PENEDÈS ECONÒMIC

Marc Mellado BAYO
Director general de l’Agència de Desenvolupament NODE GARRAF

L’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf, en el seu Consell Plenari del 19 de gener, va nomenar Marc Mellado nou director general. Pren el relleu d’Isidre Also que, al llarg d’aquests anys, ha situat NODE GARRAF com una agència referent a tot Catalunya. Aquest canvi de lideratge marca un moment clau per a l’agència, que fixarà nous reptes per al conjunt del sector i el territori. Cuiner de vocació i passió, ha deixat els fogons per crear sinergies en el sector público-privat.

Des del 19 de gener és el nou director general de NODE Garraf.  S’esperava la proposta?
Doncs la veritat és que em va sobtar. De fet, l’any 2015 ja m’ho van insinuar d’alguna manera, però jo aleshores era coordinador d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament d’Esplugues del Llobregat i no podia. A més, els membres del consell que hi havia en aquell moment ja conexien la meva trajectòria perquè havia estat cap de Relacions Institucionals del conseller d’Agricultura, molt implicat en l’àmbit agroalimentari. Però després vaig acabar la meva relació amb l’administració perquè vaig decidir que volia ser més feliç.

Més feliç?
Sí, perquè, amb 18 anys, li vaig dir al meu pare que volia ser cuiner i ell em va dir que no em guanyaria bé la vida, i que només patiria. Aleshores, fa 30 anys, el sector de l’hostaleria estava molt mal pagat, amb molta precarietat i no estava ben vist.

S’estava cuinant una nova època de la cuina, la creativitat i sobretot el concepte d’alimentació saludable. Però això no s’ha posat de moda fins que fa relativament poc els mitjans de comunicació van posar en valor aquesta activitat amb programes de cuina i reality shows culinaris.

De fet vaig quedar finalista al càsting de la quarta edició del programa MasterChef. Hi ha gent que li agrada córrer, el gimnàs, passejar el gos, etc.  

Jo sóc llicenciat en Ciències Polítques i de l’Administració i en investigació i tècniques de mercat, i sóc expert en campanyes electorals i en comunicació política, per tant, jo volia ser politòleg.

El problema és que, de vegades, el meu càrrec era eventual, fet que no em permetia tenir una estabilitat. Com que estava una mica cansat d’estar sotmès al caprici temporal de les revàlides electorals vaig opositar, però les línies són tan difuminades que de vegades no sabia si estava fent de tècnic o de polític. Aleshores va nèixer el meu fill i vaig decidir que em volia reinventar i donar una oportunitat a la meva passió, que era ser cuiner. Vaig estar dos anys treballant a la cuina.

A on?
Al grup Hola Sitges de Vallcarca, al Holalà, i al Xiringuito Zero de Vilanova i la Geltrú, i la veritat és que estava molt entretingut. Però a l’Isidre Also, que era el gerent, el van fer coordinador de la Mancomunitat i va pensar en mi.

Això no era portar 400 treballadors i treballar 15 hores cada dia. Era l’oportunitat de poder treballar en un sector híbrid de l’àmbit turístic, agroalimentari, comerçial, empresarial i productor, en un territori privilegiat, amb molt de recorregut, molt potencial econòmic i amb uns paràmetres excel·lents per poder desenvolupar un model basat en temes de sostenibilitat.

Amb un pressupost limitat, i amb un equip de persones que sap el que fa i toca molt bé el seu sector.  I em vaig decidir d’acceptar la proposta.

És un gran canvi.
Sí, però jo he portat moltes corporacions, conselleries, he estat cap de gabinet d’alcaldia i tècnic superior d’un ajuntament. Tinc experiència en la corporació i en el sector i he combinat formació i origen familiar, que és la restauració. Per tant, convergeixen dues coses que em fan feliç,

Quin és el repte més immediat?
Hi ha moltes coses a fer. La meva prioritat bàsica ara és endreçar l’agència, fer una planificació estratègica, una fotografia o DAFO per veure on estem i cap  on volem anar, on la volem posicionar.

Jo tinc un objectiu claríssim, que és que l’agència sigui una veritable caixa d’eines útils al sector econòmic i al territori.

“Als 18 anys li vaig dir a meu pare que volia ser cuiner i ell em va dir que no em guanyaria bé la vida”

Hem de treballar per generar recursos al nostre sector, fomentar un model de creixement del territori que sigui sostenible, però sobretot ser capaços de conscienciar als ciutadans i ciutadanes dels canvis en els hàbits de consum. 

En quin sentit?
Parlo de paràmetres de qualitat, de proximitat, d’apostar per un model de turisme sostenible, equilibrat, respectuós, on la cultura i la gastronomia siguin pal de pagès, on generar sinèrgies,  empreses a polígons més sostenibles, amb auditories d’eficiència energètica, on la seva producció sigui respectuosa amb el medi, etc.

Primer hem d’endreçar tot això, fer una planificació i posicionar l’agència com un veritable referent, un aliat amb les institucions que tenim, amb els ajuntaments, la universitat, els sindicats, la Cambra de Comerç de Barcelona, etc. Volem també posar en valor un model de concertació público-privat com un camí entremig d’una empresa privada i l’administració, per ser molt més àgils, per donar respostes a les empreses.

En definitiva, en breu treurem el pla de mandat, on es definiran les prioritats a seguir, entre les quals concebre l’agència com una agència solvent des del punt de vista econòmic.

“La meva prioritat ara és endreçar l’agència i fer una planificació estratègica per veure cap on volem anar i on la volem posicionar”

Ara no ho és?
Hem de ser més solvents per poder donar més serveis, sinó ens estancarem. Hem de buscar noves fonts de finançament, no només la Diputació de Barcelona, sinó també la Unió Europea, la Generalitat, etc. Hi ha molts recursos en l’àrea de màrqueting digital, per exemple, que és una eina fonamental, i posar unes plataformes digitals que generin tràmits, que estalviin temps, etc. 
Hem d’intentar tenir també partners i ser capaços d’atreure inversió a la comarca per generar oportunitats i llocs de treball.

Quins són els principals usuaris de NODE Garraf?
Els ajuntaments de la comarca. 

I es podria ampliar a tota la vegueria?
No és competència nostra, però la idea seria que l’Alt Penedès, per exemple, tingués la seva pròpia agència. Seria un model de concertació.

Jo hi crec i els ens socials i econòmics també hi creuen. Ens hem d’adaptar com un guant a la realitat. Jo no puc fer polítiques de turisme a l’Ajutament de Sitges, que és el més potent i ja té les seves pròpies, però sí per Olivella, que és molt més petit. Nosaltres estem per donar una visió comarcal.

Què us distingeix d’altres organismes com la Mancomunitat Penedès-Garraf, per exemple?
El Garraf té una realitat institucional una mica atípica. La Mancomunitat té les seves pròpies competències, que no tenen a veure amb turisme, Empresa i sector productor, els ajuntaments cedeixen, i mancomunen serveis. Per exemple, nosaltres tenim empresa, ells tenen emprenedoria i el Consell Comarcal té ocupació. Això a l’Alt Penedès el Consell Comarcal ho porta tot. 

Aquestes setmanes està mantenint trobades amb representants dels ajuntaments, i d’altres organismes que formen part de l’agència.
Sí, tot i que encara estic aterrant, ja m’he reunit amb alcaldes, consellers del Consell Comarcal, representants sindicals i de la federació empresarial, i altres agents econòmics i socials del territori. El problema és processar tota la informació perquè és un sector molt dens i complex i, a més, en un moment complicat. Per exemple, tot l’episodi que estem vivint de sequera afecta el nostre sector turístic, que potser veurà minvada la seva demanda per la manca d’aigua, el sector productor per conrear una poma necessita 200 litres d’aigua, etc. 

“Hem de ser més solvents per poder donar més serveis, sinó ens estancarem”

L’aigua és un bé irrenunciable que, quan escasseja, augmenta el seu preu de producció. I què passa amb això? Que les empreses incrementen els costos de producció i el preu l’acaba pagant el consumidor final. Nosaltres confiem plenament en què les administracions prenguin decisions i facin inversions estructurals, perquè quan no puguem controlar el nivell d’aigua i es vegin afectats sectors econòmics estratègics no es ressenteixin. Però això requereix planificació a llarg termini i, quan plou, tothom se n’oblida.