ALBERT HEREU MARÈS
Director de l’Institut Català
del Suro 
“Els consumidors
associen els taps de suro
a productes de qualitat”
PE 71 | El clúster vitivinícola català Innovi i l’Institut Català del Suro van organitzar el 9 de novembre a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca del Penedès una jornada formativa sobre la importància del tapament en vins i caves i l’optimització del procés d’embotellament. Hi van assistir una seixantena d’elaboradors i professionals del sector vitivinícola del Gran Penedès. La jornada la va obrir el director de l’Institut Català del Suro i membre de la junta directiva d’Innovi, Albert Hereu, que va explicar els avantatges d’un valuós actiu socioambiental i econòmic.
Redacció | Olga Aibar.- Per què és millor un tap de suro que un sintètic o de rosca?
Els darrers estudis que s’han realitzat, entre els quals el publicat per Wine Economics l’any passat, indiquen que els consumidors associen els taps de suro a un producte de qualitat i que comprarien abans i estarien disposats a pagar més pel vi perquè aquest haurà evolucionat de forma positiva a l’ampolla.
Una altra qüestió rellevant és que, a diferència d’altres zones productives del món, Catalunya és un país vitivinícola i surer, i aquest fet té molt de potencial i representa una gran oportunitat. S’han realitzat diversos estudis referents al suro i els possibles derivats i repercussions en el món de l’enoturisme i la cosmètica, entre d’altres. El suro té moltes coses a dir en aquests camps. El fet que sigui un producte associat a la terra és un factor més que pot aportar valor al sector vitivinícola.
Quins beneficis mediambiental tenen els taps de suro?
Els taps de suro tenen un benefici positiu envers el medi ambient. Com més taps produïm, més beneficiem la restauració del CO2 i la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.
El suro és un material natural que reté més CO2 del que emet i la seva extracció no causa cap impacte negatiu. A més, no requereix la tala de l’arbre. De fet, després de la pela del suro l’activitat biològica de l’alzina surera augmenta i la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Això la converteix en una font de biodiversitat i una barrera contra el foc, entre d’altres. A molts països hi ha un gran desconeixement sobre aquest fet, i fins i tot als Estats Units hi ha anècdotes divertides com el fet que algunes persones creuen que els taps surten dels arbres com les fruites.
Albert Hereu Marès (Girona, 1977) és director de l’Institut Català del Suro des de finals del 2014, llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i té un màster en gestió de persones per l’EAE Business School i un postgrau en gestió ambiental municipal per la Fundació Universitat de Girona.
Va iniciar la seva carrera professional a la consultoria estratègica en organitzacions, centrant-se en temes de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa, aportant els seus coneixements tant en Pimes com en empreses multinacionals.
És fundador i director de l’Estudi Tecnoambiental, empresa de consultoria ambiental amb oficines a Catalunya i Mèxic. En aquest darrer país, va ser director del programa de Màster en Administració d’Empreses Socioambientals (Green MBA) de la Universitat del Medi Ambient.
També és autor de diversos llibres.
Els taps de rosca i sintètics també es reivindiquen com les millors formes de tapament.
Les tendències a l’hora de vendre indiquen que han disminuït els tapaments alternatius. Sí que és veritat que aquests sistemes van tenir un gran creixement fa uns deu o quinze anys, fruit dels problemes sensorials que havien tingut els taps de suro, que van fer que incrementessin les vendes dels taps alternatius i la seva quota de mercat. Tanmateix, en els darrers temps aquesta quota s’ha anat recuperant en el cas dels taps de suro.
Per quin motiu?
Els taps de rosca, a l’hora de tastar els vins, han donat resultats no desitjats. Això ha fet que molts cellers hagin tornat als tradicionals. A més a més, la tecnificació que s’ha realitzat a la indústria en els darrers anys ha fet que els taps de suro tinguin més prestacions que minimitzen qualsevol problema sensorial.
La qüestió mediambiental és molt important. El consumidor està més informat, i a l’hora de seleccionar un tipus de tapament, el de suro no té competència perquè prové d’uns boscos, mentre que el sintètic prové del petroli, i el de rosca de les mines de bauxita de Guinea Equatorial.
Durant la seva presentació, va fer notar el contrasentit que suposen els vins ecològics tapats amb taps de rosca, un fet que no sembla apreciar el consumidor.
Sí, tenim enquestes que així ho indiquen, i és un fet curiós perquè no deixa de ser un contrasentit tapar-los amb taps sintètics. Això ens demostra que el consumidor potser encara no està prou informat sobre els tipus de taps de suro que existeixen.
En quina situació es troba la indústria surera catalana?
Aquesta és una indústria excepcional. No hi ha cap indústria al món que com més produeixis, menys impacte mediambiental provoquis. Com a la resta de sectors, la crisi va afectar la indústria i moltes empreses van desaparèixer o van haver de concentrar-se. En el cas dels taps de suro, l’estat de salut actualment és bo. S’exporta més del 50% de la producció i s’han introduït noves tecnologies i noves formes de producció més sofisticades i sostenibles que l’han situat a un nivell d’exigència molt alt.
Quines millores s’hi han produït en els darrers anys?
A finals dels anys 90 es va començar a treballar molt intensament en les millores tècniques i en l’optimització energètica, de control de qualitat, etc. Això ha permès que actualment s’hagi posicionat com un sector referent de l’economia circular i la bioeconomia. La sostenibilitat és un factor estratègic important que diferencia el sector surer i que s’ha sabut aprofitar.
Quantes empreses s’hi dediquen?
Unes 150 empreses que donen ocupació a entre 2.000 i 3.000 persones i que facturen uns 350 milions d’euros.
Espanya és el segon país productor del món de suro, darrere de Portugal, que actualment és una potència en aquest camp.
Els taps es fabriquen a la província de Girona, en concret a Cassà de la Selva i Palafrugell.
En quines línies de futur es treballa?
A la zona d’on vinc, l’Empordà, estem treballant en articular un producte enoturístic vinculat al sector surer. La DO Empordà i l’Institut Català del Suro estem impulsant els taps de finca, una iniciativa per tapar els vins d’alta gamma de la nostra zona amb suros també de la nostra comarca. De moment, ja tenim dinou cellers interessats en el projecte. La tendència a la proximitat donarà molt de joc en el futur.
Vostè és membre de la junta directiva d’Innovi. Expliqui’ns quins avantatges té formar part d’un clúster vitivinícola.
L’objectiu d’Innovi és promoure la competitivitat de les empreses de del sector vitivinícola català, mitjançant la col·laboració i la innovació. Les empreses que estan al clúster han fet un salt qualitatiu d’experimentar, posar-se al dia, innovar o afrontar reptes importants com el del canvi climàtic, i en aquests moments, s’estan establint aliances entre els diferents elements de la cadena de valor situada al voltant dels cellers com ara proveidors, envasos, taps, etc, que poden generar projectes interessants.
Recentment, el ministeri d’Indústria ha aprovat un dels seus projectes d’innovació, entre més de 300 sol·licituds. En què consisteix?
L’estudi de l’evolució i la traçabilitat de taps de suro amb tecnologia QR/NFC consisteix a avaluar el comportament de diferents tipus de taps de suro respecte a variables que condicionen l’evolució dels vins tranquils, així com la introducció de tecnologia de comunicació sense fils en la seva traçabilitat.
Quina serà la seva finalitat?
Aquesta és una eina que poden aprofitar els elaboradors dels taps i també els cellers en la seva producció, però el potencial més gran és a fora. Les ampolles, un cop surten del celler, viatgen arreu del món. Aquesta nova tecnologia té implicacions diverses com la pròpia traçabilitat, és a dir, saber on és l’ampolla en cada moment, el poder evitar falsificacions o acostar el consumidors a les teves ampolles o al teu vi. Amb aquests codis pots obtenir dades del celler, fet que permet una mena de joc o de compromís amb el consumidor.
Qui lidera el projecte?
Aquest projecte el desenvolupa conjuntament el clúster amb l’Institut Català del Suro, l’empresa de taps de suro J. Vigas, i el celler Castillo de Peralada.
En quins altres projectes esteu treballant?
En Bodegues Sostenibles 4.0, una eina online d’avaluació automatitzada i intel·ligent de l’aplicació de les principals tecnologies d’energies renovables i eficiència energètica als cellers, i en un software de càlcul de la petjada hídrica i sistema expert per a la presa de decisions i millores de fluxe.
