers anys encara més, perquè els ajuts que es reben no són per fer volar coloms. Una aposta per part de l’administració per facilitar aquest relleu hauria de ser clau, perquè com s’ha d’incorporar la gent si no es poden guanyar la vida?  Hem de pensar en la sobirania alimentària i en què menjarem en el futur. En aquest sentit, la Llei de Cadena Alimentària ha anat bé per establir uns preus orientatius dels productes, però no protegeix prou la pagesia, perquè no obliga a fixar un preu  mínim,  sinó que es tinguin en compte els costos en cada esglaó de la cadena.

Abans parlava del canvi climàtgic. Com us ha afectat?
Amb la sequera dels darrers tres anys hem perdut un 60% de la producció. Vas per les vinyes i és un autèntic drama. Però aquesta situació ens ha de fer veure que cal apostar per la qualitat i no per la quantitat. Necessitem una bona formació, estar ben assessorats per part del departament d’Agricultura de la Generalitat i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per gestionar millor els sòls i aconseguir millors rendiments.

“La llei de cadena alimentària no protegeix prou la pagesia, perquè no obliga a Fixar un preu mínim dels productes agricoles”

També s’ha referit al celler experimental. Quan va començar a funcionar?
L’aposta del celler experimental ens està donant molt bon fruits. En els últims dos anys ja hem tret set productes  i dos o tres estan a punt de sortir. A més,tenim dos o tres productes d’alt valor afegit.

Quan van sortir al mercat els primers productes del celler?
Vam fer la primera presentació del vi experimental fa dos anys, el 8 de març, durant el Dia Internacional de les Dones, i aquest any tornarem a presentar un altre el mateix dia. De fet ens hem posat com a repte fer-ho cada any per aquestes dates, perquè col·laborem amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès en els actes que es fan aquel dia i a nosaltres ens agrada fer xerrades o concerts per trobar-nos. És molt interessant que s’incorporin dones perquè el nostre sector que sempre ha estat molt masculinitzat. 

Quantes sòcies teniu?
En tenim força, però moltes no estan al capdvavant de les explotacions, sino una mica a l’ombra. Vam crear una comissió perquè les dones anessin agafant pes i entressin al Consell Rector, com ha passat aquest any que n’han entrat dues, així que ja ha donat els seus primers fruits. A més estan a la comissió social, i hi participen molt activament en l’organtzació dels actes. S’ha donat un pas endavant en aquest sentit. En tota la història hi han hagut dues dones al Consell Rector i per separat. Les noves incorporacions són molt actives i t’aporten una visió diferent.

Quantes ampolles produïu anualment?
Estem embotellant gairebé 10 milions d’ampolles, entre vi  i cava, i estem presents a una cinquantena de països. Els principals mercats són Holanda, Alemanya i els Estats Units, però també hi ha països de l’Àfrica i de l’Est que estan creixent bastant. Hi ha molt de potencial en el mercat asiàtic i els Estats Units, si no torna Donald Trump.

Quin és el preu mig de venda de l’ampolla?
Estem en gairebé 3 euros, quan abans el preu era molt menor. Les gammes de Duc de Foix i del celler experimental estan entre els 8 i els 10 euros. Fins ara podíem vendre camions plens d’ampolles de les nostres marques, però ara ens hem de conformar en vendre palets, i hem de ser capaços de treure el mateix volum. I aquí tenim un repte important a nivell col·lectiu.