PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Isidre Also Torrents

ISIDRE ALSO TORRENTS
Secretari general de la FEGP i conseller delegat de Node Garraf

 “Hem d’impulsar més la indústria, perquè fa bategar l’economia”

PE 73 | Comencem un nou any, un bon moment per fer balanç dels dotze mesos anteriors i per albirar els objectius i les metes de cara als que vindran. Per això hem volgut copsar les expectatives, les necessitats, i les demandes de les empreses del Penedès i el Garraf de la mà d’una de les persones que més bé les coneix i que segueix de prop: el secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), conseller delegat de Node Garraf, i director de l’Escola de Direcció d’Empresa.

Redacció | Olga Aibar.- Com va acabar l’any 2017 per a les empreses del Gran Penedès i quines perspectives tenen de cara al nou any?
A les empreses de component industrial, especialment les que exporten i van perseverar en processos teconològics i en innovació, els va anar molt bé, i el 2018 tenen expectatives bastant engrescadores. Des del punt de vista industrial, al conjunt de les nostres comarques estem en un bon moment i s’està notant en la contractació.
En el sector serveis no passa el mateix. El comerç no va tancar amb un bon balanç perquè el revifament econòmic que s’ha produït des del 2015 encara no s’està notant en el consum final. El sector turístic va tenir una bona campanya de continuïtat, però la restauració va tenir un comportament molt desigual durant l’any. En general es pot dir que l’any 2017 ha estat un any positiu, un any de recuperació, i el 2018 tot apunta que serà un molt bon any en tots els sentits.



Isidre Also Torrents (Tortosa (1962), casat i pare de tres filles, va ser gerent i actualment secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). També és conseller delegat de Node Garraf, Agència de Desenvolupament Econòmic, des de fa un any i mig, i director de l’Escola de Direcció d’Empresa (EDE).
De la seva etapa formativa, destaca que és tècnic Superior en Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona (UB), amb un postgrau en Estratègia i Planificació Regional a la Universitat Politècnica de Catalunya, té estudis curriculars de protocol i organització d’actes i va realitzar formació complementària en tècniques de comunicació.
Va ser director del Club Tennis Vilanova (1985-1988), director tècnic de la Fira de Novembre del 1991 al 2003, director de l’empresa Pigmalion del 1992 a 2001, i director tècnic de la fira Galàctica del 1993 al 2003 i codirector de Firavi l’any 2003.


 

La situació d’inestabilitat dels darrers mesos de l’any va afectar molt les empreses?
En alguns sectors s’ha notat que el primer semestre de 2017 va ser molt favorable fins al setembre, i que a partir d’octubre va començar a decaure. Algú apunta que una de les causes va ser l’incertesa generada pel sotrac polític que vam viure i, probablement és així. El que està clar és que l’últim trimestre van ser mesos convulsos que van afectar el comerç i el turisme, i les darreres dades que s’han publicat així ho certifiquen.

Quins són els punts forts de les empreses de la nostra zona?
Al Penedès estem molt contents del comportament de les empreses de tipus industrial perquè al final són les que fan bategar l’economia. Quan la indústria batega amb força, els serveis finals (restaurants, serveis turístics, comerç) milloren la qualitat. El que fa és vitalitzar-los i donar-los continuïtat, trencar l’estacionalitat, en definitiva.

Quina és l’assignatura pendent?
Les nostres comarques el que han de fer és treure profit de la proximitat que tenen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha empreses que tenen molt d’interés en venir al Penedès i al Garraf a instal·lar-s’hi, perquè estem pròxims als nodes més importants de comunicació. El problema és que l’expansió de l’onada metropolitana ens ha agafat sense estar preparats.
Els ajuntaments, que són els que poden planificar els seus polígons, no han estat per la labor. Molts no han planificat bé la possibilitat d’atraure empreses i això ho estem pagant car, sobretot al Garraf. També han d’aprendre a mancomunar la disponibilitat d’aquests espais. A l’Alt Penedès hi ha molt bona disponibilitat de sòl industrial, però s’ha d’activar comercialment, i més ara que som atractius. Tenim una zona cada cop més competitiva per factors externs, però també tenim factors endògens.

Quins són aquests factors?
Un d’ells són les persones que estan al capdavant de les indústries. Visitant les nostres empreses ens estem trobant amb directius molts joves. Els directors de planta són persones d’un perfil entre 35 i 45 anys en contrast amb el que et trobaves fa 15 anys. Trobes gent entusiasmada, que està generant projectes per ells mateixos i que no esperen instruccions, sinó que belluguen les indústries a un bon ritme.

Es troben els perfils de treballadors que cerquen les empreses?
La coincidència unànime de les empreses del Gran Penedès és la falta de perfils qualificats. El campus universitari de referència, que és el de la UPC, amb seu a Vilanova i la Geltrú, no dóna a l’abast en perfils d’enginyeria i hem d’importar el talent, quan hi ha elements que no acaben d’ajudar a captar-lo com els peatges o les tarifes ferroviàries descompensades. És la paradoxa que tenim. Un gran exemple és Idiada, que està en disposició d’inserir contínuament tecnòlegs i persones amb coneixement en enginyeria i fins i tot amb la formació professional qualificada i també té problemes. Al voltant seu el lògic seria que es creés un teixit d’empreses vinculades i això no succeeix perquè no hi ha persones capacitades.

Quines accions s’haurien de fer per millorar en aquest aspecte?
Els ajuntaments han d’apostar per la indústria, i treballar en models de formació professional. Només així podem fer que municipis que es troben amb taxes d’atur exagerades puguin tornar a nivells adequats. El Baix Penedès és un exemple, la mitjana està al 19% i continua sent la ventafocs de Catalunya. Amb el sector serveis no n’hi ha prou. La comarca hauria de fer una aposta clara per la indústria i per la logística, perquè es resenteix de tenir un entorn industrial escàs.

Tanmateix a la Bisbal del Penedès es van instal·lant noves empreses.
Sí, però és a conseqüència de la pròpia demanda d’aquestes. No és mala noticia que es vulguin instal·lar aquí i no més lluny perquè hi ha molt bones expectatives. Ja no parlem de què passaria si tinguéssim el Corredor Mediterrani, que seria balsàmic per a les comarques d’economies més necessitades, però al cap i a la fi no és una quimera, és qüestió d’empènyer.

Vostè compagina càrrecs a la Federació Empresarial i també a Node Garraf, una agència que s’ha aconseguit revitalitzar.
El que estem fent és desmostrar que un ens comarcal consorciat que serveix com a eina de promoció econòmica pot funcionar, no és una entelèquia. Una agència de promoció econòmica el que ha de fer és donar complementarietat als propòsits individuals dels ajuntaments i promoure actuacions afegides que puguin ser d’interès per a tots. El Film Clúster és un bon exemple perquè el que fa és resoldre els problemes que tenen els ajuntaments a l’hora d’atendre els rodatges, promocionar-los i això fa que els consistoris aconsegueixin ingressos en concepte de taxes, que no tinguin problemes amb el normal desenvolupament de la vida diària, etc.

Quins són els projectes estratègics en els quals treballa l’agència?
Estem treballant en el Node Film Clúster, en el cercle local d’inversors, i en polígons, (actualitzant dades i creant un aparador a Internet per accedir des de qualsevol lloc del món i els criteris de comercialització). A banda, en l’àmbit del turisme donem eines als serveis tècnics municipals. Ara per exemple hem fet un reportatge de tots els atractius de la comarca a vista de dron. Les imatges es posen a disposició dels ajuntaments i també al sector privat.
També tenim una idea d’economia taronja, és a dir, com transformar la creativitat en negoci. Detectem al Garraf que, si no tenim en compte el Barcelonès, és la comarca que té unes condicions millors per eregir-se com la demarcació taronja de Catalunya perquè té uns actius museístics, paisatgísitcs, culturals, gastronòmics i artístics que no té cap altra.

Ara fa sis mesos que va néixer la FEGP. Quin balanç fa d’aquesta sinèrgia?
En fem un balanç molt positiu perquè durant l’assemblea en la qual es va aprovar la fusió es preveia que tot estigués integrat de cara al 2020, i en només sis mesos ja ho tenim pràcticament fet, a falta d’uns petits detalls.
Al principi va costar una mica i va suposar sumar 52 persones a l’estructura directiva, però l’acoblament s’ha fet molt bé i en les visites que hem realitzat a les empreses i institucions s’ha expressat la satisfacció per la realització d’aquest procés. El resultat ha estat multiplicador. Ara oferim més formació, un millor assessorament i més avantatges als socis, que actualment són més d’un miler d’empreses de les tres comarques.

 

 

0
0
0
s2smodern