PENEDÈS ECONÒMIC

Xantal Llavina Aguilar
Periodista, directora de continguts, divulgadora TIC i productora executiva

La periodista, directora de continguts, divulgadora TIC i productora executiva Xantal Llavina va rebre el 18 d’octubre el premi honorífic de Dones d’Empresa de la FEGP durant la desena edició del Congrés CREA. L’homenatge a Llavina es va fer en format d’entrevista, on la periodista va fer un repàs a la seva trajectòria i a tots els reptes als quals s’ha hagut d’enfrontar al llarg de la seva carrera, en el decurs d’una amena conversa amb Núria Salán Ballesteros, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.

Què suposa per a tu el reconeixent com a dona TIC que t’han fet des de Dones d’Empresa de la FEGP? 
Estic molt contenta d’aquest premi honorífic. Em fa molta il·lusió, perquè me l’han donat les Dones d’Empresa de la Federació Empresarial del Gran Penedès, i considero que és molt important que hi hagi dones directives, amb una visió femenina. Al Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3 em dedico, des del 2017, a parlar d’emprenedors i emprenedores i, cada 8 de març, he intentat fer un programa especial amb directives per tal de visibilitzar-les més. La meva germana és una emprenedora, el meu pare també, i per tant, que et reconeguin les mateixes emprenedores vol dir que estic fent bé la feina de divulgació en aquest àmbit, i que juntament amb el meu equip, estem donant a conèixer una realitat que a vegades no surt massa als mitjans. 

Per què creus que les directives no es visibilitzen tant? 
Sempre dic que hem d’intentar que als mitjans generalistes es parli més de les dones, visibilitzat més la igualtat, però encara costa que a molts programes hi hagi paritat. De vegades també passa el mateix amb els programes de gran audiència. Fa uns anys miraves les tertúlies a la televisió i tots eren homes, per tant, les dones se sentien molt poc identificades. Gràcies a les dones periodistes, i a la presència al Col·legi de Periodistes s’ha canviat aquesta situació i s’ha reivindicat la presència de les dones arreu. El problema és que els mitjans de comunicació estan liderats per homes. 

Què creus que s’hauria de fer perquè les dones siguin protagonistes i encapçalin més reptes i grans projectes?
Jo sempre em pregunto perquè les dones tenim por a encapçalar o liderar coses. La por paralitza. Jo he superat un càncer de mama i l’he perdut completament, tot i que no he estat mai massa poruga. Si volem canviar el món de les nostres filles, les dones hem de posar el nostre gra de sorra.Ens hem de visibilitzar més i explicar i aplicar els nostres projectes i idees. Vivim en un  món en què hi ha homes i dones i tots ens hem d’entendre i compartir lluites professionals, un àmbit en el qual ens ha costat molt reivindicar-nos. Com a dona emprenedora i directora de la meva pròpia productora, crec que totes hem de donar el màxim en tot  allò que fem i demostrar que no ha de fer cap por posar-se al capdvant de les empreses. Tinguem por a no visibilitzar-nos com a líders d’empreses i administracions! Si les dones no ens visibilitzem, no avançarem mai.

Cal fer més pedagogia a les escoles amb dones referents en diferents àmbits?
Quan jo estudiava EGB no hi havia dones referents en cap àmbit als llibres de text. Ara, per sort, les coses han canviat. Ara, per exemple, es parla a l’escola de l’Ada Lovelace, la primera programadora de la història, quan mai abans s’hauria pensat que es pogués tenir una referent així.

Quines són les teves referents?
La meva referent era la Júlia Otero perquè jo la veia per la televisió i jo deia que volia fer el mateix. També la meva mare i la meva àvia, dos grans dones, superfortes. Al món TIC sempre s’ha parlat de la Marie Curie com si fos la única dona que es dedicava a la tecnologia, quan hi ha moltes més, com per exemple Hedy Lamarr, la inventora de la Wifi. Tanmateix, com que era una actriu tan guapa de Hollywood, no la van valorar prou. 

Altres dones referents que tenim també al nostre país, de vegades, han estat silenciades com Víctor Català, que era una dona que va haver d’escriure amb pseudònim.

            
“No m’agrada que em diguin feminista. Ho sóc perquè intento lluitar per una igualtat real de cara al futur”

La teva visió feminista de la societat t’ha comportat problemes d’algun tipus a la feina?
No m’agrada que em diguin feminista. Ho sóc perquè intento lluitar per una igualtat real de cara al futur i per a la meva filla, perquè jo, de vegades, ho he tingut complicat, i no vull que passi això, ni que les dones hagin de viure sempre superant-se i demostrant que són bones. Sempre ha estat molt difícil reinvidicar-se com a dona, però gràcies a la tecnologia i a Internet, tothom pot ser emissor. Ara tothom pot fer-se un podcast, crear el seu contingut, explicar-se, i per tant, això ha permès més obertura i visibilització. Tanmateix, fins que no busques referents en altres àmbits no te n’adones.

En quins projectes estàs treballant actualment?
A la nostra productora treballem per al SuperCampus, un espai d’aprenentatge de 3cat, i ara farem contingut de tecnologia per a la gent jove, adreçada als primers de l’ESO. Per això he fitxat una presentadora de 20 anys, que podreu veure a partir del desembre o gener, per explicar tecnologia a gent jove. 
Farem una vintena de càpsules de 3 a 5 minuts sobre educació mediàtica, des de què és un algoritme, perquè una xarxa social enganxa, ciberbulling, ciberseguretat, etc. També estic treballant en càpsules sobre intel·ligència artificial explicant com i en quins aspectes canvien els sectors professionals amb la seva aplicació.