PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Antoni Castells i Oliveres

ANTONI CASTELLS
Economista i exconseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya  

“La gran solució als nostres problemes és Europa

 

PE 66 | L’economista i exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, va ser el protagonista de la conferència inaugural de les Fires de Maig o dels Enamorats de Vilafranca d’enguany que va tenir lloc el divendres 12 de maig a l’Auditori Municipal. Castells va parlar d’Els reptes de futur de Catalunya en l’àmbit econòmic al segle XXI.

Redacció | Olga Aibar.- L’Auditori Municipal de Vilafranca es va omplir de gom a gom el divendres 12 de maig per sentir la dissertació del conseller d’Economia del Govern de la Generalitat de Catalunya en l’època de Pasqual Maragall com a president. L’expectació era alta, atès el nivell de la persona que pronunciava la conferència, i el resultat no va decebre ningú. Amb una lucidesa i una gran claretat d’exposició, Castells va anar desgranant els eixos del seu discurs, que va centrar en la recessió econòmica que s’ha viscut en els darrers deu anys, el paper d’Europa i de Catalunya, i les llums i les ombres de la Unió Europea.

 


Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950) és Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona. Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, va ser director de l’Institut d’Economia de Barcelona fins el novembre de 2003.
Especialista en temes de federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’Estat del benestar, és autor de nombrosos estudis i publicacions sobre aquestes matèries.
Va treballar en el servei d’estudis de Banca Catalana, ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (1984-1989), de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat (1989-1996), Diputat del Parlament de Catalunya, i membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu (1994-2000), va ser Secretari d’Economia de la Comissió Executiva del PSC i conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2003-2010).

Una dècada perduda
Castells va iniciar la seva intervenció parlant de la recessió que va començar l’any 2007 que qualificà com “el gran sotrac de l’economia mundial des del 1930”. Segons va apuntar, “el 2009 va ser l’únic any amb un creixement negatiu del PIB mundial des de la gran recessió, a causa de l’ensorrament del PIB dels països més avançats. Aquest fet va ser especialment greu perquè va costar molt recuperar els nivells anteriors i, de fet, fins el 2017 no els recuperarem”, assegurava. Aquesta crisi ha comportat “una dècada perduda” i ha tingut implicacions polítiques com “el sorgiment dels populismes”.
L’exconseller d’Economia de la Generalitat va apuntar que l’origen de tot plegat va ser “la globalització, que té coses bones, però també conseqüències econòmiques negatives que necessiten de respostes polítiques, que el mercat sol no resol”, entre les quals impulsar polítiques públiques: “els governs han d’utilitzar els instruments que tenen per transformar la realitat, però no crec que siguin la solució de tot. Cal trobar un equilibri adequat entre els governs i els mercats. Els problemes econòmics necessiten respostes polítiques”.

 

 

Europa, qui ha patit més la recessió econòmica
També va afirmar que Europa ha patit més la recessió que la resta de països: “el malalt del món econòmicament parlant ha estat Europa, perquè ha patit per dos crisis afegides: la crisi pel fet de tenir l’euro, i la provocada per les polítiques d’austeritat que es van aplicar per sortir-ne”. En canvi, als Estats Units no s’han aplicat, i no han tingut els problemes que hem viscut nosaltres. Per aquest motiu, considera que les retallades aplicades a Espanya i Europa “van provocar un cercle viciós de llibre: L’origen del dèficit actual és la recessió, que fa que s’ensorrin els ingressos i augmentin les despeses. Quan una economia s’enfonsa, el sector públic no ha de fer polítiques constrictives de disminuir les despeses i incrementar impostos. Això se sap des de la gran recessió. És una de les grans aportacions de Keynes”.

Castells considera que el fet de tenir una unió monetària incompleta, sense la unió fiscal, bancària, ni política no funciona: “La unió monetària requereix d’instruments comuns com el Banc Central Europeu, però també d’altres coses, per això, o avancem cap a la unió política o difícilment tornarem al que hem estat”, assegurava.

En aquest punt, va mencionar la victòria de Macron a les eleccions franceses, a qui va definir com “un europeista convençut que ha guanyat aixecant la bandera de la integració política” i va assegurar que “Europa és la causa que han de fer seva els nostre fills, sobretot si els discursos polítics es basen a fer d’Europa la culpable de tot i cada país se centra només en discursos nacionals”. Aquesta, segons Castells, és “una lògica perversa, perquè cada cop més la reacció dels ciutadans és d’excepticisme i falta de credibilitat en el projecte comú”.

Per l’exconseller, la gran notícia dels darrers temps és que “un senyor ha aixecat la bandera de l’europeisme davant d’un partit clarament antieuropeista i ha guanyat. Ja és l’hora que sigui la gent més jove qui agafi la bandera de la il·lusió en la integració”, assegurava, perquè “els nostres problemes no els resoldrem en l’àmbit nacional. Només si els plantegem en l’àmbit europeu com el cas de Catalunya, podrem arribar a fer-ho”.

Els grans desafiaments de Catalunya
Castells va incidir en què “hem sortit de la recessió, però no de la crisi. Hem tingut creixements positius des de l’any 2014, però podem dir que hem sortit de la crisi si la taxa d’atur és del 13.7%?, o si la taxa d’atur juvenil és el triple que fa uns anys? es preguntava. També qüestionava “quin futur podem tenir si els salaris són indignes?”
Per això, va apuntar que un dels grans desafiaments de Catalunya és definir un projecte de país, saber el model que es vol, no només econòmic: “Cal un gran acord polític, social i dels agents socioeconòmics de cap a on volem arribar i com volem aconseguir-ho, perquè un país necessita unes certes complicitats dels seus protagonistes per saber cap on s’ha d’anar”. Per això, va apuntar que cal “compartir la visió de país que va existir durant la transició”, i insistia en què “el nostre horitzó és Europa” i que “hem de ser un país competitiu i tenir el millor estat del benestar possible” i, per això, “a Catalunya li convé navegar en mar obert. L’única prosperitat possible és la compartida”.

Seguidament, va detallar els punts forts de Catalunya, entre els quals que l’any passat va créixer un 3,5% i que la previsió per aquest any és del 3%, una dada situada per sobre de la mitjana espanyola i de la zona euro. Castells assegurava que “Catalunya està ben posicionada també en la vessant exportadora, en bona part gràcies al turisme i l’aportació de capital estranger. El seu capital humà, i la recerca que es realitza i el fet que representa el 50% d’activitats d’alt valor afegit a Espanya” són altres actius importants. Per Castells, hi ha dos aspectes clau a tenir en compte: “ser conscients del desafiament econòmic que tenim endavant i disminuir l’endeutament que, en el cas d’Espanya, és de gairebé el 100% del PIB”.

Per mantenir la competitivitat, va apuntar que “cal millorar la productivitat i disminuir els costos i, per fer això, cal instruments polítics”, afirmava. Entre aquests, indicava que el principal és “fer polítiques públiques. L’economia i la política estan relacionades. Les polítiques de l’Estat cal que convisquin amb els interessos de la societat catalana. Mentre depenguem del govern espanyol serà un pols ineludible”.

0
0
0
s2smodern