JOAN B. CASAS ONIENTE
Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya 
“L’economia catalana és prou sòlida per aguantar xocs estructurals”
PE 74 | El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya va ser el dijous 1 de febrer a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca on va pronunciar la conferència Empresa i entorn: una visió socioeconòmica del present i del futur. Durant la seva intervenció va apuntar el camí que haurien de seguir les empreses en els propers anys i els riscos de la robotització en l’àmbit laboral, entre altres qüestions. Abans de l’acte organitzat per la Federació d’Empresaris de l’Alt Penedès li vam preguntar per la situació econòmica catalana i els efectes dels darrers mesos.
Joan B. Casas és degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya des de l’any 2008. Doctor en Economia Financera i Comptabilitat, i diplomat en Gestió i Perfeccionament Directiu del Sector Públic (Escola d’Administració Pública de Catalunya), diplomat en cursos sobre les Comunitats Econòmiques Europees i Diplomat en Alta Direcció Financera. És auditor de comptes i soci-fundador de Faura-Casas, Auditors – Consultors, S.L. Ha treballat com a analista financer i d’inversions. Funcionari del Cos Superior d’Administració Pública, ha exercit de professor al Departament d’Economia i Empresa de la UAB.
És autor dels llibres: Direcció i Estratègia. Notes per a una direcció empresarial de futur; Euram: centre o perifèria?.Una perspectiva econòmica” i coautor de Manual de Auditoria del Sector Público. Ha publicat també articles a diversos mitjans de comunicació sobre temes empresarials i econòmics.
Quines són les previsions econòmiques per a aquest any per a Catalunya i la resta d’Espanya?
En principi les previsions són bones, tant a nivel mundial, on està previst que es creixi més del 3%, com també a la zona euro i als Estats Units. A Alemanya, per exemple, està previst que es creixi un 2,4% i aquest mateix percentatge de creixement també es preveu per a Espanya. Xina també creixerà un 6,5%, fet que donarà una bona empenta. Ara bé, sobre això, com sempre, hi graviten una pila de riscos i elements que després t’obliguen a explicar per què allò que havies previst al final no s’ha produït.
Quins són aquests riscos?
Són riscos tant a nivell mundial com a nivell domèstic. Hi ha el risc que hi pugui haver un repunt dels tipus d’interès perquè la política del Banc Central Europeu de compra d’actius atenuarà la seva intensitat. Si hi hagués aquest repunt en una economia endeutada com és l’espanyola això impactaria en els pressupostos i podria tenir un impacte en la inversió i el consum.
El preu de l’energia també és un element que pot afectar perquè estem en una economia molt energèticament dependent.
Un altre element a tenir en compte és la política fiscal dels Estats Units, que pot generar un dèficit important en la seva economia i això ens acabaria afectant a tots.
En el cas de Catalunya, també ho és la situació política actual?
Hem de pensar que la crisi mal dita de Catalunya és espanyola, perquè per cada punt percentual que es pugui reduir el creixement a Catalunya, aquest té una rèplica al conjunt de l’economia espanyola. Dit això, l’economia catalana és prou sòlida i estructurada com per poder aguantar xocs estructurals com els que es van produir a l’octubre. Un bon exemple és que les exportacions no s’han vist pràcticament afectades i que el sector industrial ha continuat tirant endavant.
Sí que hi hagut un impacte en el turisme, però tampoc es pot cenyir estrictament al problema català. Cal recordar que aquí hi va haver unes vagues a l’aeroport, va haver-hi els atemptats del mes d’agost, i altres factors. Les dades que tenim ara demostren que el xoc s’ha digerit i que si no hi ha una altra situació de violència molt greu, no tindrà perquè tenir un impacte més gran del que ha tingut.
Però hi ha moltes empreses que han traslladat la seu social fora de Catalunya.
Això és un element molt dur. Ho és més des d’un punt de vista simbòlic i anímic que des d’un punt de vista real, perquè la que marxa és la seu social. De fet hi ha moltes empreses que per interés fiscal, tenen la seu en un altre lloc. Només s’explica que ho hagin fet perquè tenien por que el mercat espanyol se’ls girés en contra, i en alguns casos, perquè els han ajudat a marxar, perquè no hi ha motius per fer-ho.
Les inversions estan en un compàs d’espera?
És cert és que la situació pot generar una certa retenció d’inversions futures. De tota manera, no passa en tots els sectors. Passi el que passi no es preveu que la crisi no s’acabi solucionant pels camins d’una societat que està al mig d’Europa, cosa que no vol dir que no hi hagi situacions tenses de violència que poden retenir.
Les empreses han ralentit les seves previsions de creixement?
Les empreses acostumen a viure en un entorn inestable. Estan sempre en un entorn de riscos i de grans tendències que són de caràcter geopolític i social de tot tipus.
Això no passa només a Espanya. El sector públic, per exemple, està pendent d’una pujada dels tipus d’interès, i d‘una pujada del preu del petroli. També veurem què passa amb el Brexit, i amb la política de Trump, que està comportant que l’euro es revaloritzi, amb l’impacte que té això en les exportacions.
Quin és l’estat de salut de l’economia catalana?
L’economia va funcionant malgrat que no tinguem govern a Catalunya ni pressupostos a l’Estat. Tot i que no és desitjable, això no és suficient com per què el procés d’ajustament que ha fet l’economia catalana en els darrers set o vuit anys, i l’obertura a l’exterior, trontolli per aquesta situació.
Això acaba afectant en la mesura que es cronifiqui per molt temps. Per altra part, hem de tenir present que el propi dinamisme de l’economia catalana fa que la seva dependència de l’acció directa inversora de la Generalitat no sigui tan important, perquè els seus pressupostos són els que són.
En l’àmbit turístic ens recuperarem?
El mes de desembre va ser dolent, però penso que ens recuperarem per la potència que té Barcelona i Catalunya com a marca i destinació. A Londres i París hi ha hagut la tira d’atemptats i a molts llocs i es recupera una vegada passat el primer impacte perquè continua sent una oferta competitiva. Té una oferta molt bona de tot tipus. Barcelona és la primera receptora turística de l’Estat, i té una oferta molt bona i això no desapareix.
Els sector immobiliari sembla que torna a reanimar-se.
Sí, torna a tenir una forta embranzida. Hi ha indrets en els quals els estocs existents no tindran sortida, però l’oferta en zones urbanes, cèntriques, ben connectades torna a tenir una demanda sostinguda. Ara comença a haver-hi impacte en els lloguers, fet que en algunes zones expulsa la gent cap a altres indrets. I no és previsible que hi hagi una nova bombolla immobiliària, tot i que potser en el futur hi tornarem a caure.
Molts economistes apunten que caldria incrementar els salaris per incentivar el consum.
L’economia espanyola ha guanyat competitivitat en els darrers anys a base de contenir salaris. Aquest és un model que no podem pretendre que sigui vàlid per a les generacions que venen al darrere. Per tant, hem d’anar a un model on sigui la innovació i la capacitat de millorar els productes el que ens faci ser competitius. Això ha provocat uns salaris baixos que generen anèmia de consum i unes taxes d’atur importants. Cal pensar que el 13% de la població viu en llars on no hi ha cap ingrés i un 29% de la població que viu en el llindar de la pobresa. Això s’ha de solucionar.
Un altre problema és la temporalitat dels contractes, sobretot en el cas dels més joves.
Aquest és el problema que pateixen molt els joves, però no únicament. Dos de cada tres contractes fins als 30 anys són inferiors a un any. Amb una situció d’aquest tipus és molt difícil fer plans de futur i això ja té, d’entrada, un impacte en la natalitat.
De fet Barcelona és la ciutat d’Europa amb la natalitat més baixa. Hi ha un altre element que cal tenir present, lligat al consum, que és que hi ha una part de la població que ja s’ha acostumat a tenir una vida amb contractes temporals i ja no es retreu gaire el consum, però en canvi decisions a llarg termini ja no les pren, sigui una vivenda, o un fill. I aquest és un gran repte de l’economia espanyola que va lligat a les pensions, a un envelliment de la població, etc.
Parli’ns del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Quants col·legitats té actualment i quins serveis presta?
Tenim més de 8.000 professionals col·legiats i 2.000 despatxos vinculats dedicats a les diferents vessants de l’economia. Organitzem activitats i tenim serveis molt diversos (assessorament, formació, borsa de treball, serveis financers, organització de jornades, etc). De fet, som un centre de formació i reciclatge dels professionals i un fòrum d’opinió obert a la societat en general. La nostra voluntat és ser un referent per a la societat en els àmbits de l’economia i l’empresa.
